El president del Comitè de Drets Socials europeu: "És trist dirigir als tribunals qüestions polítiques"

EstrasburgEl president del Comitè de Drets Socials del Consell d'Europa i jutge suplent del Tribunal Superior de Justícia de València, Luis Jimena Quesada, lamenta que Espanya pretengui resoldre el conflicte català als tribunals i no amb diàleg polític. "És trist que estem dirigint als tribunals, ja siguin als ordinaris, com el Tribunal Superior de Justícia, o el Tribunal Constitucional, qüestions polítiques que s'haurien de resoldre per negociació i bona voluntat dels partits polítics", assegura Jimena Quesada a l'ACN. El jutge critica la "falta d'assumpció de responsabilitats polítiques" del partits i avisa que el Tribunal de Drets Humans a Estrasburg "en principi no" acceptaria el cas català.

Luis Jimena Quesada, catedràtic en Dret Constitucional, considera que el TC va fer "l'única cosa que podia fer d'acord amb el marc constitucional actual", que és suspendre el 9-N perquè "una comunitat autònoma no té competències per convocar consultes o referèndums". "La solució passa per negociar políticament i avançar en la trobada de solucions jurídiques, una reforma constitucional", remarca el jutge, que és l'encarregat de presidir el Comitè de Drets Socials a Estrasburg, l'equivalent al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Segons Jimena Quesada, "en principi no" es podrà trobar una solució al conflicte català al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè aquest considera a les entitats públiques "incompetents" per a presentar un cas, i per tant rebutjaria una petició del Govern o el parlament català. "Si fos una associació, per exemple, que digués que s'ha vist afectada la participació política, les esperances d'una solució positiva tampoc serien massa raonables", assegura el jutge, que recorda que el Conveni Europeu de Drets Humans parla de "participació en eleccions lliures, però no parla de consultes o referèndums". "No és una matèria protegida internacionalment", constata.

Si s'al·legués que amb la suspensió del 9-N i del procés participatiu Espanya vulnerava el dret a la llibertat d'expressió, s'entraria, segons Jimena Quesada, en un debat de "matisos". "S'hauria de veure si hi ha proves que demostrin que darrera de la manifestació col·lectiva privada de la ciutadania realment hi ha un impuls públic o no", assegura el jutge, que creu que el Tribunal consideraria si el 9-N era "espontani" o "amagava un referèndum o una consulta de facto".

El jutge suplent del Tribunal Superior de Justícia de València evita pronunciar-se sobre la querella al president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, però admet que "evidentment hi ha un fons polític". "No sé què farà el TSJC", diu Jimena Quesada, que tot i això recorda que aquests temes "s'haurien de resoldre per negociació i bona voluntat dels partits polítics, per arribar a solucions polítiques al màxim nivell, que és el constitucional".

L'Estat no ha signat la Carta Social Revisada del 1996

Luis Jimena Quesada presideix el Comitè d'Afers Socials del Comitè d'Europa, i com a tal, és l'encarregat de defensar els drets socials a tots els països membres, també Espanya. "Teòricament la Constitució proclama que Espanya és un estat social, de dret i democràtic, però per tal de dotar de sentit aquesta clàusula constitucional hauríem de tenir un desenvolupament legal a nivell intern i assumir compromisos internacionals", remarca Jimena Quesada, que lamenta que l'Estat encara no hagi signat la Carta Social Revisada del 1996.

"És una vergonya que Espanya no hagi regulat encara la dació en pagament", critica, i avisa que si l'Estat hagués signat la carta del 1996, "amb una decisió del Comitè Europeu de Drets Socials sobre el dret a l'habitatge" s'hagués pogut impulsar una legislació pertinent i "resoldre de manera consensuada" la problemàtica. "No té sentit que una persona, a més de perdre casa seva hagi de continuar pagant hipoteques i interessos" i "no és raonable des del punt de vista de la normativa europea", assenyala.

La UE empara el decret de pobresa i la sanitat per a immigrants

Jimena Quesada diu que "jurídicament és evidentment possible" per Catalunya intentar defensar el decret de la pobresa energètica, suspès pel TC, a Estrasburg. "No em puc posicionar, però sí que puc dir que hi ha un paràmetre internacional que preveu la protecció de persones en situació de precarietat", destaca el jutge. La carta social europea del 1961, la que ha signat Espanya, i que és "dret intern i obligatori" ja preveu "la protecció del dret a l'assistència social", i en això es podria emparar el decret.

En aquest sentit, el jutge recomana als legisladors que en l'exposició de motius de les lleis no només es basin en la Constitució espanyola, sinó també en els paràmetres internacionals. "Per exemple, es podria dir que el decret de pobresa energètica és una manifestació d'una obligació internacional prevista a la Carta Social Europea", remarca. Jimena Quesada també avala que la Generalitat ofereixi assistència mèdica als immigrants tot i la nova legislació espanyola que la limita. "Han d'atendre aquestes persones, hi ha una obligació internacional", avisa.