1-O

El votant amb la bandera d'Espanya: "Si pogués tiraria 24 hores enrere i votaria 'sí' a la independència"

Marcel Ezquerra, que va votar a Torrefarrera, admet que les imatges de violència l'han canviat

La seva figura ha sortit a mitjans de tot el món. Una de les imatges del referèndum. I no per violència. Tot el contrari. Per un acte de democràcia. Marcel Ezquerra Cid (22 anys) va votar al municipi lleidatà de Torrefarrera amb una bandera d'Espanya penjada a la cintura. Els veïns el van aplaudir majoritàriament. L'acalde i els apoderats d'ERC i PDECat el van deixar votar després que se li demanés inicialment no votar amb cap distinció política. 

Per què va aparèixer amb la bandera d'Espanya en la votació?

No ho feia per rebutjar la independència, volia que es veiés que tots els catalans podem votar, independentment de la ideologia de cadascú; el dret de vot no ens el pot prendre ningú.

Expliqui'm com va anar dissabte. El dia anterior de la votació.

Feia dies que tenia pensat fer-ho, era un experiment social del qual vaig parlar amb els amics per veure com reaccionava la gent en veure algú que pensés diferent que ells, però donés suport al mateix, la votació. Fins i tot volia posar-me el mòbil a la butxaca per veure si m'atacaven verbalment. Però diumenge, quan em vaig aixecar i vaig veure el que passava, vaig dir: "Pels meus ous, ara sí o sí que hi vaig, i que la gent ho vegi".

Com ho va viure?

Jo vaig votar 'no'. Soc català, he viscut a Catalunya, penso i parlo en català, i crec que tota la vida viuré aquí, però també soc espanyol, soc dels que penso que millor tots junts. Però després de tot el que he vist per televisió, com s'ha tractat el meu poble, i la reacció de la cosa que tenim com a president del govern espanyol, que ha dit que les forces de l'Estat van actuar amb proporcionalitat, si pogués ara mateix tiraria 24 hores enrere; la meva ideologia seria la mateixa perquè jo em sento espanyol, però el meu vot seria 'sí'. Ara mateix, jo, que soc espanyol, estic a favor de la independència de Catalunya. Un poble no es mereix ser tractat així. El poble ha de ser escoltat, no pot ser pegat. No podem veure aquestes imatges. No vaig ni poder sopar: se'm feia un nus a l'estómac. Em va fer vergonya que aquesta policia sigui la que representa el meu país. La independència ha guanyat un vot. Estic orgullós de ser espanyol, era dels que deia "España unida, jamás será vencida", però també soc català, i ara estic a favor de la independència perquè em cau la cara de vergonya després del que hem vist.

Tot va ser idíl·lic?

La meva única queixa, respectant totes les opinions, va ser amb alguns organitzadors que portaven el paper d'ERC. Algun estava en contra no que portés la bandera, sinó que pogués votar, per pensar diferent. Però jo volia defensar el meu dret a votar per demostrar que tots els que vivim a Catalunya volem ser escoltats, no només els que volen la independència. Fa unes setmanes no tenia previst votar, però en el moment que el president, per dir-ho d'alguna manera, va dir que no es podia fer el referèndum, em vaig dir: "A mi res ni ningú em pot prohibir la llibertat d'expressió i dir el que vull". Volem votar perquè s'escolti la nostra opinió.

Majoritàriament, per tant, el van aplaudir, tal com apareix al vídeo.  

Estic molt orgullós de ser de Torrefarrera. Esclar que sempre hi ha un grup minoritari, però la gran majoria del poble em va respectar. Jo no demanava aplaudiments, ni molt menys, ni la repercussió mediàtica que he tingut... He sortit a la CNN, he sigut 'trending topic', Piqué em va etiquetar... Ahir [diumenge] la situació a casa era un xou: no parava de rebre trucades, i molta gent em deia "Ole tus huevos". I gent de Castella i de Madrid donant-me les gràcies per defensar la democràcia. Estic molt orgullós de la gent de Torrefarrera, ja que la gran majoria em va respectar el dret a expressar-me; no esperava menys d'un poble que exigeix la llibertat d'expressió dels catalans. No tots, evidentment, perquè gent de ment tancada n'hi ha a tot dos costats, també a l'altre, però estic orgullós de la gent del poble.

Va ser un gest valent.

T'he de dir que quan sortia de l'Ajuntament no les tenia totes. Pensava, una de dues: o m'aplaudeixen o em foten dues hòsties. Tot i això, sabia que era el meu poble, i que era molt difícil que passés res.

Què li diria a Rajoy? O a Rivera o Sánchez?

La primera frase, en negreta: "Senyor president, dimiteixi". Un president que surt i diu que les forces de l'Estat han actuat amb responsabilitat i proporcionalitat... Perdona? Tu no tens fills, no tens dona, no tens pares? Podrien haver sigut allà perfectament; t'agradaria que mentre aixequen les mans els estiressin els cabells? Us esteu equivocant: en política es tracta de parlar. Sempre he sigut apolític, no m'agrada la política, però unes persones que han sigut escollides per defensar els nostres drets no poden comportar-se d'aquesta manera. Pedro Sánchez s'hauria d'haver reunit a les vuit del matí amb Rajoy i a un quart de nou Rajoy hauria d'haver deixat de ser president. Hauria de tenir amor propi per dimitir; si no, el faran fora. Jo he votat Ciutadans, el PSOE... però cap partit polític ha actuat correctament davant d'una situació així. El poble està demanant una cosa; escolteu-lo. En política es tracta d'escoltar, parlar i negociar. 

Etiquetes

Més continguts de