Auca d'en Piuet/Piolín/Tweety i els policies (en quatre escenes)

L'episodi del dibuix animat del vaixell que allotja agents dels cossos estatals contra l'1-O ha proporcionat dos grans plaers als catalans: mofar-se d'una amenaça i discutir de llengua

Si l'haguessin deixat escollir, a l'independentisme no se li hauria acudit un episodi més hilarant per fer front a l'ofensiva de l'Estat contra l'1-O.

Heus ací l'auca d'en Piuet en quatre escenes (i una discussió lingüística). L'afer va començar unes hores després de l'arribada de tres vaixells per allotjar policies estatals (queixosos) contra l'1-O, un fitxatge que ha convertit els Mossos en el poli bo de la pel·lícula, tot i que els guionistes de la fiscalia estan mirant què poden fer per revertir-ho.

Primera escena

Arriba el 'Moby Dada'

Un cop superat l'ensurt, vam parar compte en els dibuixos d'un dels vaixells, el 'Moby Dada': tres animalons dels dibuixos animats de fa 40 anys, liderats per un bonic i groc Piuet (conegut com a Piolín abans de la normalització lingüística, batejat com a Tweety pels seus creadors).

Les bromes que va provocar la situació –aquells policies durs 'engabiats' en un vaixell custodiat per un ocell dibuixat– van inundar la xarxa.

El vaixell de Piolín per allotjar policies revoluciona les xarxes

Segona escena

El que en castellà es diria un 'tupido velo'

Al ministeri de l'Interior –que prou feina té a crear tumults en la ment dels jutges i intentar sotmetre el major dels Mossos– devia treure de polleguera aquesta reacció burleta dels catalans que canten quan veuen porres. I van decidir posar-hi remei. Van tenir una idea brillant... per tirar més llenya al foc: posar unes lones per tapar el coi de dibuixos en el buc del vaixell.

Arribats a aquest punt, va sorgir l'humor oportunista: la censura sobre en Piuet es va assimilar a l'ofensiva contra el referèndum i va sorgir el #FreePiolin.

#FreePiolin, un 'trending topic' mundial que demana l'alliberament del Piuet del vaixell per frenar l'1-O

Tercera escena

Si no són gent de mar...

I la cosa es va complicar. Potser cal ser de mar –i de rius i de muntanyes– per tenir present que a la costa sempre hi fa vent i que era impossible que l'ocellet quedés realment tapat. O sigui que aquest dilluns al matí el vaixell tenia aquest aspecte, amb les lones rebregades i que deixaven en Piuet a la vista gairebé del tot.

Quarta escena

Lones retirades, Piuet alliberat

Finalment, ahir a la tarda es va produir la rendició de la lona, i en Piuet va tornar a regnar.

 

Debat lingüístic col·lateral

Ara que ja hem assumit el canvi dels diacrítics...

Però una gran part de catalans segur que ha gaudit més del debat col·lateral que ha generat l'afer: com n'hem de dir de l'ocell?

Aviat farà un any de la retirada traumàtica de gairebé tots els accents diacrítics i la polèmica estava amortitzada. Ens calia una nova discussió lingüística, i en Piuet ens l'ha proporcionat.

Tots els espectadors de l'època original d'aquests dibuixos animats censats a l'estat espanyol, gent de més de 40 anys aferrada als seus costums, coneixen l'ocell groc com a Piolín, el nom que la traducció estatal va donar a l'original Tweety. Entremig, amiguets, hi ha hagut la normalització lingüística que tant venerem i que ens va permetre aprendre els diacrítics en centres educatius, cosa que no van poder fer els nostres pares. Però si això vol dir que hem de referir-nos a l'ocell de la Warner com a Piuet, ens rebel·lem.

Per sortir d'aquest atzucac, prometo demanar un article sobre el tema al cap de Llengua de l'ARA, Albert Pla Nualart, un home que mai defuig una bona polèmica.