La defensa de Llarena acusa Puigdemont d'oportunista per haver-lo denunciat davant la justícia belga

Els exiliats volen que Luxemburg respongui si Bèlgica és competent per jutjar el magistrat espanyol

El Regne d'Espanya i el jutge Pablo Llarena s'han hagut de defensar aquest dijous davant un jutjat de primera instància de Bèlgica per la demanda civil que van presentar els exiliats el juny del 2018 contra el magistrat, en què l'acusaven de falta d'imparcialitat i de vulnerar la seva presumpció d'innocència. Quan Llarena va al·legar que tenia immunitat i l'Estat va decidir assumir la seva defensa, la demanda es va ampliar contra el Regne d'Espanya. L'argumentari principal d'Espanya és que Llarena té immunitat d'estat i que Bèlgica no pot jutjar-lo per aquest principi, però també acusen Carles Puigdemont i la resta d'exiliats d'"oportunisme", voler "exportar" i allargar el conflicte. El jutjat de primera instància decidirà si és competent o no en aquest cas abans del 24 d'abril. 

L'advocat que defensa els interessos d'Espanya,  Hakim Boularbah, ha insistit durant la seva exposició que la justícia belga no ha de jutjar Llarena perquè té immunitat i ha evitat assumir un dels arguments de l'acusació, que és que el magistrat del Suprem i l'Estat han vulnerat els principis fonamentals de la Unió Europea pel fet de menystenir la presumpció d'innocència dels exiliats quan, en una conferència prèvia al judici de l'1-O, va assegurar que són presos polítics. Així, mentre els lletrats dels exiliats acusaven Espanya de no garantir un judici just als seus clients, Boularbah els acusava d'oportunistes per presentar aquesta demanda i de voler "desestabilitzar" Llarena, "exportar el conflicte" i allargar-lo. 

El Poder Judicial fa costat a Llarena contra Bèlgica

A la vista hi han assistit els exconsellers exiliats i ara eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí. No hi eren però ni Carles Puigdemont, ni Lluis Puig ni Meritxell Serret, que també firmen la denúncia. "Esperava que vingués Llarena, però no el veig", ha ironitzat Comín, que ha apuntat que per la banda espanyola només han assistit a la vista els dos lletrats belgues i dos representants de l'ambaixada espanyola. En la seva exposició, el lletrat dels exiliats,  Christophe Marchand, ha relatat tot el conflicte polític entre Catalunya i Espanya des d'abans del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 per subratllar que es tracta d'un conflicte polític que l'Estat ha acabat portant als tribunals. Però, tot seguit, els seus esforços s'han centrat en convèncer el jutjat francòfon que pregunti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si té competències per jutjar un magistrat d'un altre estat membre si hi ha una presumpta vulneració dels principis de la UE. Els exiliats al·leguen danys morals per l'actuació de Llarena i demanen una indemnització simbòlica d'un euro per cap per danys materials. 

"Estem posant sobre la taula una qüestió innovadora: si en el marc de la UE hi ha mecanismes per anar més enllà de la immunitat d'estat que impedeix que els jutges d'un estat puguin jutjar els d'un tercer estat per protegir precisament els principis de la UE, discutim si la immunitat és absoluta o s'ha de poder superar en el marc de la UE", ha explicat Comín. Però justament la defensa de Llarena i el Regne d'Espanya considera que això no beneficiaria en cap cas la Unió, perquè s'arribaria a una situació en què qualsevol estat membre podria jutjar-ne un altre apuntant que pel fet de formar part de la UE no es renuncia a la sobirania nacional ni a la immunitat d'estat a nivell de jurisdicció. 

A nivell tècnic, però, el principal argument de la defensa de Llarena i Espanya és que la competència d'un jutge per jutjar un altre estat no és una qüestió de dret europeu sinó de dret internacional que queda recollida en la convenció sobre les immunitats jurisdiccionals de les Nacions Unides. "¿Us imagineu que tots els estats puguessin començar processos judicials contra la resta d'estats membres? Això no és beneficiós per a tota la Unió", ha etzibat el lletrat de la defensa de Llarena. També han argumentat, però, que les afirmacions per les quals s'acusa Llarena de parcial eren totalment "neutrals" i s'havien forçat en un context de "gran mediatització" del cas.

La d'avui ha estat una vista oral en què les parts han presentat les seves al·legacions però no implicava cap decisió. Ara el jutjat de primera instància de Brussel·les hauria de prendre una decisió com a molt tard el 24 d'abril. Podria decidir que no és competent per al cas com demana Espanya, però també donar la raó als exiliats i presentar la qüestió prejudicial, o fins i tot continuar endavant amb el cas sense presentar-la.