L'ombra de les eleccions anticipades torna al Congrés
El PSOE tem que l’arribada de Pedro Sánchez forci uns nous comicis
MadridMariano Rajoy recordava la setmana passada que una legislatura “en principi” dura quatre anys. De manera subtil, el president espanyol apuntava que, d’aquí menys de dos mesos, a partir del 3 de maig, té les mans lliures per convocar eleccions i acabar de manera prematura la legislatura. No és el seu escenari principal, però la remor de fons al Congrés que una tercera repetició electoral és avui més probable creix. I ho fa per diversos factors, un dels quals és el candidat a les primàries socialistes Pedro Sánchez, que amenaça de revolucionar la vida política espanyola. Davant d’aquesta possibilitat, els partits donen per descomptades unes eleccions -convocades per Rajoy davant la impossibilitat de pactar res amb el PSOE, o provocades per una moció de censura de l’oposició, tot i que aquest escenari sembla més improbable- i comencen a prendre posicions.
El fet històric que el govern espanyol hagi sigut incapaç d’aprovar el decret de l’estiba aquesta setmana és una mostra de l’estratègia. Els partits de l’oposició han començat en les últimes setmanes a marcar perfil propi. “Tothom està prenent posicions de cara a un eventual avançament electoral i estan fent un cordó sanitari al PP”, reflexiona una font parlamentària.
Ciutadans s’ha vist forçat a deixar enrere la docilitat que fins ara estava tenint amb el PP i a ser estricte amb la regeneració. Albert Rivera té clar que la seva carta de presentació a Espanya és aquesta, i no es pot permetre empassar-se cap gripau -com acceptar la finta del PP amb la comissió d’investigació dels papers de Bárcenas o l’immobilisme del president de Múrcia- si no vol que la seva credibilitat es desfaci. Per això el líder del partit taronja ha abraçat el PSOE i Podem en l’agenda de regeneració i també en altres punts, com el decret fallit.
Al PSOE donen possibilitats reals a Sánchez de guanyar les primàries. I aquest neguit, que s’estén com una taca d’oli per la resta de partits, està modificant el comportament dels socialistes. La constatació que l’exlíder socialista està aconseguint el suport d’un bon nombre de militants està forçant que la gestora ordeni al grup parlamentari més contundència en el fons i les formes contra el govern de Rajoy. I rebaixa encara més qualsevol possibilitat que els socialistes acabin donant suport als pressupostos d’aquest any.
Mentrestant, des d’Andalusia, Susana Díaz dissenya una campanya contra Sánchez que la porti a envoltar-se dels pesos pesants del partit. Aquesta setmana el PSOE ja ha començat a fer passejar l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que serà en l’acte de presentació de la candidatura el dia 26.
En aquest context, Podem adopta una actitud d’oposició institucionalitzada, tot i la pèrdua de pes d’Íñigo Errejón, i està teixint acords amb Ciutadans. Tot i així, el desenllaç de Vistalegre II, que aposta pel distanciament amb els socialistes, resta possibilitats a un pacte per una moció de censura en cas que les primàries del PSOE les guanyi Sánchez.
Eleccions polaritzades
En cas que Rajoy es veiés acorralat, sense possibilitats de pactar amb els socialistes cap mesura d’abast en la legislatura, la temptació d’anar a eleccions creixeria. De moment, les enquestes el situen en una posició de governabilitat més còmoda, i com l’únic candidat que milloraria resultats. A més, uns comicis contra Sánchez serien, previsiblement, polaritzats, i permetrien al PP somiar en el retorn del bipartidisme, en què Rajoy se sent més còmode.
El segon escenari en què es poden precipitar uns comicis passa per la impossibilitat de Rajoy d’aprovar els pressupostos del 2018. El president espanyol està disposat a assumir la derrota parlamentària una vegada, tot i que l’acostament al PNB els fa ser optimistes, però algunes faccions de PP l’empenyen a no aguantar dos anys sense actualitzar els comptes. De moment ell manté un discurs ambigu sobre si convocaria o no eleccions en cas de fracassar també l’any que ve.
L’escenari dels comptes és cada dia més plausible tenint en compte que ni Sánchez ni Patxi López donen símptomes de voler aprovar els comptes, i Díaz evita per ara l’acostament al PP per no perdre pistonada. El remor de fons d’unes eleccions hi és, i els escenaris que les poden precipitar són cada dia més palpables.
