PROCÉS SOBIRANISTA
Política 31/03/2018

L’única estelada del barri de Campclar

Aquest barri de ponent de Tarragona és un feu de l’unionisme on l’independentisme és anecdòtic

Xavi Tedó
4 min
Banderes espanyoles als balcons a Campclar, a Tarragona.

TarragonaEl Juan i el Miguel conversen de manera animada mentre fan el got en un dels nombrosos bars que hi ha al barri de Campclar de Tarragona. El seu rostre es transforma quan se’ls pregunta pel Procés. “A la presó haurien de ser tots, són uns colpistes!”, exclama en castellà el primer mentre el segon assenteix amb el cap. No és un estirabot inusual. Aquest barri de ponent de Tarragona és el bastió més unionista de Catalunya. En les últimes eleccions al Parlament, el bloc del 155 (PP, Cs i PSC) va obtenir el 92,65% dels vots amb una victòria incontestable de la formació taronja. És un barri que va néixer a finals dels anys seixanta amb l’arribada de milers de persones provinents d’Andalusia i Extremadura i que a principis d’aquest segle va acollir una nova onada d’immigrants d’origen divers, especialment marroquins.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Nosaltres hem aixecat Catalunya i els independentistes ens volen portar a la ruïna i que renunciem a la nostra identitat”, lamenta el Miguel davant d’aquest mateix bar, on durant els mesos de setembre i octubre es va penjar una gran pancarta a l’entrada en què hi deia: “Aquí somos españoles ”. Una cinquantena de banderes espanyoles als balcons posen en relleu que aquest és territori constitucional. Fa uns mesos encara se’n veien moltes més. “Hi havia blocs sencers amb banderes espanyoles a tots els pisos”, relata el Javi, simpatizant de la CUP del barri, que admet la situació a Campclar: “Aquí la gent és molt unionista”.

Ell n’ha sentit de l’alçada d’un campanar entre els seus veïns: “He sentit gent dient « Putos catalanes, habría que matarlos a todos » i un avi afegint que «Habría que matarlos de chiquititos ». Quan ell li va respondre que els seus nets també eren catalans, l’avi li va etzibar que eren espanyols. La idea de Catalunya com un sol poble aquí no ha deixat mai de ser un mite. “La gent està molt vinculada a les seves arrels, a la seva terra d’origen, i viuen tancats al barri amb poca relació amb Tarragona, que queda lluny”. Paco Morcillo, vicepresident de l’Associació de Veïns de Campclar i que va venir de Jaén amb 14 anys, confirma els lligams que molts dels seus conciutadans tenen amb Andalusia o Extremadura: “Hi ha gent que baixa cada any i alguns fins i tot tenen casa allà”, anota Morcillo, que admet que hi ha hagut un transvasament de vots del PSC cap a Cs com a “alternativa al Procés”. “Hi ha molts socialistes que han sortit de l’armari per sumar-se sense miraments a l’espanyolisme”, opina el Javi, que revela que “tenen molt interioritzat que han aixecat Catalunya i no que el franquisme els va expulsar de la seva terra”.

Impermeables al canvi

Carles Xavier Gómez, president de l’ANC de Tarragona, deixa clar que l’independentisme ho té magre per arrelar en aquest barri o als de Bonavista o Sant Salvador: “És perdre el temps perquè són impermeables, reticents, fins i tot violents, i no et volen ni escoltar”, assenyala el màxim responsable de l’entitat a la capital, que admet que “és territori de Ciutadans i no hi ha res a fer”. Les parades o actes que han organitzat en aquest barri de ponent castigat per l’atur no han donat fruits: “Hem organitzat xerrades amb gent mediàtica i hem muntat paradetes, però la gent no respon, els donen un díptic i el tiren a terra acte seguit”, explica.

Toni Teixidó, vinculat de jove amb el barri, assenyala que Campclar “no deixa de ser una reproducció de l’àrea metropolitana de Barcelona i s’hi veu molt la part identitària per la presència de famílies del sud d’Espanya”. Aquest mestre, que va fer d’apoderat en el referèndum de l’1-O a l’IES Campclar, destaca que la participació va ser “testimonial” per la població que hi viu (uns 12.000), amb mil vots emesos, amb 780 paperetes pel sí i 147 pel no, 26 vots en blanc i 7 de nuls, però alhora recorda que va servir per trencar tabús: “No hi va haver cap incident i gent que se sentia espanyola va venir a votar perquè ens deien que eren demòcrates”. Morcillo també assenyala que la convivència no s’ha ressentit amb el Procés. “Hi ha hagut alguna discussió puntual, però no té més importància. Aquí també hi ha independentistes, i immigrants que defensen la República”.

Sense conflictes latents

Ho confirmen el Pere Caparrós i la seva dona, la Montserrat Samarra, els únics veïns del barri que tenen una estelada al balcó. “Fa tres anys ens van ratllar el cotxe més d’una vegada, però els atacs no han anat a més”, confessa Samarra, que no s’atreveix a posar llaços grocs al balcó per evitar més ensurts. “És gent que no s’integrarà mai i la reacció del govern espanyol els ha reforçat”, afegeix. El Javi és més optimista: “Hi ha joves que van votar en el referèndum tot i que els seus pares s’hi oposaven, i gent gran que comença a veure que la independència ens convé”. A Campclar el Procés necessita molt temps per arrelar.

stats