BARCELONAFeia setmanes que la negociació estava esgotada, però CiU i el PSC encara ho intentaven ahir. Cap dels dos volia que l'altre pogués dir que era ell qui no havia lluitat fins al final per un acord total sobre el pacte fiscal. Però les línies vermelles d'uns i altres eren, a l'hora de tancar aquesta edició, insalvables. L'agència tributària pròpia (la clau de la caixa) i la quota de retorn (l'establiment de la solidaritat amb la resta de l'Estat) seguien separant-los. I no són temes menors. En el fet de rebaixar-los o no hi ha la diferència entre canviar o no el paradigma. És la separació entre un pacte fiscal en la línia del concert o un que aspiri només a millorar el de règim comú. CiU va encarar la negociació des de la tranquil·litat de qui se sap amb l'esquena coberta. Dins del Parlament, on al ple d'avui la federació farà pinya amb ERC i ICV-EUiA, però també fora, on el suport popular a un pacte fiscal que no arribi a Madrid retallat és elevadíssim.
El secretari general de la Presidència, Francesc Homs, i els homes de CiU a la cambra, Oriol Pujol, Jordi Turull i Ramon Espadaler, van negociar fins a última hora amb la delegació socialista, formada pel portaveu parlamentari, Miquel Iceta, i la diputada Rocío Martínez Sempere.
En cap cas el consorci amb Madrid
Els socialistes apel·laven a la necessitat d'un acord ampli, més en un context econòmic com l'actual, amb Espanya a l'ull de l'huracà i Catalunya a les portes del rescat. Dilluns els socialistes veien un pista d'aterratge en una de les esmenes d'ICV, que preveia una agència tributària catalana que havia de col·laborar a través d'un conveni o d'un consorci (com exigeix el PSC) amb l'estatal. Però els convergents no van afluixar i l'esmena dels ecocialistes decaurà. Tant el grup que lidera Joan Herrera com ERC donaran suport avui a un text que, segons fonts coneixedores de la negociació, estableix que "l'agència tributària catalana hauria de col·laborar administrativament amb altres administracions, especialment contra el frau fiscal". Ni rastre de consorcis ni de l'agència estatal.
De fet, el PSC i ICV amb prou feines van tenir contactes ahir vista l'actitud de CiU i ERC, que no volien ni sentir a parlar de rebaixes. Els convergents seguien descartant el consorci amb l'Estat per compartir la clau de la caixa encara que fos temporalment. "Per compartir-la temporalment, que és el que diu l'Estatut, l'Estat ha tingut tres anys i no ho ha volgut fer mai", deia una font nacionalista.
Pere Navarro, que ahir a la tarda va ser al Parlament, va conversar amb Artur Mas i també amb Josep A. Duran i Lleida, el dirigent de CiU que més interès ha tingut a integrar-lo. Els líders de la federació intentaven, per combatre la imatge de divisió, que el PSC votés la majoria del text que en l'última cimera de líders va presentar Mas. Segons fonts coneixedores de les negociacions, ahir a la nit el document (de cinc punts) s'hauria compactat en tres: els dos primers de la constatació de les insuficiències de l'actual model i la necessitat de negociar-ne un de nou a Madrid, i un tercer amb el gruix de la proposta i les coordenades polítiques. Es mantindrà que només qui doni suport al model en la seva totalitat pugui ser a la comissió de seguiment de la negociació, que pretén obrir el diàleg amb Mariano Rajoy -que per ara no ha emès cap senyal positiu- durant el 2012.
El PSC votarà els dos primers punts i si hi ha més fragmentació podria votar aspectes del tercer i esmenes d'altres grups. Tot plegat per separar-se del PP, que s'abstindrà.
Els negociadors del tripartit pel concert que avui es visualitzarà negociaven serrells, com ara l'encaix del pacte social que exigeix ICV fixant que tots els rèdits del nou model han de ser per millorar l'estat del benestar i qüestionant les normes d'estabilitat.
Tercera pagant i desena rebent
En un aperitiu del debat d'avui, el departament d'Economia i Coneixement va facilitar dades sobre la capacitat fiscal el 2010. Catalunya té un índex en la contribució a Hisenda del 118,5%; Madrid, un 133,3%, i les Balears, 122,9%. Els índex estan calculats en funció de la població real. En canvi, pel que fa al els recursos que es reben, Catalunya ocupa el desè lloc amb un índex del 98,9%, Madrid té un 94,4%, i les Balears, un 99,8%. Més arguments per a un debat que cada cop dóna menys de si i amb les posicions més enrocades.
