Els tentacles de les clavegueres de l’Estat han arribat fins al cos dels Mossos d’Esquadra, o com a mínim d’això presumien els responsables de l’anomenada operació Catalunya. Alguns documents vinculats a aquesta trama per tombar l’independentisme polític, fins i tot un escrit d’un dels agents més destacats que en va formar part, parlen de confidents entre sindicalistes de la policia catalana. Dues d’aquestes proves, a més, s’han incorporat per primera vegada al sumari d’una investigació judicial: la del cas Pujol.

Dos documents diferents inclosos al sumari del cas, al qual ha tingut accés l’ARA, parlen de la col·laboració de “sindicalistes de baix nivell dels Mossos” amb la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional; i de “sindicalistes mossos” com a font d’un document sobre el cas Palau, també vinculat amb l’ operació Catalunya. L’ARA s’ha posat en contacte amb la conselleria d’Interior i els Mossos d’Esquadra però no han volgut fer cap comentari sobre aquesta qüestió.

Aquest diari també s’ha posat en contacte amb els responsables de tots els sindicats amb representació al Consell de la Policia i tots descarten que a l’organització que representen hi hagi cap afiliat que hagi fet de talp per a l’operació Catalunya. Valentín Anadón, portaveu del SAP-FEPOL, nega “totalment i absolutament” que algú del seu sindicat hagi fet d’informador per a la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, la que hauria executat l’operació Catalunya. “En cas que hagués informat algú hauria d’haver sigut jo, i no ho he fet, estic disposat a passar pel polígraf si cal”, afirma Anadón. El portaveu de l’SME, Toni Castejón, assegura que “això és una vergonya”. “Des de l’SME ens en desvinculem rotundament i si ha sigut algun sindicalista [d’un altre col·lectiu] som els primers que voldríem saber-ho”, afegeix.

El secretari general de l’SPC, David José Mañas, va més enllà que els altres i dona per falses les afirmacions de la trama vinculada a l’operació Catalunya. “No considerem que pugui haver-hi informadors ni al meu sindicat ni als altres, això està lluny de la realitat”, assegura. El seu homòleg del CAT, Jordi Costa, no ho veu tan clar, i admet que “és possible” que algun sindicalista hagi passat informació a la trama antiindependentista desplegada pel ministeri de l’Interior. Però el que té clar és que no pot ser ningú del seu col·lectiu. “Ho descarto, per a mi seria una sorpresa molt gran, nosaltres no tenim cap connivència política”, diu. El portaveu de la USPAC ,Josep Miquel Milagros, assegura: “Ni jo ni ningú del meu sindicat ha passat informació a la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, n’estic convençut”.

Encara que la majoria de representants sindicals, oficialment, se centren a negar la possibilitat que algú dels seus hagi pogut fer de talp, altres fonts sindicals admeten que és possible que alguns afiliats hagin col·laborat amb la brigada política de la Policia Nacional, però ningú ho reconeix pel que fa al seu col·lectiu. Per una altra banda, des del sindicat de comandaments SICME ni tan sols se senten al·ludits pels documents i, per tant, no n’han volgut dir res.

Un dels dos documents inclosos al sumari és una nota informativa escrita -tal com ha certificat ell mateix- pel comissari jubilat i empresari José Manuel Villarejo, un dels homes clau de l’operació Catalunya i l’únic dels implicats que n’ha admès l’existència -sense anomenar-la així-. Villarejo, enfrontat amb l’excap d’Afers Interns de la Policia Nacional Marcelino Martín Blas, el culpava en una nota informativa amb data del 20 de gener del 2015 d’amagar informació al jutge i de falta de professionalitat. Entre la llista de coses que li retreu, deia literalment: “Falta de la mínima discreció i professionalitat, informant confidents com els sindicalistes de baix nivell dels Mossos de la identitat d’altres, com la de detectius de Barcelona, de manera que es corre el risc de descobrir-los”.

Els detectius als quals fa referència Villarejo són els extreballadors de Método 3 Julián Peribáñez i Antonio Tamarit, a qui dues denúncies vinculen com a col·laboradors de l’operació Catalunya, tal com va avançar a aquest diari. Tot i que tots dos van negar a l’ARA que treballessin per a la trama antiindependentista, aquesta setmana han declarat al jutge del cas Pujol, José de la Mata, que van col·laborar durant un any amb la Policia Nacional. Això sí, mantenen que només van cobrar els viatges i les despeses.

L’USB fantasma

L’altre document fa referència al cas que investiga les irregularitats del Palau de la Música, però també parla dels possibles negocis bruts dels Pujol. Com l’anterior, consta a la peça separada del sumari del cas Pujol sobre la polèmica memòria USB que va fer aparèixer de cop i volta la unitat de delinqüencia econòmica i fiscal (UDEF) de la Policia Nacional. Du el títol Sumari Palau-anàlisi de situació II, i forma part d’un paquet de cinc informes apòcrifs, sense segell ni firma, que d’entrada es van atribuir a la UDEF, però que una investigació interna va descartar. Aquest diari va parlar dels cinc documents en un  reportatge sobre la guerra bruta policial publicat el 18 de març del 2013. Al principi del document, com a “fonts” de la informació, se citen “sindicalistes mossos”, policies estrangeres, empresaris catalans, imputats “que volen negociar” i un “sector judicial no nacionalista”.

El jutge fa mesos que intenta aclarir d’on va sortir aquesta memòria USB fantasma que presumptament contenia documents sobre els negocis de la família Pujol a una desena de països, però no se’n surt. D’entrada la UDEF argumentava que la memòria venia d’un escorcoll a Método 3 ordenat pel jutjat de Barcelona que duia el cas sobre la conversa de La Camarga. El director de la desapareguda agència Método 3, Francisco Marco, va escriure al jutge per afirmar que era impossible que els documents sortissin d’aquella causa. “Aquesta informació no pot provenir d’aquest jutjat [...] ni dels servidors informàtics de Método3, perquè estan destruïts des de l’any 2012”, assegura l’escrit de Marco. L’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino,  va declarar que la memòria l’havien donada a Martín Blas els dos detectius. Martín Blas,  Peribáñez i Tamarit han negat la versió de l’exdirector.