MANIFESTACIÓ UNIONISTA

L'espanyolisme desembarca a Barcelona a les portes d'un nou xoc

El crit "Puigdemont, a la presó" protagonitza la marxa que reivindicava que tornés el seny

Milers de manifestants unionistes ahir davant l’Estació de França, a Barcelona. / PERE VIRGILI

El manifestòdrom en què s’ha convertit l’últim mes Barcelona va tornar ahir a viure una mobilització massiva. Després de les concentracions independentistes i la que, dissabte, reclamava diàleg, l’espanyolisme va desembarcar a la ciutat per aconseguir una imatge inèdita: la de la Via Laietana plena de banderes espanyoles en la que sens dubte va ser la manifestació espanyolista més gran que s’ha vist mai a Barcelona.

La marxa de Societat Civil Catalana va comptar amb catalans i ciutadans de l’Estat que van arribar a Barcelona per demostrar que els no independentistes “no estan sols”. La marxa reivindicava el seny, però els crits van ser durs: el més repetit, “Puigdemont, a la presó”. Al carrer l’ambient s’escalfa i a la política totes les espases segueixen enlaire: aquesta setmana pot ser la de la declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament i la de l’activació de l’article 155 de la Constitució.

Els manifestants que ahir van recórrer la Via Laietana -950.000 segons l’organització, 350.000 segons la Guàrdia Urbana- ho tenen clar: la mesura constitucional prevista per suspendre competències autonòmiques és el mínim pas que ha de fer Rajoy. L’exigència és que no hi hagi diàleg amb el que consideren un Govern colpista i que l’Estat imposi la seva legalitat a Catalunya.

El president de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, va fer un tuit de solidaritat amb els manifestants: “Recuperem el seny en defensa de la democràcia, la Constitució i la llibertat. Preservarem la unitat d’Espanya. No esteu sols”. A la marxa hi va assistir una nodrida representació del PP i de Ciutadans, i dirigents del PSC, que va sumar-se a la marxa de SCC tot i ser present, també, a la que dissabte reclamava el diàleg. Gairebé a l’uníson, els polítics presents a la manifestació van reclamar a Puigdemont que aparqui el full de ruta sobiranista.

Els parlaments oficials van ser un reflex del que havia sigut el carrer: la duresa va superar les crides a la convivència. El convidat estrella de la manifestació, l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa -presentat per error com a Nobel de la pau, quan ho és de literatura-, va titllar Catalunya de “ciutat medieval assetjada per la pesta” pel degoteig d’empreses que canvien de seu social. Vargas Llosa, en un paisatge en què onejaven tot de banderes espanyoles, també va apuntar que era a Catalunya per “aturar el nacionalisme”, que “ha omplert Europa de sang”. També va ser dur l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, que va referir-se al Govern com a “presumptes delinqüents”. Unes paraules que van eclipsar les de l’expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, que va lamentar la “convivència trencada” i va convidar els assistents de fora de l’Estat a “comprar cava”.

La manifestació “pel seny” va dissoldre’s amb alguns incidents, com quan un grup d’exaltats van trencar un vidre d’un balcó on hi havia una estelada i un altre va agredir un fotògraf. En acabar la marxa, un grup de manifestants van concentrar-se davant el Parlament per increpar els Mossos, mentre que a la plaça Sant Jaume es va formar una concentració espontània que també va protagonitzar moments de tensió amb la policia catalana. Els organitzadors van aconseguir que les banderes franquistes fossin gairebé una anècdota, però les seves crides al civisme no van poder evitar la tensió, les salutacions feixistes -algunes davant la seu de la Policia Nacional per agrair la seva tasca l’1-O- ni els incidents finals.

Una nova setmana decisiva

L’espanyolisme va aconseguir ahir omplir el carrer, com ha fet l’independentisme quatre cops en l’últim mes. Avui la pilota torna a la taula política, on els esdeveniments semblen telegrafiats: de la DUI al 155 tot esperant la mediació.

Puigdemont prosseguirà els contactes que porta fent des de l’1 d’octubre per explicar com implementarà els resultats del referèndum, una promesa que va fer la mateixa nit de la votació.

El president està afinant la fórmula de la declaració d’independència, veient-se amb els diferents líders del sobiranisme i amb sectors de la societat civil. Hi ha veus que li aconsellen rectificar i aparcar la DUI -entre les quals, les del Cercle d’Economia, segons va avançar La Vanguardia i va confirmar l’ARA-; d’altres que parlen de fórmules intermèdies i simbòliques, prioritzant el diàleg -una posició present al Govern-, i les que exigeixen una declaració a tots els efectes, com la CUP i les entitats sobiranistes.

El president tancarà avui la seva proposta, que en cap cas serà, segons fonts de l’executiu, una “marxa enrere”. Els càlculs de Puigdemont passen per fer una declaració que no decebi els seus socis ni l’independentisme, però que tampoc perdi la majoria social guanyada l’1-O i el favor internacional. La clau passa per posar èmfasi en la mediació, i deixar clar que cap pas serà irreversible si hi ha possibilitat de diàleg.

El Govern segueix buscant un interlocutor que faci de mediador amb l’executiu espanyol. Fins ara tot ha quedat en pronunciaments internacionals que demanen diàleg -com el que ahir va fer The Elders, que capitaneja Kofi Annan- i el Govern no confia que cap proposta fructifiqui abans de dimarts.

Qualsevol oferta, però, serà rebutjada per Rajoy, tal com va deixar clar el president espanyol en una entrevista a El País: “No necessitem mediadors. El que necessitem és que qui incompleix la llei i s’hi ha situat per sobre, rectifiqui”. Ni en cas de renúncia a una DUI, però, Rajoy estaria disposat a asseure’s amb Puigdemont: tot el diàleg, diu el president espanyol, s’ha de fer al Parlament, dins el marc autonomista. Quina resposta tindrà l’Estat a una DUI? Rajoy deixa clar que no diferenciarà entre una proclamació simbòlica o efectiva, i, sense afirmar que aplicarà l’article 155, deixa clar que el govern espanyol arribarà “allà on li permeti la llei”.

La setmana en què Catalunya pot proclamar la independència i Espanya celebrarà la seva festa nacional serà, si no hi ha sorpreses, la d’un nou xoc.

Etiquetes

Més continguts de