L’arquebisbe de València assegura que Déu és unionista
Cañizares convoca un miler de fidels per resar per evitar la ruptura
ValènciaFins ahir a la mitjanit, quan va començar la jornada de reflexió, els partidaris de la independència i els partits unionistes van esgrimir tot tipus d’arguments i van fer servir totes les seves armes per mirar de convèncer els indecisos. Arguments a favor i en contra, discursos il·lusionants però també d’altres basats en la por d’un futur incert. Tot ha servit durant aquesta campanya per arrossegar vots al bloc de sí i del no, respectivament. En aquest sentit, les formacions que aposten perquè Catalunya no s’independitzi es van trobar ahir amb una ajuda extra: la de centenars de fidels que ahir a la catedral de València van pregar perquè el Principat, sigui quin sigui el resultat de demà a les urnes, continuï formant part d’Espanya.
Al voltant d’un miler de persones van participar ahir a la missa “per la unitat d’Espanya” convocada per l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares. Una resposta “esplèndida” -en paraules del mateix arquebisbe- a una crida que des de dimarts havia despertat una gran expectació, tal com va demostrar la presència ahir a la catedral de nombrosos mitjans de comunicació. Si bé és cert que tots els bancs del temple estaven ocupats, era molt difícil diferenciar les persones que hi van anar en resposta a la convocatòria del cardenal Cañizares dels que habitualment participen a la missa dels divendres. De fet, només un nen amb una bufanda de la selecció espanyola, un jove amb una samarreta de futbol i un home amb un braçal amb la bandera espanyola van donar mostres d’haver anat expressament a aquesta vigília d’oració per elevar les seves pregàries a Déu amb l’esperança que la “ruptura” d’Espanya no es produeixi mai.
“La unitat nacional, amenaçada”
L’arquebisbe, que va estar acompanyat d’una vintena de sacerdots a l’altar, va semblar que no estava gaire d’acord amb les paraules de l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach -que va assegurar que “no corresponia a l’Església proposar una opció” per al 27-S-, i malgrat que va assegurar que no es tractava d’un acte polític, no va dubtar a alertar els catòlics que “Déu vol unitat, malgrat que alguns s’entossudeixin a dir el contrari”. Durant el seu discurs, el cardenal Antonio Cañizares va lamentar “l’amenaça de ruptura” que està vivint actualment Espanya, un Estat que va definir com un “gran poble gestat durant segles en la unitat vertadera [en al·lusió a Jesucrist]”. L’arquebisbe, que va afirmar que “hi ha gent patint per la unitat d’Espanya”, també va tenir paraules per al president, Artur Mas, i els partidaris de la independència, als quals va descriure com unes persones “embriagades de poder” i els va responsabilitzar de propiciar una “divisió” que sofrirà “qui no en té culpa”.
Les paraules d’ahir de Cañizares en cap cas són una novetat. No és la primera vegada que fa política des del púlpit, si bé ahir va pensar que potser una homilia no seria suficient per garantir la “unitat nacional” i per això va acabar la missa amb una oració especial -que ha demanat a tota la diòcesi que pronunciï aquests dies- “pel bé comú d’Espanya amb Catalunya”. “Per la convivència, correspondència, solidaritat i col·laboració justa entre tots els que formem aquest noble i diversificat poble amb un projecte en comú compartit des de fa segles”, va dir.
València demana diàleg al govern espanyol
El ple de l’Ajuntament de València va aprovar ahir una moció en què s’instava el govern espanyol “a propiciar de manera immediata el diàleg, el consens i el màxim acord possible entre les forces polítiques i els representants de la societat per posar en marxa un procés que reformi el sistema d’organització territorial cap a un Estat que assumeixi l’existència d’una Espanya real” i que, segons l’equip de govern municipal que integren Compromís, el PSPV i València en Comú, és “plurinacional i rica en diversitat cultural i lingüística”.
Aquesta moció, però, va ser la reformulació que va fer l’equip de govern al text presentat pel PP i Ciutadans, que instava la corporació a pronunciar-se a favor de la unitat d’Espanya “i per la defensa de l’estat de dret i la cohesió del país”.
