PALMAJosé Ramón Bauzá ha aconseguit que tot el PP de les Illes Balears es plegui a la seva política lingüística i arraconi el regionalisme que l'havia definit fins fa dos anys. A l'últim congrés, fa dues setmanes, el partit va assumir en una ponència la política lingüística de Bauzá i el va reforçar amb un 95% dels vots. Els dirigents regionalistes de la vella escola han quedat arraconats. Callen i obeeixen. I els que no ho fan, com el diputat i alcalde de Manacor, Antoni Pastor, saben que els espera l'exili.
El 1986, quan el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística, el president de les Illes Balears era el popular Gabriel Cañellas. La llei es va aprovar per unanimitat, però això no ha evitat que Bauzá hagi decidit canviar-la per fer possible que el català deixi de ser la llengua d'ús preferent en l'administració i un requisit per treballar-hi. Aquell PP, molt diferent del del Principat i el País Valencià, ha quedat en segon terme. El d'ara segueix sense problemes les tesis del quarter general de Madrid. I no només en la llengua: també ha virat cap a la dreta en la política fiscal, sanitària i fins i tot urbanística, sovint aprofitant l'excusa de la crisi.
L'actual president del Parlament, Pere Rotger, és de la vella escola. Dijous reconeixia en una entrevista al Diari de Balears que no és partidari de canviar la llei de normalització lingüística, però que ho acatava "amb disciplina", com molts polítics del partit. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, deia ahir mateix que l'expulsió de Pastor és "una qüestió de disciplina de vot" i que trencar-la "ha de tenir conseqüències". A ella la van sancionar temporalment quan la va trencar en una moció sobre els papers de Salamanca .
A les ordres del patró
Els dirigents populars no cal que pateixin per l'obediència. El nou secretari general del PP balear, Miquel Vidal, admet sense embuts que si s'és dins del vaixell "tothom ha d'estar a les ordres del patró del moment". A la formació hi queden dirigents regionalistes, com el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company. Gairebé tots han optat per callar.
Ara bé, sempre hi ha excepcions. Antoni Pastor es va rebel·lar dimarts votant les esmenes a la totalitat contra la llei del seu propi partit per fer que el català deixi de ser un requisit per treballar a l'administració. L'endemà se'l va suspendre de militància i ara espera que l'expulsin, però continuarà al capdavant de l'Ajuntament de Manacor amb el suport dels regidors del PP local, que s'arrisquen a un expedient. Feia mesos que criticava la política lingüística de Bauzá i fins i tot va acollir l'Acampallengua, una acampada per a joves en defensa del català. L'Ajuntament de Manacor hi va donar suport i finançament perquè es fes el mateix cap de setmana del congrés del PP.
El febrer de l'any passat l'exsenador i exalcalde de sa Pobla Jaume Font ja havia abandonat el partit i va acabar fundant la Lliga Regionalista de les Illes Balears. Ahir mateix, en un missatge de Twitter, el portaveu del partit a Banyalbufar, Pere Salleras, deia que volia que el suspenguessin dels seus càrrecs al PP en solidaritat amb Pastor. Tot i això, els que es rebel·len continuen sent una minoria molt petita. "Fora del partit hi fa molt de fred", diuen alguns dels populars que varen aconseguir un càrrec a les passades eleccions. També n'hi ha que reconeixen que no s'esperaven la deriva que prendria Bauzá.
Delgado, l'ànima espanyolista
El març del 2010 l'ara president va ser l'elecció d'un congrés on l'altra opció era Carlos Delgado, llavors batlle de Calvià, on va fer hissar la bandera espanyola més gran de les Illes Balears. Delgado havia fracassat al congrés del 2008, aconseguint tan sols un 30% dels vots contra Rosa Estaràs i va repetir el mateix resultat al cap de dos anys. Però ara és conseller de Turisme i Esports i un dels homes més forts del nou Govern. El mes d'abril ja va atacar Pastor als passadissos del Parlament, dient que estava "trastocat" i convidant-lo a marxar del partit.
Delgado representa l'ala més espanyolista i dretana del PP balear, enllaçada amb l'organització ultra Círculo Balear i en línia directa amb el diari El Mundo . Fa dos anys, Bauzá va rebre el suport de molts que volien evitar el viratge que representava l'actual conseller de Turisme. El que no s'esperaven és que l'actual president integrés les tesis del seu antic rival. És de la seva línia d'on surten mesures, com la imposició de la segregació lingüística, clarament allunyades de la societat de les Illes Balears. Només un 10% dels pares que podien triar van demanar que els seus fills aprenguessin a llegir i a escriure en castellà.
