RECENTRALITZACIÓ

Les autonomies lideren la rebel·lió contra la recentralització i les polítiques de Rajoy

Les comunitats que no governa el PP s'han alçat contra les principals mesures de l'executiu estatal, portant-les al TC o incomplint-les unilateralment

El 25 de març, l'executiu de Mariano RAjoy va haver de guardar les ampolles de cava que tenia preparades per celebrar que la marea blava del PP assolia la fita històrica de conquerir el govern d'Andalusia i convertir així en pràcticament complet el seu domini territorial. Setmanes més tard, UPyD li privava de la presidència d'Astúries, que atorgava també al PSOE.

El PP havia usat les comunitats per desgastar José Luis Rodríguez Zapatero en l'últim tram de l'anterior legislatura i volia desactivar la possibilitat que això se li girés en contra davant l'objectiu que tenia de recentralitzar l'Estat. No va aconseguir-ho del tot i Andalusia i Astúries, juntament amb Catalunya, el País Basc, Navarra i les Illes Canàries –les autonomies no governades pel PP– porten el timó de l'oposició, sobretot arran del procés de resituació del PSOE. Fins i tot alguns executius populars es presten a donar suport moderat i puntual a aquest front.

En el fons, reclamen blindar un marc autonòmic que Rajoy vol minar amb l'excusa de la crisi i al que la majoria de territoria ja s'hi han acomodat. "El govern espanyol vol doblegar de forma autoritària les comunitats i alterar el model constitucional mitjançant decrets llei, asfíxia financera, impedint l'accés al crèdit, no aportant liquiditat i marcant un objectiu de dèficit injust i inassolible", va denunciar el president andalús, José Antonio Griñán.

Podeu llegir la informació sencera i els vuit fronts de conflicte a l' Ara Premium.

Més continguts de