Manuel Valls: “Els barcelonins són progressistes, però demanen ordre”

Entrevista al candidat de Barcelona pel Canvi - Ciutadans

Manuel Valls (Barcelona, 1962) intenta l’assalt a l’alcaldia de Barcelona de la mà d’una candidatura patrocinada per Ciutadans després d’una llarga carrera política a França.

Va venir per guanyar i les enquestes el situen quart. Seria un fracàs?

Vaig venir per raons personals, no hi pot haver fracàs per a mi. Però vull guanyar, veig ganes de canvi. Les eleccions són les més importants de la història democràtica de la ciutat, més que el 28-A: Barcelona és increïble però s’ha deteriorat i té grans reptes.

Ha dit que pactaria amb Collboni, però no en té prou. Amb qui més pactaria?

Al ple podem pactar amb tots els grups, en molts temes. Una altra cosa és el govern. Ja he dit que no pactaria amb els populistes de Colau ni amb els independentistes. Guanyaré perquè tinc una llista transversal, plural.

És el candidat de Ciutadans.

I això és una força, i un espai mediàtic i públic, però hem de sumar més, anar més enllà dels partits.

¿Se sent incòmode amb la connivència de Cs amb l’extrema dreta?

No té cap connivència amb Vox . El gran debat són els valors de la democràcia, que té molts reptes a Europa: el populisme, el separatisme de tota mena. El problema a Barcelona no és Vox, és el separatisme.

Li preguntava per Vox, amb qui han pactat a Andalusia.

Ho expliquen i ho explicaran millor, jo ja he dit les coses clarament.

Qui li finança la campanya? ¿Empresaris com Luis Conde o la família Gallardo l’han ajudat?

Ja ho direm, serem transparents. Són aportacions individuals, no tinc res a amagar. No m’ajuden grans empreses.

¿Empresaris de Madrid li han donat suport?

Hi ha molta gent que m’ha donat suport, mai més de cinquanta mil euros. Hi ha moltes aportacions molt lluny d’aquestes xifres.

Vostè parla de Barcelona com una ciutat estat. Què vol dir?

El món serà de les grans ciutats. Barcelona i la regió metropolitana representen una força increïble, haurien d’estar reconegudes a la Constitució. El president de l’àrea metropolitana hauria de ser escollit per la gent.

Com se soluciona el problema de l’habitatge a Barcelona?

Colau ha fracassat en això, el 30% no funciona. Hem d’apostar per un gran pacte sobre les regles del joc amb el sector privat. Tenim 82 solars i sòl públic, vull construir en 8 anys 10.000 habitatges i que el 75% siguin de lloguer assequible. Es pot construir molt i més alt.

Ja hi ha 10.000 pisos buits.

S’han de trobar les solucions amb els propietaris. No podem acceptar l’ocupació il·legal. I si hi ha un fons voltor, la llei s’ha d’aplicar.

Vostè destaca la gestió d’Ada Colau amb els pisos turístics.

Sí! A l’alcaldessa li va estranyar. El turisme representa el 15% del PIB de la ciutat. S’ha d’apujar el nivell del turisme, amb una gran política cultural i hotels de bon nivell.

Una Barcelona per a turistes rics?

No, al revés. El turisme que ve a la nostra ciutat és de totes les condicions. Turisme de nivell econòmic en volem més, esclar. Sense perdre els altres, també un turisme cultural.

Vostè és el candidat anti-Procés?

Primer va el model de ciutat. Jo soc antiindependentista, vull que Barcelona sigui catalana, espanyola i europea. Per això el gran perill és Maragall i la seva aliança amb Colau. Ja ho hem vist amb les 4.000 empreses que han marxat: que la ciutat caigui en mans de l’independentisme tindria conseqüències.

Quines? El PIB ha seguit creixent i l’atur ha baixat.

Té grans conseqüències, i en tindrà en termes de prestigi. El Procés i la gestió de Colau han fet que no vingui l’Agència Europea de Medicaments. És un gota a gota que condueix a la decadència. A Barcelona hem perdut un 11% d’inversió estrangera, quan Madrid n’ha guanyat el 110%. Anirem perdent inversions. L’assalt que hi ha hagut a la presidència de la Cambra...

Assalt? Hi ha hagut unes eleccions...

Sí, però és un assalt polític preparat. Em sembla molt perillós.

Parlem de seguretat. ¿La solució és més policia?

És el primer problema dels barcelonins. Necessitem més policies, i ara l’alcaldessa ho reconeix. En quatre anys podem augmentar la policia amb 1.500 nous guàrdies urbans i dotar millor les comissaries. Els barcelonins són progressistes, són tolerants, i jo també. Però demanen ordre. La gent està molt preocupada.

Dimarts Casa Nostra Casa Vostra i l’ARA organitzaven un debat amb manters i no hi va ser.

Els manters són víctimes, però no podem participar en un debat on s’avala l’ocupació il·legal de l’espai públic. Hem passat de 300 manters a 2.000.

D’on treu aquesta xifra?

Podem comptar-los.

Hi ha algun estudi?

N’hi ha molts.

El de l’Ajuntament de Barcelona parla d’uns 300.

Em sembla que fa riure. Ja no s’actua. Hi ha una crida i s’han donat 1,5 milions a la cooperativa, amb un resultat evident. Podem tenir tots els debats i parlar d’integració, però l’Ajuntament té una responsabilitat.

El Lamine Sarr, del sindicat de manters, li trasllada una pregunta: “Com acabarà amb la venda ambulant en 90 dies? Per què no abandona la seva mentalitat colonial i proposa mesures socials i positives?”

Mentalitat colonial, què és això?

És la seva opinió. En tot cas, ell li parlava de mesures socials.

El problema és què hi ha al darrere, les màfies.

El sindicat de manters ho nega, i l’estudi de l’Ajuntament ho desmenteix.

L’Ajuntament ha afavorit la implantació del top manta amb unes condicions que són escandaloses. D’on surt el material? El Periódic o parlava d’una gran organització senegalesa. Que hi hagi cooperació amb el Senegal per ajudar la gent a tornar al seu país, i pels que es trobin en situació legal hi ha solucions legals i econòmiques. La idea que venir a ocupar l’espai públic et doni dret a una política d’inserció, doncs no.

He preguntat per polítiques socials i parla de cooperar amb el Senegal per al retorn. ¿Les persones no mereixen alguna cosa més que l’expulsió?

L’expulsió no pot ser la solució. No crec ni en una paret ni en el bonisme. El debat ha de ser responsable. Tens uns drets quan ets immigrant, però no pots ocupar l’espai públic.

Ja sap què val el bitllet de metro?

2,20 €. I la T-10, 10,20 €.

Més continguts de