Llaços grocs, falta de banderes espanyoles o actes amb "fugats": els 10 arguments de Borrell contra les delegacions

Les claus de l'informe del ministeri d'Exteriors contra les noves oficines de la Generalitat

El ministeri d'Exteriors no avala l'obertura de les sis noves delegacions del Govern que, tal com va avançar l'ARA, ha posat en marxa la Generalitat. L'informe no vinculant que el departament que dirigeix Josep Borrell ha enviat a la conselleria d'Acció Exterior, avançat per 'El Periódico' i al qual ha tingut accés aquest diari, detalla els motius pels quals Borrell és "contrari" a la creació de les noves oficines de la Generalitat a l'estranger.

Borrell aclareix que no pot tancar les noves delegacions del Govern però avisa que actuarà si s'incompleix la llei

Segons el conseller Ernest Maragall, aquests motius no són més que "apriorismes" i "judicis d'intencions i de què podria passar si..." Cap dels arguments desgranats pel govern espanyol té a veure amb problemes competencials i, en canvi, es basen en les accions observades anteriorment a les delegacions que es van tancar amb el 155. En tot cas, tots serveixen a la Moncloa per sostenir una idea: l'obertura de les noves delegacions "es presenta amb un alt grau de probabilitat com a lesiva per als interessos de l'Estat"

1. Promoció del "secessionisme catalanista"

El document remès a la conselleria d'Acció Exterior assenyala les delegacions com un "instrument fonamental", juntament amb el Diplocat, per "intentar la internacionalització del Procés, difonent les tesis del secessionisme catalanista i denigrant la imatge internacional d'Espanya". Aquestes tesis, diu, queden plasmades als "memoràndums i paquets documentals" que la Generalitat va remetre "durant mesos" a "diverses autoritats" d'altres països.

2. "Atacs" a l'estat espanyol

El departament que dirigeix Borrell es queixa dels "atacs a l'estat espanyol" suposadament perpetrats per les delegacions del Govern, les quals –exemplifica– acusen Espanya de "falta de democràcia". Destaca, en aquest sentit, les "reiterades intervencions" de la recentment restituïda delegada a Alemanya, Marie Kapretz, als mitjans de comunicació "criticant en termes agressius Espanya i les seves institucions".

3. Participació en la consulta "il·legal" del 9-N

El ministeri assegura que algunes delegacions del Govern, com la de França (amb seu a París), van acollir la participació del procés participatiu del 9-N del 2014, tot i que aquesta consulta –destaca l'informe– havia sigut "declarada il·legal" pel Tribunal Constitucional.

4. Absència de la bandera espanyola

El text que ha rebut el Govern s'agafa fins i tot als petits detalls per justificar que les delegacions només tenen l'objectiu d'internacionalitzar el Procés i "presentar Catalunya com una entitat política deslligada d'Espanya". Prova d'això, s'afirma, és "la presència a les delegacions de les banderes catalana europea i del país en el qual radiquen, però no de l'espanyola".

5. L'objectiu de la "mediació internacional"

En diversos moments el ministeri fa referència a declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, per intentar "divulgar la visió independentista de la realitat catalana" al món, i posa com a exemple les seves crides al "diàleg" i la "mediació internacional" amb l'objectiu de celebrar un referèndum d'autodeterminació.

6. Llaços grocs a les façanes

En un dels fragments de l'informe es destaca com a significatiu el fet que la delegació al Regne Unit i Irlanda, amb seu a Londres, "exhibeix públicament llaços grocs com a símbol de la suposada existència a Espanya de presos polítics".

7. Actes amb "fugats"

En el memorial de greuges de Borrell contra les oficines del Govern a l'exterior, s'hi inclou la presentació del llibre 'Més Operació Urnes' (Edicions 62), dels periodistes de l'ARA Laia Vicens i Xavi Tedó, a la delegació davant la Unió Europea (Brussel·les), en la qual van participar l'expresident Carles Puigdemont i l'exconsellera Meritxell Serret, els quals són qualificats de "fugats de la justícia".

8. Notable esforç per "contrarestar la propaganda"

El ministeri d'Exteriors també es queixa de l'acció exterior de la Generalitat perquè "comporta la necessitat d'un notable esforç" de l'Estat per "contrarestar la propaganda secessionista i els repetits atacs a la imatge internacional d'Espanya". I afegeix: "Aquest augment de la càrrega de feina per a la diplomàcia espanyola suposa restar esforços d'altres àrees i objectius peremptoris".

9. Xarxa exterior ineficient a nivell econòmic

Al parer de Borrell, el desplegament exterior del Govern "no resulta eficient en termes econòmics i de gestió del diner públic". El ministeri argumenta que la xarxa de delegacions catalanes "supera en escreix" la de la resta de comunitats, i això –recorda– malgrat que "l'estat espanyol disposa d'una àmplia xarxa diplomàtica i consular a l'exterior al servei dels ciutadans, de les empreses i de totes les administracions públiques [...] en qualsevol nivell".

10. Missió ambigua i "inquietant"

En última instància, l'executiu espanyol també fa referència a la documentació que el Govern li ha fet arribar per obrir les sis noves delegacions, amb l'objectiu de "promocionar Catalunya en tots i cada un dels seus aspectes de l'activitat política, sense oblidar la necessitat [...] de l'acció exterior de la Generalitat amb motiu dels processos que s'estan desenvolupant". Al parer del ministeri espanyol, aquesta expressió, "per ambigua que resulti, no deixa de ser jurídicament inquietant vistes les activitats passades de les delegacions".

Més continguts de