L’avantsala d’unes eleccions espanyoles

MadridRajoy s’endureix per fer front a Ciutadans

Mariano Rajoy s’ho juga tot el 21-D. Ell és l’artífex de la decisió, a última hora, de convocar eleccions anticipades amb tan poc marge i en dia laborable, davant l’estupefacció del PSOE, Ciutadans i, fins i tot, de Soraya Sáenz de Santamaría, que havia cuinat un 155 més llarg. Si l’independentisme supera la barrera psicològica del 50% dels vots suposarà un gran fracàs de la seva estratègia. Des de la convocatòria electoral a Catalunya que sonen els tambors d’unes possibles eleccions anticipades a l’Estat. Els seus fronts són, bàsicament, tres.

El primer, un Cs llançat a l’extrema dreta que els empeny a radicalitzar cada vegada més el seu missatge. Dilluns, en una entrevista a la Cope, emergia el líder popular més dur: abonava la tesi de les ingerències russes, prometia fins a dos cops més controls en l’ensenyament a les escoles i amenaçava d’allargar el 155.

Però potser el front més visceral el té dins de casa, amb una batalla descarnada pel poder dins del PP. Rajoy ha obert la porta a tornar-se a presentar i Sáenz de Santamaría negava ahir rotundament en una entrevista a la revista Yo dona que vulgui ser presidenta; tot, la mateixa setmana que han emergit unes filtracions en què l’exministre Eduardo Zaplana parlava de “l’odi africà” que José María Aznar té a Rajoy.

I tot plegat en un context en què, si se supera la crisi catalana, no tindrà prou banderes per tapar la corrupció que l’assetja. El 15 de gener comença el judici pel finançament del PP de València, mentre s’espera la sentència del cas Gürtel.

Rivera es treu la careta i avança el PP per la dreta

L’1 d’octubre ha fet caure definitivament la careta de Ciutadans a Madrid. El partit, que va arribar al Congrés empès per una gran campanya mediàtica com a gran regenerador contra la corrupció, s’ha erigit en el millor garant de la unitat d’Espanya. Albert Rivera no ha tingut complexos per avançar el PP per la dreta i, a la mínima, l’acusa d’evitar una mà més dura contra l’independentisme.

Cs somiava des de feia temps en unes eleccions anticipades amb tot el vent i la campanya a favor. Però alhora viu amb la por de quedar-se a la porta de la Generalitat. Tothom té coll avall al Congrés que l’autoanomenat bloc constitucionalista no sumarà, però, per a Rivera, la campanya catalana és també una nova carta de presentació a la societat espanyola per treure’s l’estigma de partit comparsa del PP.

Si hi ha un partit que ha capitalitzat que l’unionisme sortís de l’armari amb multitud de banderes espanyoles és la formació taronja. I les enquestes, sobretot la de Metroscopia per a El País, tornen a ungir-los. L’estratègia preelectoral de Cs passa per pressionar el PP al Congrés amb mesures que els converteixin en referència de la lluita contra el suposat adoctrinament a les escoles catalanes i que alhora mostrin la intenció de Mariano Rajoy de mantenir l’ statu quo.

Tant l’1-O com, sobretot, el 21-D han donat aire a Ciutadans, que es veia estancat pel renovat pacte entre Rajoy i Sánchez. Qui censura el populisme de Podem, va camí de convertir-se en el referent per a l’extrema dreta a l’Estat.

Sánchez canvia de lema i abraça les tesis de Díaz

A Madrid comença a fer fortuna la idea que el Procés ha donat aire a un règim del 1978 en descomposició. Després de guanyar les primàries socialistes abanderant una Espanya plurinacional, Pedro Sánchez no ha tingut complexos per canviar de costat de la balança i anar de la mà del PP en l’aplicació del 155. Ferraz ha tingut clar que apostar pel canvi a Espanya es penalitza amb votants i que la crisi catalana podria servir per reforçar el bipartidisme i, de passada, recuperar la pau interna al partit.

“Susana, posa-hi ordre!”, va etzibar un veí a Susana Díaz a l’entrada de l’últim comitè federal, el cap de setmana passat. “Estem ordenats”, va respondre la presidenta andalusa. Ferraz ha optat per canviar el lema de Somos izquierda pel d’ Ahora, tu paí s. Si en la batalla interna es va enfrontar a qui deia que era garant de les essències del PSOE, ara Sánchez reivindica la història del partit, vinculada a la defensa de la cohesió social i territorial.

Però ara el líder socialista malda per desenganxar-se de l’abraçada de l’os de Rajoy. Mentre la crisi catalana continuï sent el primer tema de l’ordre del dia, el PSOE tindrà moltes dificultats per marcar una estratègia pròpia -en les sessions de control al Congrés opta per un perfil ben baix.

L’última patacada ha sigut la comissió territorial que s’ha creat al Congrés. Sánchez va assegurar que tenia un pacte amb Rajoy per obrir el meló de la Constitució en sis mesos a canvi d’avalar el 155. Però la Moncloa ho nega. El suport a la intervenció, doncs, hauria sigut gratuït.

La teoria de la plurinacionalitat fa aigües a Podem

Les eleccions del 21-D han caigut com una galleda d’aigua freda per a Podem i compliquen el seu futur, no només a Catalunya -on Pablo Iglesias ha forçat la dimissió d’Albano Dante Fachin-, sinó també a la resta de l’Estat. Mentre es desplomen en les enquestes, creixen com bolets les veus que censuren l’estratègia del líder del partit lila amb Catalunya. A la denúncia de Carolina Bescansa, que a finals d’octubre censurava que “només” es dirigissin als independentistes, s’hi ha sumat en sentit contrari la del sector errejonista, que veu com a aquest pas potser ja no tenen ni partit en les eleccions municipals i autonòmiques del 2019.

L’estratègia plurinacional de Podem fa aigües. Per als crítics amb Iglesias, Podem hauria de tenir autonomia a Catalunya i desmarcar-se dels seus socis, Catalunya en Comú. Intentar acontentar totes les confluències està portant el partit a topar amb una contradicció darrere l’altra.

Per intentar solidificar la seva visió d’estat plurinacional allunyat de la dels comuns -que encara no han concretat mai-, Iglesias ha començat una gira per tot l’Estat excepte Catalunya. L’ha anomenat Connectar Espanya, i té l’objectiu d’aprofundir en un discurs propi que no es vegi condicionat pels comuns ni per la campanya del 21-D. És a dir, és un intent de desmarcar-se de la crisi catalana.

Els ànims estan baixos a Podem i veuen difícil treure rèdit dels resultats a Catalunya. Iglesias se centrarà a fer campanya a l’antic cinturó roig, l’únic lloc on veu possible pescar vots.