Maragall: "No li regalarem a Valls una campanya entre l'unionisme i l'independentisme"

BarcelonaDes del 2015 –i abans– ERC s'ha especialitzat a rebutjar les candidatures conjuntes que l'espai postconvergent li ha anat oferint una vegada rere una altra. L'argument en públic sempre ha sigut el mateix (l'independentisme aconsegueix més vots per separat), i tampoc ha variat gaire l'opinió en privat (no rentar la cara a la crisi de CDC). Però ja fa temps que als motius per posicionar-s'hi en contra s'hi ha afegit el de contenir l'auge de Ciutadans. "No li regalarem a Valls una campanya entre l'unionisme i l'independentisme", ha remarcat aquest dimarts el conseller d'Exteriors i alcaldable d'ERC per Barcelona, Ernest Maragall. "Seria una falta de respecte als ciutadans de Barcelona", ha afegit tot seguit en el marc d'una conferència organitzada per la Cambra de Comerç de la ciutat.

Les aliances es valoraran després de les eleccions, ha explicat l'alcaldable d'Esquerra. Aleshores serà el moment de parlar "d'unitat d'acció i de compartir objectius". Una unitat, per exemple, per defensar la independència, que no té perquè implicar un govern conjunt entre els partits independentistes. Fonts del partit expliquen que l'entesa amb els comuns, amb l'alcaldessa, Ada Colau, al capdavant és una qüestió estratègica.

"Cada cop que hem fet llistes separades, el bloc republicà n'ha sortit més ben parat. Quan anem separats cadascú té la possibilitat de representar plenament un espai electoral. Per què hem de perdre vots? Quedarem primers els que Barcelona decideixi. I ni ens resignem ni renunciem a presentar projectes per a Barcelona", ha tornat a dir. ERC no focalitzarà, doncs, la campanya electoral en la independència, i aquest serà un dels elements que formaran el nucli d'un programa electoral que encara cal redactar. Aquest dimarts el cap de llista s'ha negat a respondre quan se li han preguntat opinions detallades sobre la capital. "¿Oi que està clar que no arribarem al 26 de maig sense que hagi donat una resposta?", s'ha limitat a dir quan se li ha demanat opinió sobre la connexió del tramvia per la Diagonal.

Demana implicació als empresaris

La conferència, a la Casa Llotja de Mar, s'ha centrat en el paper que Catalunya ha de reivindicar en l'Europa "segrestada" pels estats i també en la crisi de legitimitat europea, amb problemes tan importants que no s'han afrontat amb èxit com "el canvi climàtic, el creixement de l'extrema dreta i les desigualtats". Però Maragall també ha volgut donar un toc d'atenció als empresaris catalans quan els ha demanat que s'impliquin en la defensa "dels drets i les llibertats" que, segons ha alertat, l'Estat està "vulnerant" a Catalunya. Una de les qüestions bàsiques en aquest sentit és la llibertat dels presos polítics, que està convençut que marcaria un canvi de dinàmica. Fins que això no passi, l'estat espanyol seguirà vivint "moments crítics" que afectaran a tothom perquè no existirà "l'autèntica llibertat democràtica del país".

"El nostre esperit col·lectiu, també els dels empresaris, està íntimament lligat als nostres drets i llibertats", ha subratllat. I, en aquest sentit, ha apuntat a la llibertat dels presos polítics com un dels canvis de dinàmica necessaris per poder seguir avançant en la consolidació d'aquestes llibertats.

Segons el conseller, aquesta defensa dels drets i les llibertats també implica Europa, que ha lamentat que pel que fa al Procés no s'hagi situat clarament al costat de les institucions catalanes. Per això ha reclamat que s'acabin els "silencis" del club d'estats "que segresta Europa". Maragall ha centrat la primera part de la seva conferència en el conflicte institucional entre les institucions catalanes i les estatals i ha fet èmfasi que des de l'octubre passat la "qüestió catalana" s'ha convertit en una referència internacional. "Llibertat i democràcia són dos conceptes que avui estan en joc", ha insistit.