Tot el que volíeu saber sobre la llei de consultes que ha de donar cobertura al 9-N

BarcelonaQuina norma empara la llei?

L'Estatut del 2006 inclou en l'article 122 que la Generalitat té la "competència exclusiva" per a "l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria" d'enquestes audiències públiques, fòrums de participació i "qualsevol altre instrument de consulta popular" amb l'excepció expressa de les anomenades consultes populars per via de referèndum que, aquestes sí, requereixen el permís exprés de l'Estat.

Què són les consultes no referendàries?

El 2010 el Govern va desenvolupar l'article 29 de l'Estatut sobre el dret a la participació amb l'aprovació de la llei de consultes populars per via de referèndum. Aquesta llei de consultes populars deixa clar que és l'Estat qui autoritza i convoca els eventuals referèndums. En el cas de les consultes referendàries, el cos electoral –el cens– és el mateix que en les convocatòries d'eleccions. Per esquivar el preceptiu permís de l'Estat en les consultes per via de referèndum, la majoria de grups del Parlament es van aferrar a l'article 122 de l'Estatut, que no va ser recorregut pel PP al Tribunal Constitucional, per desenvolupar una modalitat diferent que no requerís cap permís estatal. Es tracta de les consultes no referendàries, consultives i no vinculants jurídicament -una altra cosa diferent és la vinculació política-, que els experts han recomanat que es diferenciessin al màxim dels referèndums en punts clau com el cos electoral per passar el sedàs constitucional. D'aquí que la llei que aquest dimecres ha aprovat la comissió d'afers institucionals inclogui elements de diferenciació clara de la norma del 2010, com ara el fet que no es remet al cens oficial, sinó que opta per un registre alternatiu i rebaixa l'edat mínima de votació.

Quan estarà vigent la llei?

La llei tot just ha superat aquest dimecres la primera votació parlamentària. Després que la setmana passada la ponència de la llei de consultes no referendàries tanqués els seus treballs, aquest dimecres la comissió d'afers institucionals n'ha aprovat el dictamen amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. A l'agost, aquests mateixos grups la portaran al consell de garanties estatutàries perquè n'avali la constitucionalitat amb l'objectiu de blindar-la davant eventuals recursos que pugui promoure el govern del PP. La llei s'aprovarà definitivament en sessió plenària al Parlament a finals de setembre o, a tot estirar, a principis d'octubre. La llei estableix que entre la firma del decret de convocatòria i la celebració d'una consulta hauran de passar com a mínim 30 dies i com a màxim 60. Així, el president de la Generalitat tindria marge fins el 9 d'octubre per signar el decret de convocatòria del 9-N, data acordada per a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

És jurídicament vàlida per a la consulta del 9-N?

Segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional, la llei de consultes no referendàries és una de les vies de possible cobertura legal de la consulta. Però amb quin fonament? Segons argumenta el CATN en el primer dels seus informes, "aquest procediment tindria l'avantatge, des de la perspectiva estatal, que no caldria que [el govern espanyol] adoptés una actitud activa de convocar, delegar o autoritzar la consulta", sinó que n'hi hauria prou "que no impugnés la llei ni, posteriorment, la convocatòria de la consulta". Això sí, també en aquest cas caldria voluntat política per part de l'Estat, per ara inexistent.

Per què el PSC hi vota a favor?

Amb el seu vot afirmatiu al costat de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, el PSC de Miquel Iceta ha evitat aparèixer de nou al costat de PP i C's, frontalment contraris al dret a decidir. Això sí, els socialistes han deixat clar que reconeixen les consultes no referendàries com una eina d'aprofundiment de la participació i d'implicació de la ciutadania en la presa de decisions en un moment de creixent desafecció –al capdavall és el desenvolupament d'una part de l'Estatut que els socialistes van impulsar i encara ara reivindiquen–, però rebutgen que sigui vàlida per exercir l'autodeterminació. Els socialistes van demanar que la llei desenvolupés totes les eines de participació, no només les consultes, i la resta de grups favorables al dret a decidir ho van acceptar, de manera que tenia complicat oposar-s'hi. De fet, el PSC considera que si es convoca el 9-N amb aquesta llei, s'estarà condemnant la norma abans no hagi donat fruits.

Es podrà consultar tot amb aquesta llei?

No. Al marge de la interpretació política i jurídica –l'analitzen en funció del criteri dels partits o juristes– sobre les limitacions que pugui tenir la llei, el text exclou que pugui ser utilitzada per consultar sobre matèries tributàries o pressupostàries que afectin comptes vigents.

Qui podrà promoure consultes no referendàries?

La iniciativa podrà ser institucional o popular. Podran ser promogudes pel president de la Generalitat, pel Govern o pel Parlament –a proposta de dues cinquenes parts de la cambra o de tres grups–, a més del món local, caldrà la concurrència d'un 10% dels ajuntaments que, sumats, superin una població de 500.000 habitants, a més de consells comarcals i diputacions provincials i vegueries quan entrin en funcionament. També les podran promoure entitats sense ànim de lucre o una comissió promotora que haurà de reunir almenys 50.000 firmes. Les consultes podran ser d'àmbit nacional, territorial i, fins i tot, sectorial.

Qui podrà votar?

Tots els ciutadans de més de 16 anys amb la condició política de catalans, els estrangers comunitaris amb un any de residència al país i els estrangers extracomunitaris amb un mínim de tres anys de residència legal. Precisament, la diferenciació entre els estrangers comunitaris i extracomunitaris ha portat ICV a manifestar-se crítica en aquest punt. No podran votar, en canvi, els catalans residents i empadronats a l'estat espanyol però fora de Catalunya, perquè tenen el dret a vot reconegut en un altre territori. Sí que podran votar els catalans residents a l'estranger que s'hagin inscrit en el registre voluntari que ha obert la Generalitat. El cens serà el Registre de Participació que s'elaborarà a partir del Registre de Població de Catalunya, que actualitza periòdicament l'Institut d'Estadística de Catalunya. En qualsevol cas, el decret de convocatòria haurà d'especificar les persones amb dret a vot a cadascuna de les convocatòries.

Quin organisme garantirà els processos de consulta?

A manca d'una llei electoral que doti el país d'una autoritat electoral pròpia, la llei de consultes no referendàries preveu una comissió de control que integraran set juristes i politòlegs de reconegut prestigi. Els nomenarà el Parlament. A més, hi haurà set comissions de seguiment per als àmbits territorials de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. Aquestes comissions faran les funcions d'autoritat electoral només en el cas de les consultes.