Política 29/12/2017

L’ascens de Cs, el gran obstacle entre el PNB i el PP

Els nacionalistes, claus en la governabilitat, temen que Rivera torni a demanar abolir el concert

Oskar Bañuelos
3 min
L’ascens de Cs, el gran obstacle entre el PNB i el PP

VitòriaIñigo Urkullu està satisfet amb el resultat del 21-D. El triomf de l’independentisme i la seva aposta per allunyar-se de la via unilateral i per un pacte amb l’Estat posen en valor l’aposta del PNB i el lehendakari per la bilateralitat. Les eleccions catalanes, considera, han suposat un aval al que els jeltzales anomenen via basca, que no és altra cosa que el renovat “viure còmodes a Espanya”, que va proclamar l’expresident del PNB Xabier Arzalluz. Però el 21-D també es va obrir una finestra d’inquietud per al PNB: l’ascens de Cs, ja que el fet que el partit taronja converteixi la seva lluita contra el concert i la quota basca -els consideren un privilegi- en un dels eixos sobre els quals giri la política espanyola l’espanta.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

No és descobrir res de nou afirmar que al PNB no li ha agradat mai Cs. Com abans tampoc li va agradar la UPyD de Rosa Díez. En tots dos casos, la seva visió unitària i negacionista del fet diferencial basc, que afecta directament la fiscalitat (encara que estigui recollit en la Constitució espanyola), fa que els jeltzales es posin en guàrdia. Tenen present que Cs va ser qui va defensar abolir la quota basca al mes de novembre al Congrés. Ni tan sols el PP, amb la seva política recentralitzadora, es va atrevir a tant.

El PNB tem que el triomf d’Arrimadas, i la debacle del PP català, mantenint una posició dura a favor del 155 i de combat contra tot nacionalisme, s’encomani al govern Rajoy i pugui curtcircuitar les seves fluides relacions mútues. Tal com va anunciar fa unes setmanes el president de l’Euskadi Buru Batzar del PNB, Andoni Ortuzar, al gener començaran les negociacions entre el seu partit i el PP per aprovar els pressupostos generals de l’Estat, en justa reciprocitat amb el que el PP basc ha fet al Parlament Basc i la Diputació d’Àlaba.

Pèrdua d’influència?

El que Montoro preveia fa un mes com un acord més o menys ràpid, i més o menys barat, amb la implementació d’algunes inversions a Euskadi per acontentar el PNB i l’obertura de negociacions sobre diverses transferències pendents, es pot torçar si l’altre gran soci pressupostari, Cs, presenta batalla en la qüestió autonòmica. Dependrà de com encari Albert Rivera la nova situació d’equilibri de forces a l’Estat després del 21-D i les seves relacions amb Rajoy, que el PNB segueixi, o no, mantenint la seva influència i bona posició a l’Estat.

A Sabin Etxea estan més preocupats per la influència de Cs en l’actual línia del PP i, en general, a l’Espanya política, social, mediàtica i econòmica, que pels efectes de la continuïtat del 155, tot i que continuen defensant que es retornin al poble de Catalunya les seves institucions legítimes. No convé oblidar que fa uns mesos quan EH Bildu i Elkarrekin Podem van criticar amb vehemència el manteniment dels acords amb els partits del 155 (PSE i PP), Urkullu va rebatre’ls al·legant que eren part consubstancial de la defensa dels interessos bascos. També al gener, en un altre tauler d’escacs -en aquest cas al Parlament basc-, però amb els mateixos jugadors, s’abordarà la fase decisiva de la configuració d’un nou estatus per a Euskadi.

Si el debat se centra en la defensa del dret a decidir (i no s’entra en el debat de la unilateralitat), a priori, el PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem podrien arribar a un acord sempre que es delimitin els terminis. En contra es posicionaran, com ja ho han fet altres vegades, el PSE i el PP.

Pressió amb Catalunya

En aquesta línia, el portaveu del PNB al Parlament Basc, Joseba Egibar, considera que Euskadi i Catalunya han d’acordar una estratègia conjunta per “obligar democràticament l’Estat a abordar el debat del dret a decidir”. Una acció coordinada que defensa també el coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi. No obstant, les relacions d’Urkullu amb Puigdemont no passen pel millor moment, després que el lehendakari mediés -sense èxit- perquè el president de la Generalitat obviés la DUI i convoqués eleccions. Ahir Urkullu va criticar Puigdemont per la possibilitat que governi des de Brussel·les: “Per fer política, cal ser-hi present, no es pot pensar a dirigir un país telemàticament o per internet”.

Al PNB, acostumat com està a tot tipus d’acords i amb tot tipus de formacions, se li presenta un repte més difícil encara: pactar els pressupostos amb el PP i Cs, acordar al Parlament basc amb EH Bildu i Elkarrekin Podem la via per encarrilar el dret a decidir i tot això mantenint l’acord de govern amb el PSE i el pressupostari amb el PP basc.

stats