ELS POPULARS VALENCIANS
Política 16/07/2012

L'herència de Camps marca el primer any de govern de Fabra

El deute públic i el fet de no controlar el partit obliguen el president valencià a implantar severes retallades socials. Alberto Fabra tampoc ha aplicat el mateix criteri amb tots els imputats per corrupció.

Salvador Almenar
3 min
El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va clausurar ahir el congrés provincial del PP  de València, que va reescollir Alfonso Rus com a president provincial.

VALÈNCIAAmb els congressos provincials del Partit Popular valencià celebrats aquest cap de setmana s'acaba el primer any d'Alberto Fabra al capdavant de la presidència de la Generalitat Valenciana. El pròxim 26 de juliol es complirà un any des que va prendre possessió com a president després de la dimissió forçada de Francisco Camps i, malgrat haver passat 12 mesos, els problemes de Fabra segueixen sent gairebé els mateixos que el primer dia. Els seus primers 365 dies de mandat han estat marcats per l'herència de set anys de govern de Camps, que van deixar buides les arques públiques i la sospita de la corrupció esquitxant la majoria d'institucions del País Valencià.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb aquests dos handicaps, Alberto Fabra governa la Generalitat Valenciana i també el partit. Els populars valencians han passat de ser la inspiració de Mariano Rajoy a ser el seu principal problema orgànic. L'increment de la duresa de Fabra amb els imputats no ha agradat sempre en el si popular i alguns dels pesos pesants del partit han trigat molt a pujar al carro del president Fabra. La renovació provincial, però, comença a imposar el segell de Fabra en el partit i això li permetrà controlar millor que ningú aixequi la veu més del que toca.

Tot i això, no podrà badar, perquè a València la renovació d'Alfonso Rus com a president provincial augura nous enfrontaments entre els dos dirigents. La inclusió de l'encara portaveu parlamentari, Rafael Blasco, en la direcció provincial quan està a les portes de la imputació pel cas del desviament de fons de cooperació s'ha interpretat com un pols en la tibant relació Fabra-Rus. A Castelló el president ho té tot més lligat i el fet que la seva mà dreta al govern sigui el president provincial d'Alacant reestableix una relació fluïda entre aquest territori i la direcció regional, espatllada en l'etapa de Camps.

"El Partit Popular mai s'ha distingit per saber dir les coses com són". Aquesta sorprenent declaració d'Alberto Fabra resumeix la política del PP valencià amb els casos de corrupció. La "tolerància zero" s'aplica segons qui sigui l'implicat. El president valencià ha destituït immediatament els càrrecs del segon escalafó de la Generalitat Valenciana que han estat imputats, però als primers espases com Ricardo Costa, Vicente Rambla i Rafael Blasco, el president valencià els ha concedit la presumpció d'innocència.

Des del PP s'explica aquesta situació al·legant que Fabra no té capacitat per destituir els càrrecs electes, quan el que realment volen dir és que el president no té el control total d'un partit en què propiciar la dimissió dels diputats imputats podria fer que el PP perdés la majoria absoluta en el cas que aquests diputats passessin al grup mixt.

La corrupció augmenta el malestar social del País Valencià, que ha patit en l'últim any serioses retallades per mirar de complir amb la quimera de l'1,5% de dèficit. El govern de Fabra ha privatitzat la gestió de la sanitat, ha acomiadat els professors interins a l'estiu i ha recuperat l'impost sobre el patrimoni tan criticat pel PP. A més, ha començat una reorganització d'un sector públic inflat anys enrere amb militants i simpatitzants del partit que es traduirà, per exemple, amb l'acomiadament de 1.200 treballadors de Radiotelevisió Valenciana.

El País Valencià ha fet els deures que Madrid li ha imposat, i amb escreix. Les mesures per reduir la despesa les ha aplicat sense demanar res a canvi, i el president ha tornat a malgastar una altra oportunitat de reclamar una millora del finançament "per lleialtat a Espanya". Una implicació que tampoc ha demostrat a casa, on malgrat les bones intencions ni ha restablert les emissions de TV3 ni ha garantit que el valencià continuï tenint un lloc preferent a les aules.

stats