L'exmembre d'ETA Urrusolo Sistiaga surt definitivament de la presó

VitòriaL'exmembre d'ETA José Luis Urrusolo Sistiaga ha sortit aquest diumenge de la presó de Zaballa i ha quedat en llibertat definitivament després de 19 anys de presó, dels més de 900 als quals va ser condemnat. Sistiaga, que va ser membre del comando Madrid, és un dels presos acollits a la denominada via Nanclares per a membres d'ETA penedits: va desvincular-se de l'organització, va reconèixer el dany causat i ha compartit tallers amb víctimes directes i indirectes d'ETA. Ha quedat en llibertat després d'haver redimit la pena per estudis i feina i després que el Tribunal Suprem li hagi descomptat els sis anys complerts a França, on va ser detingut el 1997.

Urrusolo Sistiaga, alias 'Joseba' i 'Langile', portava empresonat a Espanya des de la seva extradició, l'any 2001, per part de les autoritats franceses i ha sumat condemnes per una desena d'assassinats. També va ser condemnat pels segrestos del financer Diego Prado y Colón de Carvajal i de l'empresari Emiliano Revilla. Durant la seva etapa al comando Madrid va participar en els atemptats de l'edifici de Telefónica (1982) i el de la plaça de la República Argentina de Madrid (1985).

Entre les condemnes que li va imposar l'Audiència Nacional hi ha els 296 anys de presó per la seva participació en l'enviament d'un paquet bomba a un empresari que va matar dos policies que intentaven desactivar-lo, i els 119 anys per un altre paquet bomba contra un alt càrrec del ministeri de Justícia, també el 1991, en el qual van morir tres artificiers de la policia.

Les diferències amb la direcció de l'organització per "falta d'eficàcia" el van portar a no acceptar la notificació de passar a la reserva i a ser expulsat el 1996. Un any després va ser detingut en un control de la policia francesa. Va ser extradit el 2001.

A partir d'aleshores, ha publicat diversos manifestos i articles en què reclamava l'abandonament de les armes i fer "nous passos" per construir el procés de pau a Euskadi.