L'Aragó es declara com a "país" per llei
El PSOE, favorable a definir la comunitat com a "nacionalitat" amb "més de dotze segles d'història"
Barcelona"L'Aragó és una nacionalitat històrica, de naturalesa foral, de la qual la identitat jurídica, així com la voluntat col·lectiva del seu poble de voler ser, s'ha mantingut de manera ininterrompuda des del seu naixement". Aquest és el primer article de la llei d'actualització de drets històrics de la comunitat de l'Aragó que es va aprovar el 28 de juny al parlament amb el suport del PSOE, Podem, la Chunta Aragonesista, Esquerra Unida i el Partit Aragonès (PAR) i que ahir dimarts va publicar el govern del socialista, Javier Lambán, al butlletí oficial.
La llei va comptar amb l'oposició de Ciutadans i el PP, que van considerar la iniciativa d'il·legal i contra la Constitució. Les crítiques, de fet, han provocat que aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, hagi donat explicacions a través de Twitter i hagi remarcat que no van ser els socialistes (sinó la Chunta) qui va impulsar la legislació. "El PSOE va donar suport a la llei per afermar l'espai polític i jurídic de l'Aragó, amb respecte absolut a la Constitució, a l'Estatut i a la unitat d'Espanya, que és un bé polític superior".
En el preàmbul de la norma també es descriu l'Aragó com un "país" que va ser part "d'una confederació peculiar i precursora a Europa, la Corona d'Aragó", i que actualment, "en virtut de les seves institucions tradicionals, la seva història, dret, cultura i convivència històrica de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies", ostenta "en l'estat espanyol i en la Unió Europea una identitat i un espai jurídic, polític i cultural propis que s'han de reivindicar i reconèixer".
Cal tenir en compte que, durant el Procés, Lambán s'ha erigit com un dels 'barons' del PSOE més durs amb l'independentisme. Fins i tot va considerar la negativa de la Generalitat de traslladar les obres de Sixena de Lleida a la seva comunitat com el "primer acte de rebel·lió" del Govern. També es va mostrar partidari de l'aplicació del 155 i de totes les mesures legals per frenar el referèndum. Recentment va titllar de "feixista" el president de la Generalitat, Quim Torra, i va assegurar que cap constitucionalista s'hauria de seure a dialogar amb ell.
