Llarena proposa a Alemanya i Bèlgica que lliurin Puigdemont i Comín per sedició

El jutge continua defensant la rebel·lió, però esmena el contingut inicial de les euroordres

Pablo Llarena comença a esmenar-se. La mateixa setmana que finalment ha obert una peça separada per a tots els exiliats, admetent finalment que no els podrà jutjar al mateix temps que als presos polítics i a la resta de processats en la causa contra el Procés, ha enviat dos nous escrits tant a Alemanya com a Bèlgica fent canvis en l'euroordre oficial. I tot plegat després que dimecres s'obrís per primer cop a rebaixar la causa al delicte de sedició o conspiració per a la rebel·lió. En la documentació complementària dirigida al tribunal de Schleswig-Holstein, proposa als jutges alemanys que lliurin el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per només un delicte de sedició. Avançat per 'La Vanguardia' i confirmat per l'ARA, l'escrit presenta aquesta opció com a possible qualificació alternativa si la justícia alemanya considera que no es donen els requisits per lliurar Puigdemont per un delicte de rebel·lió.

Llarena divideix la causa per rebel·lió per no esperar al lliurament de Puigdemont

Llarena raona que aquesta segona acusació, la de rebel·lió, ha de ser examinada com la principal, perquè té fonament, però admet la possibilitat que els fets s'interpretin com un delicte de sedició. I no només per part dels jutges alemanys, ja que explica que la fiscalia espanyola podrà en el seu moment "formular acusació pel tipus penal que fixa l'ordre de processament o pot optar per qualsevol de les qualificacions alternatives". En aquest sentit, és el mateix que ja avançava dimecres en la resposta als recursos de reforma presentats pels encausats.

Sobre aquestes qualificacions, a part de les de rebel·lió i sedició, el magistrat esmenta també la de desobediència, però per subratllar que aquesta "no serà" la que es formuli, "donada l'antijuridicitat que reflecteixen els fets". Ras i curt, centra la seva petició de lliurament en els delictes de rebel·lió o, alternativament, sedició. I deixa clar, per tant, que si els jutges alemanys creuen que els fets atribuïts a Puigdemont encaixen millor en el tipus delictiu de sedició, acceptarà aquest criteri.

El magistrat explica als jutges alemanys les diferències entre els dos delictes, referides bàsicament al fet que el de rebel·lió suposa "un alçament violent i públic", per derogar, suspendre o modificar la Constitució, declarar la independència d'una part del territori, o sostreure qualsevol classe de força armada "a l'obediència del govern". La sedició, en canvi, suposa "un alçament públic i tumultuari" per impedir "l'aplicació de les lleis". L'informe subratlla que "és un delicte que en si mateix no necessita violència i el bé jurídic protegit és l'ordre públic". Però després el text s'esforça a posar de relleu que sí que hi va haver violència.

L'advocat dels consellers Meritxell Serret i Toni Comín, Gonzalo Boye, ha alertat per Twitter que el delicte de sedició no existeix a Alemanya perquè va ser derogat en la reforma del Codi Penal del 1970:

El text s'acompanya amb la remissió d'un total de 74 vídeos de la concentració davant de la conselleria d'Economia, de l'1-O en diversos col·legis electorals, de talls de vies de comunicació, entre les quals l'AVE, i de situacions d'"agressions" o "assetjament i insult" als policies o guàrdies civils desplegats i les seves seus. El text, de 17 folis, va ser enviat a Alemanya el 26 d'abril, un mes després que el magistrat dictés l'ordre de processament contra els 23 acusats de la causa. L'informe va ser sol·licitat pels mateixos jutges alemanys, després que la seva primera decisió, per la qual van adoptar mesures cautelars sobre Puigdemont i el van deixar en llibertat, aixequés una gran polseguera a Espanya. El Tribunal de Schleswig-Holstein va qüestionar, en definitiva, la gravetat dels fets –que va comparar amb les protestes per l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt– i que haguessin tingut rellevància suficient per posar en perill el govern d'Espanya.

Nou escrit a Bèlgica

El jutge del Tribunal Suprem també ha enviat un nou escrit a la justícia belga en què proposa l'extradició del conseller Toni Comín per sedició o, fins i tot, qualsevol tipus d'infracció penal que consideri relacionada amb els fets. En l'escrit –en què tot just començar hi ha un error perquè diu que la interlocutòria de processament va ser el 21 de novembre del 2018, en lloc del 21 de març–, el jutge es referma en el delictes de rebel·lió, però especifica que demana el lliurament del diputat d'ERC "sense perjudici d'altres qualificacions que quedarien excloses, ja que la regla espanyola de concurs de delictes concentra la qualificació en el delicte més greument penat". És a dir, argumenta que el delicte de rebel·lió inclou tota la resta i lamenta que no es pugui incloure en la tipificació de les euroordres, on només entra el de corrupció, similar al de malversació. En conclusió, assenyala que li interessa "el lliurament de Toni Comín", excepte que la justícia belga arribi a la conclusió que en els fets de l'1-O no hi vegin "cap tipus d'infracció penal".

Més continguts de