NOVA ETAPA

L’impàs des del 27-S torna a tensar internament l’ANC

Renúncies en l’àrea internacional i el degoteig de baixes fan encendre les llums d’alarma

L’impàs en què s’ha situat el procés independentista des del 27 de setembre ha impactat directament també en la línia de flotació de la principal entitat del sobiranisme civil, que supera una de les etapes més crítiques des de la fundació, el 2012. El desànim sobiranista pel bloqueig al voltant de la investidura del nou president de la Generalitat -amb un empat que allarga fins al límit reglamentari la decisió final de la CUP- té un reflex calcat en la vida interna de l’ANC, una entitat transversal amb accents ideològics contraposats. “La CUP investirà Artur Mas, però serà un suport que arribarà tard, i és innegable el desgast”, sentenciava ahir el president de l’entitat, Jordi Sànchez, en una entrevista a Radio Euskadi. Unes declaracions que van afegir malestar en sectors interns de l’entitat, que l’acusen ara ja obertament d’actuar al dictat de Palau i posar en risc la transversalitat de l’organització civil.

El malestar se suma al neguit generat amb la proposta de resolució -avançada per l’ARA- que dilluns a la nit va registrar el dirigent Josep Guarch, auspiciat per un sector del secretariat nacional partidari d’estripar les cartes per anar a eleccions en veure inviable l’aritmètica del 27-S, que va donar a la CUP la clau de la majoria independentista al Parlament i la capacitat de veto de la investidura. La proposta pretén que de manera preventiva l’ANC consulti entre el 4 i el 8 de gener a les bases la possibilitat de promoure una candidatura pròpia si la CUP finalment el dia 2 tomba la investidura de Mas i es precipiten nous comicis. Però encara va més enllà, i el text adverteix que l’eventual candidatura liderada per l’ANC seria “bel·ligerant” amb qualsevol aquell partit independentista que no volgués sumar-s’hi. La idoneïtat d’aquesta opció es debatrà avui en el secretariat extraordinari forçat a finals de la setmana passada per un grup de 25 dirigents -un terç del secretariat-, que buscaven debatre l’escenari després de l’assemblea de la CUP que diumenge, contra pronòstic, va acabar amb empat entre els partidaris de facilitar la investidura de Mas i els contraris a l’acord. La proposta consta de tres punts que, segons algunes fonts de l’ANC, la fan per si mateixa inviable. Perquè, d’entrada, expliquen les mateixes fonts, caldria un procés de reforma dels estatuts de l’ANC per anul·lar la prohibició explícita de concórrer a les eleccions.

Diverses fonts del secretariat consultades per l’ARA van restar ahir transcendència a la proposta, que veuen extemporània i “mancada de lògica” en l’actual compàs d’espera, per bé que altres dirigents apunten que el camí en cas que la CUP decideixi bloquejar la investidura passa precisament per, ara sí, impulsar una candidatura pròpia oberta a partits i personalitats. Altres sectors, però, asseguren a l’ARA que pensen combatre amb totes les conseqüències el que consideren que seria una instrumentalització política de l’ANC. Així, donen per fet que el secretariat d’avui ajornarà la decisió almenys fins a la reunió del 9 de gener a Vic, quan l’escenari de la investidura s’haurà aclarit pel pronunciament de la CUP.

Degoteig de baixes

Però el cert és que el simple fet de plantejar aquest debat, que reproduiria el que ja van forçar els exdirigents Pere Pugès i Jaume Marfany la primavera passada, actuava de guspira en un ambient carregat especialment des del primer fracàs de la investidura, la setmana del 27 d’octubre. Altres fonts de l’ANC asseguraven a aquest diari que des d’aquella setmana es registra per primer cop un retrocés del nombre d’afiliats de l’ordre d’una vintena per setmana, una xifra que per anecdòtica no deixa de reflectir una tendència inversa a la dels últims anys. Altres fonts de la cúpula de l'ANC, però, han admès que si bé des del 27 d'octubre han registrat 146 baixes, les altes les superen amb escreix, de manera que no s'ha revertit la tendència. Afirmen que han registrat 259 nous socis des de llavors i fins ara.

A les tensions internes s’hi suma la renúncia de peces clau de l’àrea d’internacional de l’entitat, segons ha pogut saber l’ARA, com la de la coordinadora de l’ANC Londres, Carmina Munté, o les crítiques del coordinador a Austràlia, Ramon Querol, entre altres, que han mostrat la intenció de desvincular-se de l’entitat o de rebaixar el seu nivell d'implicació, a més de qüestionar-ne el paper des del 27-S, “decebuts” -en paraules de Munté en la carta de l’11 de desembre, en què comunicava la desvinculació- pel tracte de l’ANC amb les assemblees exteriors i pel paper de l’entitat en els últims mesos. En la resposta de la coordinadora de l’àrea d’internacional de l’entitat, Liz Castro, als correus de renúncia, es mostrava comprensiva amb la “frustració” just en el moment més “difícil” del procés. “Malgrat haver guanyat una majoria absoluta al Parlament, sembla que no sabem aprofitar la nostra victòria”, admetia Castro, i els instava a polir la relació de les assemblees exteriors amb l’ANC nacional també a partir d’una regió pròpia que els dóna representació directa al secretariat nacional. Temps de convulsions també per a l’ANC.

Més continguts de