Política 13/06/2017

L’independentisme refà ponts amb els comuns amb el cas contra Nuet

JxSí i la CUP pressionen perquè la persecució judicial acosti la confluència a la via unilateral

Núria Orriols
5 min
Partits i entitats es van reunir per donar suport a Joan Josep Nuet davant les portes  del TSJC.

BarcelonaLa foto d’ahir és la més preuada per a l’independentisme. Amb motiu de la declaració com a investigat del secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els partidaris de l’estat independent i els comuns van unir-se sota el lema de la “democràcia”. La imatge arriba després de setmanes de tensió per la voluntat del Govern d’enfilar el referèndum unilateral i donar per esgotada la via de la consulta pactada. L’anunci de l’1 d’octubre va trencar la unitat que fins ara hi havia entre l’independentisme i els comuns pel dret a decidir.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’executiu vol recuperar-la per quan l’Estat vulgui impedir el referèndum. És per això que en els pocs més de cent dies que queden per a la consulta, l’independentisme multiplicarà la pressió a l’espai que lidera l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perquè se situï al costat de Junts pel Sí i la CUP enfront del govern espanyol. Un dels arguments que faran servir, ja apuntat ahir, és la dicotomia entre estar al costat de l’independentisme o de l’Estat que es querella contra Nuet. En aquest marc, els dos sectors van refer ponts ahir davant el TSJC: la plana major del Govern, incloent-hi el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, juntament amb els principals dirigents de Junts pel Sí, la CUP, Catalunya en Comú i Podem, van fer costat al secretari tercer de la mesa, que estava cridat a declarar per haver permès la votació sobre el referèndum en el debat de política general.

Per reforçar la dicotomia entre la Moncloa i la “democràcia”, els dirigents polítics de Junts pel Sí i la CUP es van esforçar a remarcar que no es tracta de la independència sinó de la possibilitat de fer un referèndum i que l’Estat entomi políticament les demandes catalanes. “Avui tots ens sentim secretari Nuet per la defensa de les institucions, del debat parlamentari i de la llibertat d’expressió”, va dir la consellera de la Presidència, Neus Munté, en representació del Govern. Per la seva banda, el diputat de la CUP Benet Salellas parlava de “cop d’estat contra la democràcia a Catalunya” pel veto de la Moncloa al referèndum. Per fugir de la melodia compartida de l’independentisme, el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que també acompanyava Nuet en la comitiva, va asseverar que el primer que s’ha de fer per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya és “fer fora el govern del PP” i forçar un canvi de majories al Congrés de Diputats. Enviant un missatge implícit a ERC i al Partit Demòcrata, va recordar que aquesta setmana es vota una moció de censura contra el president espanyol, Mariano Rajoy.

“No soc independentista”

Nuet va posar rumb al TSJC a les vuit del matí. Va sortir del Parlament acompanyat de Puigdemont, Junqueras, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, i Domènech, entre d’altres. A fora, al Parc de la Ciutadella, onejaven banderes de tots colors, des d’estelades fins a banderes republicanes passant per l’emblema comunista, amb la falç i el martell. “Hem de cuidar la unitat contra els que ens volen dividits”, va proclamar el diputat de Catalunya Sí que es Pot enmig de crits de “democràcia”, “independència” i de “no esteu sols”. En arribar a les portes del TSJC, Nuet va rebre l’escalf de centenars de persones convocades pels comuns i les entitats sobiranistes -ANC, Òmnium i l’AMI- , els líders de les quals van assegurar que estaran al costat de tots els encausats pel Procés. També hi havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa investigats pels mateixos delictes de desobediència i prevaricació.

Nuet no va tardar ni quinze minuts a declarar davant la magistrada, Maria Eugènia Alegret. Segons va explicar, només va respondre a les preguntes del seu advocat i va basar la seva defensa en la inviolabilitat parlamentària, tal com ja havien fet davant la jutge Forcadell i els membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. “A la mesa no expresso les meves opinions polítiques”, va dir Nuet dins el TSJC, per aclarir que ell “no és independentista però sí demòcrata” i que per això va permetre el debat sobre el referèndum. Nuet va assegurar davant Alegret que amb aquesta causa es jutjaven drets fonamentals en lloc de protegir-los, tal com pertocava als tribunals. A parer seu es tracta un judici polític amb el debat sobre la independència de Catalunya com a teló de fons. Aquestes paraules, segons el mateix Nuet, van incomodar la instructora de la causa.

Rovira declararà com a testimoni

Per reforçar la idea que es tracta d’una causa política, els advocats de Forcadell i els membres de la mesa tenen la intenció de cridar a declarar dirigents polítics, tal com va avançar l’ARA. En el marc d’aquesta estratègia, la primera declaració que han sol·licitat ha sigut la de la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira. Fonts judicials recollides per Europa Press expliquen que ahir l’advocat de Forcadell va demanar per escrit a la instructora de la causa que cridi a declarar la diputada republicana com a persona que va participar, el 6 d’octubre, en la discussió de les propostes de resolució.

La fiscalia ha mirat amb lupa l’acció parlamentària, i hi posarà el focus en els pocs més de cent dies que queden del Procés. L’independentisme espera que quan la pressió judicial s’accentuï, els comuns hagin optat per posicionar-se a favor del referèndum unilateral.

PSOE i Cs retreuen a Guardiola que titlli d’“autoritari” l’Estat

Pep Guardiola va ser el blanc de les crítiques ahir per la lectura del manifest que les entitats sobiranistes van preparar per a l’acte de Montjuïc. Un text centrat en la defensa del dret a decidir i especialment dur contra l’Estat: “Els catalans avui som víctimes d’un estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d’una democràcia a l’Europa del segle XXI”, va llegir Pep Guardiola en un manifest que també denunciava “els abusos d’un estat autoritari”.

Aquestes paraules li han costat al tècnic de Santpedor un allau de crítiques, que ja van començar el mateix diumenge i van continuar ahir. “No coneix o no té prou memòria del que va ser un règim autoritari en aquest país”, va subratllar el portaveu del PSOE al Congrés, José Luis Ábalos. El diputat valencià va titllar de “frívoles” les paraules de Guardiola i va remarcar que la comparació era “ofensiva”. També s’hi va afegir la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, que va destacar que el tècnic no considera autoritaris altres estats on ha viscut, com Alemanya, els EUA i Qatar. “Tampoc permeten referèndums”, va assenyalar.

stats