L’ombra de Nick Clegg allunya l’entrada de Rivera al govern

C’s tem el desgast sofert per altres partits liberals que han fet de frontissa

Durant la campanya electoral del 26-J, Albert Rivera va comparar-se incansablement amb líders estrangers com Barack Obama, Matteo Renzi, Manuel Valls i Justin Trudeau. Aleshores el líder de Ciutadans encara alimentava el somni de millorar els resultats del 20-D i ser clau per determinar el color del govern espanyol. Ara, amb vuit diputats menys al Congrés i a punt de donar els seus vots a Mariano Rajoy després de capgirar el seu discurs des del veto fins al sí condicionat, el reflex que es mira el partit taronja és el de l’exlíder dels liberals britànics Nick Clegg. Un reflex, però, que en aquest cas suposa per a Ciutadans l’exemple que cal evitar.

El debat sobre la conveniència o no d’entrar en un executiu que no encapçalin és habitual a la sala de màquines del partit taronja. La resposta, fins ara, sempre ha estat negativa. Primer, perquè en casos com el d’Andalusia, la Rioja i la Comunitat de Madrid no volien comprometre’s amb governs del PP o el PSOE abans d’unes eleccions espanyoles en què Ciutadans feia bandera de la seva equidistància. Després, un cop superades les eleccions autonòmiques, per la por que convertir-se en el partit petit dins d’un executiu difumini un projecte que tot just ara comença a estabilitzar-se en el mapa polític espanyol. Tanmateix, la negociació amb el PP i la proximitat a un acord per votar a favor de la investidura de Mariano Rajoy han reobert el debat intern sobre la possibilitat d’entrar a formar part del govern. El fantasma de Nick Clegg recorre aquests dies la seu que C’s té a tocar de Las Ventas.

El cas del partit liberal britànic ha estat sobre la taula de C’s des que les enquestes van començar a apuntar que podrien ser decisius. El 2010 Clegg esdevenia un dels polítics revelació a Europa després d’aconseguir 57 diputats i convertir-se en el vicepresident del primer ministre britànic, David Cameron. El maig del 2015, però, va dimitir del lideratge libdem després que una nova cita amb les urnes deixés la formacióamb només vuit diputats i consumés el desgast provocat per un acord que va passar factura als liberals pràcticament des del primer dia. Tanmateix, aleshores el principal factor erosionador per als de Clegg era el cost d’haver d’assumir determinades polítiques conservadores tenint en compte la distància ideològica entre el seu partit i els tories, un element menys evident en el cas d’un acord entre C’s i PP, amb postulats més pròxims.

L’altre referent que ha analitzat la cúpula de Ciutadans és l’alemany. En el país centreeuropeu el partit liberal (FDP) va aconseguir construir-se un espai estable, des del qual fer de frontissa a governs de banda i banda. Durant anys va donar suport a executius de diferent signe polític -des del partit socialdemòcrata de Willy Brandt i Helmut Schmidt fins a la CDU de Helmut Kohl-, fins que l’any 2013 va quedar fora del Bundestag per primer cop des del 1949. Uns pèssims resultats que arribaven després que l’FDP hagués obtingut quatre anys abans les millors dades de la seva història amb el 14,6% dels vots, una xifra que els va permetre tornar al govern després de set anys, ara a càrrec d’Angela Merkel. Aquesta vegada, però, el desgast de fer de crossa va dur els liberals alemanys a quedar-se fora del Parlament en les següents eleccions.

El peatge de la corrupció

Però més enllà del desgast sofert per altres partits liberals a Europa, hi ha un altre factor determinant que multiplica els recels d’Albert Rivera a entrar en un govern encapçalat per Mariano Rajoy. El mal que podria fer al discurs regenerador que ha pregonat Ciutadans. El partit fia bona part del seu creixement futur al fet que la corrupció continuï desgastant el PP, i per això Rivera no vol lligar-se de mans. Sap que compartir taula al consell de ministres el deixaria sense marge si durant la legislatura apareixen noves notícies sobre els casos de corrupció que afecten els populars. La tardor es preveu calenta en aquest sentit, amb l’inici a l’octubre del judici de la primera etapa del cas Gürtel -que veurà desfilar la plana major del govern de José María Aznar- i la més que probable comissió d’investigació al Congrés sobre el finançament irregular del PP.

Rajoy: “Esperem que es resolgui aviat”

Tot i que molts al PP veuen la reunió de dimecres per decidir si accepten les condicions de Ciutadans com un tràmit, Mariano Rajoy va assegurar ahir que respectarà la decisió del seu comitè executiu nacional: “Escoltaré el meu partit, perquè és la meva obligació, i espero que tots siguin constructius”, va dir des del seu retir vacacional a Galícia. Després de la reunió es tornarà a citar amb Albert Rivera. “Esperem que això es resolgui aviat i que no es repeteixin les eleccions”, va dir abans d’insistir en la pressió al PSOE: “Si els socialistes mantenen la seva posició no hi haurà govern”.

Més continguts de