Política 01/12/2017

Llarena i la re-visteta

El jutge i els fiscals no interrogaran sobre els fets, només escoltaran els arguments dels presos

i
Ernesto Ekaizer
3 min
Oriol Junqueras arriba a l'Audiència Nacional per declarar

MadridLa 'vistilla' en castellà i la 'vista breu' és el nom que en l'argot jurídica i judicial es dona a l'article 505 de la llei d'enjudiciament criminal, segons el qual el jutge d'instrucció "convocarà a una audiència en què el ministeri fiscal o les parts acusadores poden interessar que es decreti la presó provisional de l'investigat o encausat o la seva llibertat provisional amb fiança".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquesta audiència és la que es va celebrar el 16 d'octubre, quan la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i la que va tenir lloc quan l'esmentada magistrada va decretar presó incondicional, el 2 de novembre, per a Oriol Junqueras i set exconsellers; és l'audiència que el 9 de novembre va convocar al Tribunal Suprem el magistrat Pablo Llarena i després de la qual va dictar presó eludible amb fiança per a Carme Forcadell i els quatre membres de la mesa del Parlament.

No hi ha, com a tal, el que a falta de millor parauleta podríem anomenar una 're-visteta'. És a dir: una audiència exclusivament convocada per revisar la mesura cautelar, en el cas dels 10 empresonats, de presó incondicional.

El que per analogia, encara que no sigui el cas concret de què parlem, es podria invocar, com fa la lletrada Marina Roig en oferir la declaració del seu defensat, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, és l'article 505.6 de la llei d'enjudiciament criminal.

Aquest article assenyala: "Quan el detingut sigui posat a disposició de jutge diferent del jutge o tribunal que conegui o hagi de conèixer de la causa, i el detingut no pugui ser posat a disposició d'aquest últim en el termini de 72 hores, serà procedent el primer d'acord que preveuen els apartats anteriors. No obstant això, una vegada que el jutge o tribunal de la causa rebi les diligències, ha d'escoltar l'investigat o encausat, assistit del seu advocat, tan aviat com li sigui possible, i dictarà la resolució que sigui procedent".

El magistrat Pablo Llarena no ha convocat per avui, segons ja vam avançar, els deu empresonats per una declaració en regla. No. Es tracta d'una compareixença per considerar la proposta, elevada en els escrits pels seus lletrats, que se'ls posi en llibertat.

D'aquí ve que es pugui parlar d'una re-visteta. Més exactament: una vista per revisar la mesura de presó, vaja, per sortir de presó.

El magistrat Llarena i els fiscals de sala del Suprem Consuelo Madrigal i Jaime Moreno escoltaran els defensors i també, si així ho sol·liciten, els querellats per conèixer-ne les raons. Hauran de ser, per tant, concisos, i és possible que els fiscals vulguin alguna precisió.

Però no serà un interrogatori sobre els fets de la querella interposada pels delictes de sedició, rebel·lió i malversació. Per una senzilla raó: Llarena i els fiscals estan assimilant el material ja enviat per l'Audiència Nacional i estudiant tots els elements de prova disponibles a les diferents actuacions judicials.

En altres termes, el magistrat no està encara en condicions de plantejar-se una llarga i detallada sessió que es podria estendre durant dies sobre el referèndum de l'1 d'octubre. El material documental és ingent. I ha de treballar-lo i fer les seves consultes. Ho pot preguntar directament a la Guàrdia Civil. En això, doncs, treballa.

El més probable, segons fonts judicials consultades per l'ARA, és que Llarena i els fiscals aprofitin aquestes setmanes de desembre per bussejar en el cas alhora que es desenvolupa la campanya electoral i se celebren el 21 de desembre les eleccions autonòmiques. Darrere dels bastidors dels actes i mítings hi haurà quatre fiscals i un magistrat del Suprem estudiant a consciència la causa per començar amb diligències concretes el pròxim mes de gener.

La re-visteta d'aquest divendres, per tant, té un objectiu tan limitat com, sens dubte, espectacular: obtenir els motius per revisar la mesura de presó i deixar en llibertat provisional sota fiança els 10 empresonats.

"El magistrat Llarena vol carregar-se de raó davant l'opinió pública per deixar-los en llibertat, fet que suposaria implícitament un reconeixement del pluralisme polític, sempre sobre la base que els preceptes teòrics que fixa la llei per mantenir-los a la presó no es donen, ara mateix", diu una font judicial. "Però els querellats hauran de posar-hi la seva part, en aquesta balança", afegeix.

La idea que una llibertat provisional sota fiança suposaria un correctiu del Tribunal Suprem a les mesures de presó incondicional disposades per la magistrada Lamela a l'Audiència Nacional no serà fàcil de dissipar. No cal posseir una ment especialment fantasiosa per veure en la sortida de presó, gairebé en vigílies del començament de la campanya electoral del 21-D, un cartell de l'article 155 de Mariano Rajoy.

stats