Llarena i el desminatge de la campanya del 21-D

El jutge del Suprem es desmarca del buldòzer Maza

El magistrat Pablo Llarena ha iniciat l’operació de desactivació del camp de mines en què semblava que es convertirien la precampanya i la campanya de les eleccions del 21-D, amb la irrupció d’un buldòzer anomenat José Manuel Maza.

Frenant les expectatives de la fiscalia d’enviar Carme Forcadell i tres membres més de la mesa del Parlament a presó incondicional, Llarena fa virar la instrucció del conjunt de la causa de rebel·lió.

Perquè, en paral·lel, el jutge va sol·licitar dimecres, per telèfon i providència, a la seva amiga Maria Eugènia Alegret, magistrada instructora al TSJC, que li remetés les actuacions de la querella contra Forcadell i la mesa per prevaricació i desobediència.

Aquest és un primer pas perquè el Tribunal Suprem assumeixi la instrucció de totes les causes relacionades amb el procés sobiranista. El segon es produirà quan faci la mateixa sol·licitud a l’Audiència Nacional.

Ahir l’estratègia dissenyada era provar si es podia aconseguir el reconeixement que el respecte a la Constitució era l’únic marc per impulsar els ideals independentistes i que no hi cabien declaracions unilaterals per la via dels fets. La baula més important era, sens dubte, Carme Forcadell. Per haver sigut presidenta de l’ANC i per haver-se convertit, segons paraules recollides per l’ARA, en l’“heroïna” de l’independentisme. Forcadell va negar que tingués capacitat per malversar o que hagués convocat manifestacions violentes quan se li va preguntar sobre els fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d’Economia, a la rambla de Catalunya. Forcadell va intentar, per aquesta via, desactivar el delicte de rebel·lió, que exigeix violència.

El principal plantejament de la querella de la fiscalia és que el Parlament ha sigut un dels “fronts” de la rebel·lió o conspiració per rebel·lió amb l’objectiu d’assolir la independència. I el seu pla s’ha executat pas a pas.

Vegem-ho. La interlocutòria d’admissió assenyala que la rebel·lió “parteix de la base d’una estratègia concertada dirigida a declarar la independència, que hauria tingut com a protagonistes autoritats governamentals, parlamentàries i de moviments socials ideològicament afins, cadascun dels quals hauria contribuït a aquest objectiu des de l’espai funcional que li és propi”.

Primer, el Govern està empresonat o fugit. Segon, els dirigents de l’ANC i Òmnium són a la presó. Quina baula faltava? El Parlament. Als ulls de la fiscalia, deixar que Forcadell tornés a casa després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i dels vuit exconsellers del Govern, i amb Puigdemont i quatre exconsellers a Bèlgica, suposava una finta en la construcció político-penal del cas.

Llarena ha deixat al marge, de facto, aquesta construcció com a mínim per justificar la presó incondicional. Els membres de la mesa, per definició, ja no poden reiterar els delictes, tenint en compte que el Parlament està inactiu a l’espera de les eleccions del 21-D. Les fiances, al seu torn, cobreixen el risc de fuga. Desestimant la pretensió de la fiscalia que hi hagués presó incondicional, Llarena busca, també, enviar un missatge a Bèlgica, en el sentit que no totes les peticions de la fiscalia són ateses al peu de la lletra.

Una vegada sol·licitades a l’Audiència Nacional les actuacions, Llarena podrà aplicar el criteri utilitzat per al “front parlamentari” de la presumpta rebel·lió al “front del Govern”, imposant la llibertat sota fiança per als exconsellers i acabant així la tasca de desminar la campanya del 21-D.

Més continguts de