Els socis empenyen l’ANC a forjar la unitat sobiranista

BarcelonaSí aclaparador dels socis de l’ANC perquè l’entitat accepti el repte llançat per Artur Mas i s’impliqui en la recerca d’una fórmula d’unitat sobiranista que garanteixi el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27–S. Dels 11.239 vots presencials –els prop de 5.000 electrònics encara s’estan validant–, un 96% estan a favor d’aquesta opció, cosa que empeny la direcció de l’Assemblea a treballar per forjar el consens independentista. El president de l’entitat, Jordi Sànchez, va aplaudir el resultat a Catalunya Ràdio, ja que era “important no sortir-ne dividits” i va fixar el 20 de juliol com a data límit per a l’acord. En quins termes? Això es començarà a debatre dimarts en un Secretariat Nacional, però Sànchez ja va apuntar que, a diferència d’Òmnium, l’ANC treballarà amb més d’una proposta, i va demanar discreció en les negociacions per “evitar que el soroll dificulti l’acord”.

Sigui com sigui, l’entitat ja té sobre la taula diverses propostes llançades per diversos actors per “garantir el caràcter plebiscitari del 27-S”. Són els escenaris que ara analitzarà la cúpula de l’ANC juntament amb els altres agents socials i polítics independentistes. Però si un element pren cos, segons les fonts consultades, és que difícilment sortirà cap proposta unilateral de l’entitat, sinó que es decanta per forçar una proposta negociada i acordada en una taula conjunta. Comença el ball.

1. Llista cívica per la independència

Una de les possibles sortides és la que ha posat sobre la taula Òmnium, la “llista per la independència” integrada per la societat civil i amb el suport dels partits. És, de fet, l’opció que el president d’ERC, Oriol Junqueras, ja va avançar que estaria disposat a acceptar, malgrat que la seva prioritat continuïn sent les tres llistes separades i coordinades.

Quines implicacions tindria aquesta proposta? En quin pla quedarien els actors polítics? Segons les diverses fonts de les entitats i els partits consultades per l’ARA, es tractaria d’una candidatura de confluència independentista sense polítics, encapçalada per una personalitat independent de reconegut prestigi i acceptada per la transversalitat ideològica del país que permetés visualitzar que aquest és un procés que empeny la societat organitzada. Alguns dels actors també l’han anomenat la “llista de la V”, per bé que igualment genera suspicàcies en determinats sectors. Si s’imposés com a solució de consens, implicaria que, en cas de majoria absoluta, tindria encomanat declarar la independència, armar l’entramat jurídic de la desconnexió amb Espanya i, en un termini d’entre tres i sis mesos, tornar a convocar eleccions, ara ja constituents i amb totes les ofertes ideològiques actives per dirimir el pes específic que hauria de tenir cadascuna a l’hora de dissenyar el marc constitucional del nou país en 18 mesos. El govern de concentració nacional que hauria de dirigir aquest termini sí que l’integrarien polítics o experts al marge de si fossin a la llista o no. I és aquí on poden tenir un paper determinant Artur Mas -com a conseller en cap amb funcions executives de primer ministre-, Oriol Junqueras i, si ho acceptés, la CUP.

Els defensors d’aquesta proposta esgrimeixen que prescindir de polítics permetrà esquivar el rebuig que l’electorat de cada partit sobiranista pot sentir envers el líder d’una altra formació independentista. I, alhora, s’impediria que una eventual Catalunya en Comúpogués desacreditar la confluència independentista amb l’argument del rebuig a les polítiques de Mas i els casos de corrupció que esquitxen CDC. Defensen que la fórmula també respondria a la voluntat de fer que en els comicis hi concorrin “el mínim” de llistes independentistes, fins i tot en el cas que la CUP, oberta a parlar-ne, no s’hi sumés.

Flexibilitat per formar-ne part

Fonts de l’ANC consultades per l’ARA afirmen que, tot i algunes reticències internes, l’entitat seria flexible per facilitar que destacats dirigents poguessin integrar-se a la candidatura, cosa que és incompatible amb el règim intern: “Se serà flexible amb qualsevol escenari de llista apartidista”. Si una cosa tenen clara és que no es posarà en risc la transversalitat per evitar una fractura que debiliti l’ANC.

