ENTREVISTA
Política 10/01/2021

Lluís Puig: “Vull ser diputat al Parlament des de l’exili i participar en la vida política”

Entrevista a l'exconseller de Cultura i número nou de la llista de JxCat el 14-F

Núria Orriols Guiu
4 min
Lluís Puig: “Vull ser diputat al Parlament des de l’exili i participar en la vida política”

BarcelonaL’exconseller Lluís Puig està satisfet pel rebuig de Bèlgica a la seva extradició. Ara vol exercir de diputat des de l’exili després del 14-F.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què implica la decisió de Bèlgica?

A mi em dona una tranquil·litat absoluta i a l’exili estem contents perquè s’obren noves possibilitats en el tràmit del suplicatori [de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí] al Parlament Europeu. Si la cambra decideix aixecar la immunitat, els eurodiputats podran fer una reclamació a Luxemburg o tornaran al mateix jutge que jo, que ha rebutjat l’extradició. Si m’han vulnerat la presumpció d’innocència, com diu Bèlgica, se’ns ha vulnerat a tots. Per a Espanya és un circuit esgotat.

A què s’agafa el Tribunal d’Apel·lació belga per dir que li han vulnerat la presumpció d’innocència?

A que des que va començar la instrucció el 2017 les declaracions d’alts càrrecs del govern i de la judicatura espanyola ens donen per culpables. I, encara més, després de la condemna per sedició, el mateix fiscal del cas feia un article que ens deia colpistes, quan la sentència tampoc ho diu. Tot això ho hem portat al tribunal belga. El sistema judicial espanyol està situant Espanya fora de l’estàndard democràtic europeu.

¿Des del 2017 ha pensat en tornar a Espanya per ser jutjat?

És impossible que cap tribunal espanyol em pugui jutjar amb la meva presumpció d’innocència intacta i immaculada. No és que no em senti amb arguments per defensar la meva innocència, vam complir amb el programa de govern i fer un referèndum estava despenalitzat, però no em presentaré a Espanya.

¿Exili permanentment, doncs?

Sí, però des d’un exili diferent al del 2017, perquè quan vaig ser diputat no podia ni delegar el vot. Ara, tres anys després, tots els Parlaments estan treballant telemàticament. La il·lusió és que ara, si entro el 14-F, podré participar de la vida política i legislativa a Catalunya. És on vull dedicar els meus anys laborals: portar la veu de les persones querellades al Parlament, a través de la pantalla, ajudar a fer que hi hagi aquesta imatge perquè no ens n’oblidem.

¿Però creu que el Parlament continuarà funcionant de manera telemàtica un cop acabi la pandèmia?

Entenc que la facilitat del treball telemàtic ha arribat per quedar-se en moltes coses. Que un diputat de la Vall d’Aran, per anar al Parlament i votar, hagi de fer quatre hores de cotxe i després tornar, és per fer-nos-ho mirar hi hagi o no covid. S’està més en viatjar de la Vall d’Aran a Barcelona que des de Brussel·les.

Què ha de passar després del 14-F?

El Parlament ha de recuperar la sobirania perduda per l’intervencionisme judicial d’aquest mandat, que es va iniciar amb la meva dimissió com a diputat i fins a la inhabilitació del president.

Si l’independentisme supera el 50% dels vots, què ha de fer?

Treballar per la independència de Catalunya ho hem de fer amb el 30% o el 50% dels vots. Com més majoria millor. Si el nombre total de vots independentistes augmenta respecte a les anteriors autonòmiques, vol dir que tota la gran repressió ha fracassat.

¿I si no la repressió haurà guanyat?

Si el resultat [de l’independentisme] fos un gran fracàs, la repressió hauria tingut efecte i hauria ajudat a fer que la gent tingui por al procés d’independència. És una possibilitat i no la descarto. Però fins ara el suport ha sigut imparable i soc optimista.

Davant la falta d’estratègia compartida, l’abstenció pot ser una amenaça per a l’independentisme?

Les desavinences són evidents, però hi són per la persecució. Amb tot el que hem suportat, que bé que encara existim i ens parlem. De discussions n’hi havia a JxSí i es va fer l’1-O. Ara hi ha un interès molt gran en augmentar les desavinences. No són novetat entre Puigdemont i Junqueras ni entre el PDECat i la CUP.

¿L’independentisme no hi té cap responsabilitat?

Jo faig el que puc per intentar la unitat, tinc bones relacions amb tots. I des de JxCat estem intentant fer la unitat de l’independentisme. Ara a dins de Junts hi ha des de Demòcrates fins a Moviment d’Esquerres. Hi ha molta transversalitat.

Amb el PDECat hi va haver un divorci. ¿Es podria haver evitat?

Per a mi el divorci va ser quan el PDECat va portar als tribunals la propietat del nom de JxCat. Els dos anys i mig fins a la ruptura han sigut un esforç constant per no arribar a aquest punt, però he fracassat. Hi ha una part del PDECat que vol tancar la carpeta Puigdemont i passar pàgina, jo vaig anar a l’exili per fidelitat al meu president, per això no poden comptar amb mi.

Què va fallar el 2017?

El Parlament va proclamar la República, vam arribar fins aquí, però el govern espanyol va intervenir la Generalitat amb el 155. El problema és si en algun moment a l’Estat podrem fer política. El president Sánchez té les eines del govern per actuar i desjudicialitzar, ara en té l’oportunitat, té arguments europeus. Ja no hem de parlar ni d’indults ni d’amnisties, sinó de la nul·litat del judici.

¿Té competències per fer això des del govern?

La qüestió és que faci alguna cosa. Quan va ser escollit, a Europa es donava per fet que es negociaria. Quant de temps ha passat ja? Sánchez ja no té paraula davant d’Europa.

¿L’ha decebut Pedro Sánchez?

Sí, molt. Si no fa res el PSOE, que és el partit d’esquerres, i tampoc el socialisme català, si no posen una solució sobre la taula [...]... Qui ho farà, el PP i Vox? També m’ha decebut Pablo Iglesias. ¿Valtònyc és a l’exili per una cançó per a un programa seu i no és capaç ni de trucar-lo o demanar una amnistia? La monarquia, que va imposar el feixisme i estem mantenint tot i els escàndols, i el problema amb Catalunya són intocables a Espanya.

ERC s’ha desmarcat del Consell per la República i la CUP hi és d’observadora. ¿Pot funcionar sense ells?

ERC forma part del Consell, només va dir que congelava la seva participació abans del 14-F. Si no està d’acord amb l’estratègia, ho podem parlar quan torni a la taula. La CUP va ser en la primera assemblea de representants i ja és un pas. El Consell és on s’ha d’aprovar el full de ruta de l’independentisme, no hi ha més estats majors secrets.

stats