Maragall o l’art de generar encara inesperades sintonies

BarcelonaPasqual Maragall sempre va tenir molt bona sintonia amb Odón Elorza. Alcaldes socialistes de Barcelona i de Sant Sebastià, compartien un esperit díscol, una afició lliurepensadora que el seu partit sovint no veia amb gaires bons ulls. Tots dos -Elorza inspirat per Maragall- defensaven la idea d’un projecte federal per a Espanya quan ningú al PSOE hi creia. Avui la relació entre la política espanyola i la catalana s’ha enquistat en la polarització radical entre partidaris i refractaris a la independència. Qui parla de federalisme i de tercera via ho fa a rebuf i amb notòria càrrega d’escenificació. Però, ¿i el concepte dret a decidir, aquella etiqueta identificada com a eufemisme aigualit de sobiranisme? Doncs la conferència anual del Llegat Pasqual Maragall pronunciada per Elorza i que ahir va tenir lloc a l’auditori RBA és un terreny d’allò més adobat per parar-s’hi a pensar.

Hi assisteixen Pasqual Maragall, la seva esposa i el seu germà Ernest. També els consellers Vila i Homs, que clourà l’acte juntament amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Joaquim Nadal és l’encarregat de glossar la figura d’Elorza. No és l’únic conseller de Maragall que hi assisteix. També hi són Antoni Castells i Montserrat Tura. Bons amics de l’expresident com Xavier Rubert de Ventós, Isidre Molas, Eulàlia Vintró i Oriol Bohigas. I Jordi Martí, ex cap de files socialista a l’Ajuntament i ara gerent municipal. Un estol de presències interessant, dominat per socialistes d’aquells que se’n va dir “crítics”, alineats amb el dret a decidir, en definitiva. Colau i Homs seuen de costat, no interactuen gaire. Mostren, però, certa entesa, ja expressada la setmana passada amb el suport de l’alcaldessa als querellats per la consulta del 9-N.

En un vídeo, interessant contribució la de Josep Maria Bricall, destaca una píndola de pensament de Maragall: “La construcció d’un país no és diferent de la llibertat que es respira en aquest país”. Al seu torn, Nadal posa més salsa en destacar que Elorza s’ha significat públicament en favor del referèndum. El conferenciant basteix la seva intervenció sobre la importància de la regeneració democràtica i el paper cabdal que les ciutats hi juguen. Critica la corrupció tan present en la política d’avui i no pot evitar una menció a la més estricta actualitat “d’ahir i d’avui i no gaire lluny d’aquí”. Coses de la vida, ho fa davant del mateix president que va dir allò del 3% en seu parlamentària.

“Patim una pèrdua de passió per la democràcia”, raona. És contundent: “La Constitució present ja no ens serveix”. Troba a faltar lideratges que ens treguin de la crisi, l’econòmica i la de valors polítics, lloa el 15-M -picada d’ullet a Colau- i critica, bravo!, “la impersonalització de les ciutats per l’efecte de les franquícies”. La cirereta, però, la posa Homs, que llança un dard: “Avui arribar a acords amb els adversaris polítics sembla que penalitzi més que beneficiï”. Per si deu diputats electes en volen prendre nota, suposo.