L’ocàs de les caravanes electorals: més curtes i austeres

MadridSeguir la campanya electoral de José María Aznar el 2000 va costar, a cada mitjà de comunicació, dos milions de pessetes (12.000 euros). La caravana de Mariano Rajoy el 20-D, en canvi, va valer la meitat: 6.000 euros per cada periodista que seguia el candidat del PP durant quinze dies de punta a punta de l’Estat. La crisi també ha passat factura a les campanyes dels partits. La transformació dels mitjans i l’eclosió de dos nous partits han obligat tant el PP com el PSOE a ajustar els preus de la seva caravana. La campanya que s’estrenarà aquest divendres a la mitjanit es presenta més austera que mai. Tots els partits han reduït al màxim els mítings electorals i els han substituït per passejades o actes a les places. I a diferència de la campanya del 2011, que va enfrontar Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, els candidats ja no s’esforcen a fer dos actes al dia per sortir als informatius: hi ha molts més canals per fer-se sentir.

Hi ha dos factors que certifiquen l’ocàs de les caravanes. Primer, que els partits tradicionals ja no mobilitzen masses. Rajoy no va aconseguir omplir la plaça de toros de Las Rozas (Madrid) el 20-D, i de cara al 26-J Génova ha dissenyat una caravana amb més passejades en pobles, en què només hi haurà un gran míting a Màlaga. El segon factor és el paper de la televisió i de les xarxes socials. Una hora de prime time val molt més que desenes d’actes, reconeixen els equips de campanya. Després de resistir-s’hi el 20-D, Rajoy finalment ho ha entès i ja no enviarà aquest cop la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría, a El hormiguero d’Antena 3. Serà entrevistat “en directe”, ressaltava ahir el cap de campanya del PP, Jorge Moragas.

Amb tot, encara hi ha notables diferències entre vella i nova política pel que fa a les caravanes. Un periodista només pot pujar al bus de campanya del candidat i poder tenir una conversa informal amb Rajoy o Sánchez si el seu mitjà ha pagat els quinze dies de ruta. En el cas del PSOE: 4.600 euros, aproximadament (el PP encara no ha confirmat el preu però acostuma a ser el més alt perquè inclou molts vols charter ). La de Podem val el mateix, però és més flexible: cada periodista pot pujar i baixar del bus els 15 dies o bé sumar-se en un tram de la campanya, si es posa d’acord amb la seva agència de viatges. La política de C’s és la més seductora: el bus el paga el partit, tal com passa en les campanyes autonòmiques. En canvi, una nit als hotels on dorm el líder, Albert Rivera, pot costar fins a 162 euros. Amb aquestes diferències, Podem i Ciutadans busquen atreure el màxim de mitjans.

Càterings socialistes

Quines comoditats ofereixen a canvi els vells partits? El PP, per exemple, reserva un lloc per seure a cada un dels periodistes apuntats a la seva caravana. I el PSOE és el rei dels càterings. Sempre hi ha menjar un cop acaba cada acte, mentre que l’equip de Podem pregunta a crits qui vol un entrepà o en el cas de C’s és possible que s’organitzi un off de dues hores amb el candidat a les tres de les tarda sense haver dinat.

El ritme d’aquesta campanya es presenta més tranquil que les anteriors. Iglesias només farà sis grans actes fins al 26-J. El pes del carrer l’assumirà el seu número dos, Íñigo Errejón. Sánchez també farà una campanya molt madrilenya per “atendre compromisos amb mitjans de comunicació”. El PP, que avui presentarà els detalls de la seva ruta preelectoral, vol visualitzar l’estalvi evitant els cartells als carrers. Això sí, no faltaran banderoles per a cada assistent als seus actes.

¿Aquests intents de fer campanyes més austeres influiran en la recta final de cara al 26-J? El repte és trencar el pessimisme que s’ha instal·lat entre els espanyols. Un 83%, segons l’últim CIS, consideren que la situació política d’Espanya és “dolenta o molt dolenta”.