LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1-O

“Es poden fer accions que afectin l’estabilitat de l’euro i l’Íbex-35”

Entrevista a Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium, i Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC

Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) són els responsables “accidentals” de les entitats sobiranistes mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart segueixen empresonats per un delicte de sedició, per haver convocat una manifestació el dia 20 de setembre que, segons la jutge de l’Audiència Nacional, buscava entorpir les lleis.

Es coneixien gaire, personalment?

Agustí Acoberro : No ens coneixíem gens. Ens vam conèixer ahir al migdia i hem decidit que, a partir d’ara, amor etern. Trucada diària i reunió setmanal com a mínim.

Marcel Mauri : Exacte. Esperem ser-hi molt poc temps. Voldrà dir que els Jordis han tornat. Però, si l’Agustí o jo no hi som, tant és. Algú altre agafarà el relleu.

Què en saben de Sànchez i Cuixart?

A.A. : He pogut parlar amb els advocats defensors. Ens han dit que estan forts, serens, tenen la moral alta. Estan disposats a continuar el combat d’una altra manera, que és la que correspon a un pres polític. He de dir que totes les dades que tenim sembla que indiquen que aquesta situació personal es pot allargar. El procés judicial és molt llarg. Amb la llei a la mà, se’ls pot tenir detinguts provisionalment fins a 4 anys.

Aquestes últimes hores som molts els que des de Catalunya els veiem com a presos polítics?

M.M. : Només cal recordar que el dia 12-O, a la festa nacional d’Espanya, els periodistes ja sabien que aquestes dues persones serien empresonades. És evident que hi ha hagut una clara intencionalitat política.

A.A. : L’argument que dona la jutge per quedar-se’ls, el perill de reincidència, és molt significatiu. El que ens estan dient no és que l’ANC o Òmnium com a entitats hagin decidit fer unes coses, sinó que el president, que és qui mana, ha ordenat que les entitats facin unes coses. Per tant, segueix la dita castellana “ Muerto el perro, se acabó la rabia ”. Això és absolutament estúpid.

L’ANC i Òmnium tenen una posició fixada del que voldrien que contestés avui el president Puigdemont?

A.A. : El secretariat de l’ANC va aprovar per unanimitat que s’aixequés la suspensió de la declaració d’independència. No vull que s’entengui com una pressió però sí que la voluntat és que s’acabi l’impàs.

M.M. : Des d’Òmnium respectarem el que el Govern i la majoria parlamentària decideixin que han de fer. Sempre que el mandat de l’1-O no s’oblidi i, de moment, no han donat senyals que ho hagin fet. Les institucions han de fer la seva feina, i les entitats hem de fer la nostra al carrer.

La Moncloa diu que si Puigdemont convoca eleccions no hi haurà 155. Ho veuen com una sortida?

M.M. : Unes eleccions al Parlament no solucionarien el que se’ns planteja. Cal un diàleg polític que malauradament el govern espanyol es veu incapaç de poder fer.

Mentrestant, què proposen a la ciutadania? Hi ha una manifestació convocada per dissabte a les 17.

A.A. : Aquesta manifestació la convoca la Taula per la Democràcia, que a més d’Òmnium i l’ANC inclou patronals, sindicats, universitats. A banda, treballem en més mobilitzacions, impactes nous. Esperem aviat tenir una estratègia organitzada.

Quina mena d’accions?

M.M. : Hem d’anar un pas més enllà, fer una acció directa, pacífica, però que demostri que com a ciutadans no ens han escoltat. L’Estat haurà de reaccionar davant el que fem. El que està passant en aquests moments a Catalunya és molt greu. El president de l’ANC i d’Òmnium estan tancats a la presó per defensar la democràcia, la llibertat i una idea legítima com la independència.

A.A. : Parlem d’accions individuals i reiterades que tinguin un ressò en l’àmbit periodístic i econòmic. Es poden aplicar mesures que afectin d’alguna manera els grans capitals, l’Íbex-35 i la mateixa situació de l’estabilitat de l’euro. Temes que demostrarien que el dolor dels catalans no és gratuït, té un preu i algú l’ha d’assumir, o bé ha d’estar disposat a resoldre seriosament el nostre problema.

Pensen en boicots comercials?

A.A. : El boicot no ens agrada i pensem en mesures propositives.

M.M. : Crec que hem de demostrar que, al segle XXI, una ciutadania mobilitzada no se la pot tractar com ho fa un Estat que actua com al segle XVIII.

Pensen en alguna vaga general?

A.A. : Seria una altra qüestió. Quan el Parlament i el Govern decideixin proclamar la República Catalana, sens dubte el poble haurà d’acompanyar-los amb un gest.

Òmnium i ANC s’estan ocupant de les famílies de Sànchez i Cuixart?

A.A. : Ahir vaig parlar amb la dona de Sànchez i hi mantindrem una relació constant. Més enllà de qüestions estratègiques o econòmiques, hi ha un vincle personal molt important. S’ha de crear una tradició de solidaritat i escalf al voltant de la gent que pugui caure en la repressió, del seu entorn i de les seves famílies.

M.M. : Quan diem que no estem sols, també ens referim a això. Estem al costat de les famílies. A no deixar ningú pel camí. Ho estan portant amb serenor, patiment, i sabent que hi ha una part molt important del país que els fa arribar el seu escalf.

La fiscalia estudia demanar la suspensió de l’activitat de l’ANC i d’Òmnium. Com afrontarien la situació si es produís?

A.A. : La fiscalia no ens fa por. Ja han intentat desactivar-nos amb l’empresonament de Jordi Sànchez. Seguirem treballant sense descans i de manera pacífica fins a assolir la República Catalana.

Més continguts de