Maragallisme vs. PSC
Navarro vol aplacar Ernest Maragall tot i saber les dificultats de domar un pensament sempre lliure. Pasqual Maragall va generar moltes incomoditats a la direcció socialista, com ara ho fa el seu germà Ernest, que en reivindica l'ideari i projecte
BarcelonaNo és el primer cop que un Maragall incomoda la direcció del PSC. El procés negociador de l'Estatut el 2006 va sentenciar el llavors president Pasqual Maragall, i sis anys més tard, la votació del nou pacte fiscal ha posat contra les cordes les relacions entre la cúpula del partit i el seu germà petit, Ernest Maragall –des d'un paper de diputat en principi més secundari–.
No molesta tant la seva ideologia com la manera d'actuar, poc homologable a la dels partits tal com es conceben a Catalunya, on les decisions de la cúpula passen per damunt dels criteris individuals. El pensament lliure i l'actuació autònoma té difícil encaix en uns engranatges de partit tan ben travats. Tot i això, precisament aquestes són les qualitats que van facilitar a Pasqual Maragall ser l'únic candidat socialista que ha guanyat unes eleccions catalanes i pactar amb ERC i ICV la constitució d'un govern d'esquerres alternatiu a CiU.
Podeu llegir el reportatge, amb les opinions de Toni Comín, Josep Maria Vallès, Josep Ramoneda, Xavier Rubert de Ventós i Àngel Ros, a l'Ara Premium.
