Madrid promet ajuda però exigeix austeritat
El govern espanyol ja deixa entreveure que el rescat a Catalunya no serà gratuït. Mariano Rajoy va garantir ahir que facilitarà liquiditat a la Generalitat però insisteix en la necessitat de fer quadrar els comptes.
MADRID."El govern d'Espanya ajudarà la Generalitat de Catalunya com ha fet en moltes altres ocasions", va assegurar el president espanyol, Mariano Rajoy. Sense voler atiar "polèmiques", no es va estar de deixar molt clar quin és el camí que marca el PP des de la Moncloa.
La petició de rescat no va ser cap sorpresa per a l'executiu espanyol, que coneixia els problemes de liquiditat del Govern per afrontar els venciments a la tardor. Tot i el pes econòmic i la dimensió política que suposa haver d'ajudar Catalunya, Rajoy va optar per fer un discurs que hauria pogut servir per a qualsevol altra comunitat autònoma.
Treure pit davant la UE
En una compareixença a Madrid després de reunir-se amb el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va afirmar que els maldecaps de totes les institucions de l'Estat amb problemes neixen del mateix lloc: un dèficit públic "descomunal" motivat per la caiguda en 70.000 milions d'euros dels ingressos en només dos anys. Partint d'aquesta anàlisi -que per al president espanyol és aplicable a Andalusia, el País Valencià o Catalunya- el gran remei ara és finançar menys serveis dels que rebien cobertura pública per poder fer quadrar els números. L'objectiu final és complir els límits de dèficit i deute que marca la llei, amb el suport dels barons territorials del PP al Consell de Política Fiscal i Financera. A més, Madrid sap que té a favor seu la nova llei d'estabilitat, que va aprovar amb el suport de CiU. El cap de l'executiu espanyol, que rebrà Artur Mas el 20 de setembre, va aprofitar la presència de Van Rompuy per treure pit a Europa del control que exerceix sobre les comunitats.
Després de recordar que "també són Espanya", va afirmar que des de principis d'any ha pres mesures per alleugerir la pressió sobre les finances territorials, amb iniciatives com el pla per pagar a proveïdors. No va fer cap autocrítica per haver carregat el gruix de les polítiques d'austeritat als governs autonòmics, que tenen la responsabilitat de gestionar la part més important de la despesa social. Va assegurar que ara tampoc es desentendrà de Catalunya, i la va equiparar així a les altres comunitats que també han demanat l'ajuda.
Carregar contra el pacte fiscal
A pocs dies de la Diada, la petició catalana va servir al president espanyol per refredar encara més les expectatives d'èxit del pacte fiscal. Segons va dir, quan es reuneixi amb el president Mas, pocs dies després de l'Onze de Setembre, escoltarà "atentament" la proposta del nou model de finançament que va aprovar el Parlament. Ara bé, li recordarà que cal centrar els esforços en la reducció del dèficit, la reestructuració del sistema financer i, sobretot, a impulsar el creixement econòmic. Va admetre que són objectius "difícils", que probablement no convencen a tothom, però que està convençut que coincideixen amb l'interès general dels espanyols. "No estic disposat a caminar cap enlloc", va afirmar, perquè, segons va dir, ell té una idea molt clara sobre Espanya i Europa.
El president del Consell Europeu no va defugir el debat entre Madrid i nacions com Catalunya. Va presumir de sensibilitat federal (és belga) però va recordar que a Brussel·les el que interessa és el "resultat" d'Espanya en conjunt.
