L’estratègia catalana tensiona Podem

Madrid“Si continuen identificant-nos amb l’independentisme jo no sé si tindrem partit el 2019”. Així de pessimista es mostrava un membre de l’equip d’Íñigo Errejón just abans de començar la campanya electoral. Tot i que parla català i que potser és qui més coneix Catalunya en la direcció del partit, l’ex número dos de Podem -que en el seu moment va ser dels que van abanderar l’estratègia plurinacional- va evitar mullar-se en el compte enrere per al 21-D i només va assistir a un míting. Tampoc s’ha mullat després. L’únic que ha fet ha sigut un tuit enmig d’una pluja de consignes perquè Podem es converteixi en un “partit d’ordre”. L’estratègia catalana li podria sortir molt cara a Errejón si vol guanyar les eleccions a la Comunitat de Madrid el 2019, i com menys se l’identifiqui amb les sigles actuals del partit millor, assenyalen unànimement des del seu entorn.

No és l’únic sector a dins de Podem en què aixeca polseguera l’estratègia de Pablo Iglesias d’adaptar-se als postulats dels comuns i d’Ada Colau i de “coquetejar” amb l’independentisme, segons el seu punt de vista -una òptica molt diferent de la que es viu a Catalunya-. La primera a manifestar-ho en veu alta va ser la cofundadora del partit Carolina Bescansa, arraconada de responsabilitats al Congrés. “Podem no està explicant un projecte per a Espanya”, manifestava tres setmanes després de l’1-O, i assegurava que “moltes persones” a dins del partit “sentien el mateix”. Els grups de Telegram amb què funciona la comunicació interna del partit treuen fum: cal canviar el full de ruta perquè “Podem no es converteixi en No Vam Poder”.

La resposta de la direcció la nit electoral va ser de defensa aferrissada de la seva estratègia: no al 155 i no a la via unilateral ni a sumar amb la “dreta convergent” de Junts per Catalunya. Pablo Iglesias no va convocar cap reunió de l’executiva per a l’endemà i des de llavors busca una treva nadalenca, mentre comença a augmentar la pressió per canviar el full de ruta. A dins del partit n’hi ha que encara envegen el paper del líder socialista, Pedro Sánchez, d’outsider al Congrés després d’haver avalat el 155 i d’haver-se garantit el suport de bona part de l’electorat espanyol. El baròmetre electoral del CIS del gener fa molta por a Podem, que corre el risc de caure en la irrellevància amb un discurs de regeneració que no acaba de quallar.

A sobre de la taula l’entorn d’Iglesias hi té un canvi de paradigma: Espanya ha superat la lògica de vells i nous partits, i cal que les forces del canvi “redoblin esforços” per no quedar-ne fora. L’espanyolisme ha sortit de l’armari. I també hi ha espanyolisme dins d’Units Podem, que veu amb mals ulls no ser a la comissió de reforma de la Constitució al Congrés amb el club del 155. A molts diputats els va agafar per sorpresa que els truquessin des de la direcció parlamentària per recollir firmes per al recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra el 155. No va haver-hi cap debat previ a l’executiva. De fet, fa temps que s’ha deixat de debatre sobre Catalunya i la política és de fets consumats, com la decisió de forçar la dimissió d’Albano Dante Fachin a Catalunya i d’imposar una gestora a les portes de les eleccions. La votació es va fer al grup de la direcció a Telegram.

El 21-D ha sigut el punt d’inflexió. No és només Bescansa qui censura l’estratègia. El cofundador del partit Juan Carlos Monedero també es queixa de no haver defensat fins a les últimes conseqüències un subjecte propi a Catalunya aliè als comuns. Ell forma part del govern a l’ombra creat per Iglesias, anomenat Rumbo 2020.

Alleujament pels resultats

Els resultats han suposat un cop per als comuns, que no han pogut arribar ni als 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot, que no tenia el suport d’Ada Colau. Però per a Iglesias ha suposat, en part, un alleujament. Si la CUP s’absté, Xavier Domènech no tindrà la clau que propugnava en campanya i el líder de Podem espera poder deixar de banda Catalunya durant un temps. El seu propi entorn demana una reflexió per saber “crear pàtria” per al conjunt dels espanyols.

Les veus crítiques (o silenciades) amb la resposta al Procés

Carolina Bescansa

“A mi m’agradaria un Podem que parlés més a Espanya i als espanyols i no només als independentistes”. La cofundadora de Podem Carolina Bescansa va ser la primera a dir en veu alta, el 25 d’octubre, el que pensaven molts al partit. Un mes després desafiava Iglesias amb una proposta de reforma constitucional en què tots els espanyols haurien de ratificar un referèndum català.

Juan Carlos Monedero

En plena jornada de reflexió va aparèixer una entrevista a un altre cofundador del partit, Juan Carlos Monedero, en què defensava l’aplicació del 155, tot i que amb matisos. Malgrat que després va assegurar que els mitjans havien “manipulat” les seves paraules, el cert és que Monedero -membre del govern a l’ombra d’Iglesias- negava que celebrar ara un referèndum a Catalunya servís per solucionar el problema.

Mónica Oltra i Xosé Manuel Beiras

Són la cara i la creu dels aliats electorals a nivell territorial de Pablo Iglesias. Compromís s’ha desvinculat del tot de la campanya catalana -Mónica Oltra no ha anat a cap acte- i, des del grup mixt al Congrés, han decidit formar part de la comissió constitucional de la cambra baixa, mentre que el partit lila no hi és. A l’altra cara de la moneda hi ha el nacionalista gallec Xosé Manuel Beiras, fundador d’Anova i membre d’En Marea. Divendres culpava Iglesias de “no voler entendre” que l’independentisme era un “aliat de l’esquerra rupturista espanyola”. És a dir, que la lluita que es lliurava el 21-D era de classe i no nacional.

Alberto Garzón

A IU no li interessa que li parlin de l’Espanya plurinacional. Alberto Garzón no ha volgut fer gaire enrenou, però cada cop que l’hi han preguntat ha deixat clar que la posició del seu partit passa per centrar-se en les qüestions socials i deixar de banda les banderes, fins i tot la plurinacionalitat. Per a Garzón els comuns piquen l’ullet massa sovint a les classes acomodades buscant la transversalitat.