2. Candidatura transversal “amb el president”

Si bé algunes fonts consultades del secretariat nacional de l’ANC desvinculen la consulta interna de l’entitat de l’última oferta d’Artur Mas i la situen en el marc del seu propi full de ruta -que fixava que en cas de no acord entre els partits sobiranistes es consultaria a les bases la possibilitat d’impulsar una “candidatura de país”-, va ser després de la crida del president que l’entitat va decidir-se a iniciar un procés participatiu. Això explica que des de Convergència i de l’entorn del president defugin posicionar-se al voltant de la contraoferta de Junqueras, perquè esperen que les entitats es posicionin primer al voltant de la proposta de Mas. A diferència de l’oferta de llista única que va llançar als partits després del 9-N i que es va estimbar amb el rebuig de les formacions interpel·lades -ERC i CUP-, Mas es dirigia aquest cop a les entitats de la societat civil independentista organitzada -principalment l’ANC, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència-. L’objectiu de la proposta, anunciada el 20 de juny a Molins de Rei, era configurar una llista -que ell també integraria, encara que es va oferir a no encapçarlar-la- amb prou potencial per guanyar la cursa electoral i evitar, segons argumenten els defensors, que el primer lloc se l’adjudiqués una eventual confluència equiparable a la Barcelona en Comú d’Ada Colau -que ara estan negociant ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent-, tot i que, tal com indiquen les enquestes, les tres llistes independentistes juntes sumessin una àmplia majoria al Parlament.

La pregunta formulada per l’ANC a les seves bases era prou oberta perquè hi encaixés la proposta de Mas. Però l’entitat va fixar línies vermelles: no hi podrien donar suport exclusiu en cas que dels partits independentistes només s’hi volgués integrar el partit del president, Convergència. Les fonts consultades consideren que, arribat el cas, les entitats podrien cedir destacats representants a la llista “amb el president” sempre que això no anés en detriment del suport també a les altres eventuals candidatures configurades al voltant d’ERC i de la CUP. Es garantiria, d’aquesta manera, el compliment de l’annex de l’acord del 14 de gener subscrit per Mas, Oriol Junqueras, l’ANC, Òmnium i l’AMI, que parlava d’una presència “equilibrada” de representants de les entitats en totes les llistes independentistes per al 27-S. D’acord amb les fonts consultades, “si l’ANC donés suport a una sola llista independentista, deixaria de ser l’ANC”.

Transversalitat garantida

Òmnium ja va manifestar després de l’assemblea general de la setmana passada que, ja sigui en forma de la participació de socis de l’entitat a les diferents llistes electorals o bé a través del suport explícit de la marca Ara és l’hora, Òmnium donarà suport a totes les candidatures independentistes”, i no només a una en exclusiva. Així s’alineen amb el que ha expressat el secretariat nacional de l’ANC, compromès a preservar l’àmplia transversalitat ideològica de l’entitat.

3. Tres llistes sota un mateix paraigua i programa unitari

Aquesta és la fórmula preferida tant per ERC com per la CUP: tres llistes àmplies que abracin tot l’espectre ideològic -centredreta, centreesquerra i esquerra anticapitalista- per no perdre, argumenten, cap potencial votant independentista per qüestions ideològiques. Les tres llistes anirien agrupades sota un mateix paraigua, emulant el cas eslovè. Per aconseguir que aquesta fórmula oferís un mandat plebiscitari, defensen, caldria comprometre’s al voltant de la unitat d’acció i compartir un primer punt destacat del programa electoral al voltant d’un full de ruta comú. També comportaria la celebració d’actes conjunts de campanya electoral per visualitzar així el compromís compartit amb una part determinant i central del programa electoral. De fet, també l’ANC defensa en el seu full de ruta la fórmula de la marca comuna per a les diverses llistes independentistes si no es concreta una proposta electoral unitària. Ara bé, Artur Mas ha defensat que tot el que fragmenti electoralment el bloc sobiranista n’alimenta la confrontació interna, desdibuixa el caràcter plebiscitari del 27-S i contribueix a confondre l’eix pel qual s’avancen les eleccions: el contenciós amb Espanya i no l’eix social i ideològic.

L’acord del 14 de gener

El pacte Mas-Junqueras-ANC-Òmnium-AMI del 14 de gener que va desencallar la data electoral, entre altres coses, preveia llistes diverses i la priorització de pactes locals sobiranistes i obria la porta a una presència “equilibrada” de representants de la societat civil en totes les llistes. No es comprometia explícitament amb una marca comuna. A ERC, de fet, no ha agradat que Mas reobrís el debat, ja que consideren que això no respecta l’acord inicial.