Manifestació transversal a Barcelona per defensar les lleis suspeses o anul·lades pel TC

Milers de persones es manifesten convocades pels principals partits –excepte PP i Ciutadans– i entitats socials, associacions i sindicats

Amb el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials, democràcia real', milers de manifestants –60.000 segons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urbana– protesten aquest diumenge a Barcelona contra els vetos sistemàtics del Tribunal Constitucional a les lleis aprovades pel Parlament per pal·liar les desigualtats. El detonant va ser la impugnació de la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que el Constitucional encara no ha admès a tràmit.

La protesta uneix per primer cop en la legislatura al carrer tant el sobiranisme com les entitats socials, un fet que s'evidencia en un nucli promotor transversal. La manifestació ha estat esperonada pels sindicats UGT, CCOO i Intersindical-CSC, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya ( Confavc), l'ANC i Òmnium Cultural, un grup impulsor heterogeni que recull el perfil que es vol traslladar al procés constituent. A la convocatòria s'hi han adherit fins a una seixantena d'entitats.

Aquesta transversalitat en el teixit associatiu convocant es tradueix també en una implicació de la majoria dels partits de l'espectre polític català. Representant el Govern hi han assistit el vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers Neus Munté i Raül Romeva. També hi ha la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants de CDC, ERC, PSC, CUP, En Comú Podem, ICV i EUiA.

Lluita nacional i social

Precisament la transversalitat de la manifestació l'ha destacat abans de començar el president d' Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha recordat que "la lluita nacional i social a Catalunya sempre han anat de bracet", i ha criticat la judicialització a través del Tribunal Constitucional de la política catalana, que, segons ha dit, "és molt greu".

Cuixart ha assegurat que la manifestació d'avui "no va de banderes ni proclames, sinó de la defensa dels més desafavorits", i ha demanat als polítics que es posin al costat de la ciutadania en aquesta lluita.

Diosdado Toledano, de la comissió que impulsa la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la renda garantida, ha esperonat els polítics no només a defensar les lleis en favor de la ciutadania anul·lades o suspeses pel TC, com la d'emergència habitacional, sinó a fer efectius "tots els drets" que reconeix l'Estatut, i ha destacat la urgència d'aprovar la llei de la renda garantia, perquè així "no hi hauria pobresa a Catalunya".

També han fet crides a participar en la protesta els secretaris generals dels dos principals sindicats, UGT i CCOO, Camil Ros i Joan Carles Gallego, respectivament. Ros ha destacat que en la convocatòria hi participen més de 60 entitats i partits en "defensa dels drets socials", i s'ha preguntat, amb referència a algunes de les lleis suspeses, "quin risc constitucional té evitar que a algú li tallin la llum". Ros ha indicat que el TC "no fa justícia ni garanteix els drets dels ciutadans, sinó que fa política".

Joan Carles Gallego, per la seva banda, ha lligat la pobresa social amb la pobresa laboral, per les "males condicions de treball i l'atur escandalós", i ha reblat que "no podem permetre que hi hagi drets que es suspenguin quan han estat aprovats pel Parlament i conquerits per la ciutadania".

Clau preelectoral i pressupostària

A la manifestació hi han assistit molts representants polítics dels partits que li donen suport, i ho han aprofitat per fer declaracions en clau política i de debat pressupostari.

Carme Forcadell, presidenta del Parlament, ha destacat la "gran unitat en defensa dels drets" i ha reclamat una defensa de la sobirania de la cambra catalana i dels drets de la ciutadania destacant que "no s'hi val que vinguin de fora a suspendre-la".

A la manifestació també hi han assistit diversos representants del Govern, com la consellera de Presidència, Neus Munté, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i el conseller de Sanitat, Antoni Comín. Munté ha destacat que el TC "pren decisions lesives contra Catalunya i els seus ciutadans" i ha incidit en el fet que els drets de la ciutadania es podran defensar millor amb els pressupostos presentats al Parlament que amb una pròrroga dels actuals.

El candidat d'ERC a les pròximes eleccions generals, Gabriel Rufián, ha destacat que després de 40 anys demanant permís al govern central per a tot, fins i tot per votar a les urnes, "avui diem que no demanarem permís mai més", mentre que Xavier Doménech, d'En Comú Podem, ha dit que el recurs sistemàtic de les lleis catalanes al TC "és una pràctica intolerable" i ha fet una crida al canvi polític el 26-J per fer fora el PP del govern espanyol. Lluís Rabell, el líder de Sí que es Pot al Parlament, ha reclamat respecte a la sobirania de la cambra catalana.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació pels recursos del PP que porten a la suspensió de lleis catalanes i ha demanat fer "forts els governs, les lleis i els tribunals per promoure els drets socials quan la crisi encara està fent estralls en la societat".

Barreja de pancartes i crits

La manifestació ha començat al migdia a la plaça Urquinaona, i una prova de la seva transversalitat eren les consignes que anaven cridant els manifestants, que se superposaven les unes a les altres, amb crits d'independència, per una banda, i crits demanant treball digne, per l'altra, en una espècie d'integració de la manifestació de l'Onze de Setembre amb la del Primer de Maig.

De fet, per la Via Laietana anaven baixant els manifestants, uns portant estelades, altres cantant 'L'estaca' i amb altres ensenyes i pancartes dels sindicats, amb lemes en favor de la renda mínima, en contra de la pobresa energètica i en favor del dret de l'habitatge.

La manifestació, que ha transcorregut sense incidents, ha acabat al pla de Palau, davant la seu de la Delegació del govern de l'Estat –l'antic Govern Civil–, amb el parlament final de Jordi Giró, de la Confederació d'Associacions Veïnals, que ha destacat que la plenitud de Catalunya només s'assolirà si hi ha justícia social, seguint l'esperit de la convocatòria. La marxa ha acabat amb el cant d''Els segadors'.

Més continguts de