Maria Senserrich: “No hi ha d’haver eleccions. És una premissa infranquejable”

Barcelona¿S’ha d’exhaurir el termini del 22 de maig per investir un president?

Nosaltres sempre hem dit que cal fer compatible l’escenari de no normalitat que vivim amb la necessitat i el mandat del 21-D de fer govern.

¿És viable tornar a intentar la investidura de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez o Jordi Turull?

Des del primer dia, el que hem anat fent ens ha ajudat a carregar-nos d’evidències sobre la criminalització de l’independentisme. Si ara hem de fer alguna gestió més, farem els passos necessaris. Però sempre amb l’escenari que hi ha d’haver govern i no eleccions. Aquesta és una premissa infranquejable.

¿Hi ha temps per a la reforma de la llei de presidència?

Els terminis són molt ajustats, però això no vol dir que si és una fórmula possible no la puguem explotar. L’hem d’explorar al màxim. És la nostra obligació demostrar que no s’estan garantint els drets. Llarena està decidint unilateralment qui pot ser president i qui no.

¿Està descartat desobeir per investir Puigdemont?

No sé si la gent vol que fem coses que puguin portar més problemes. La gent el que vol és que fem govern. Em sento més còmode parlant d’obediència a les urnes, i per poder seguir avançant obeint l’1-O i el 21-D és imprescindible que hi hagi govern. Hem d’obeir, no desobeir.

Si cal un candidat alternatiu, ¿hi ha acord sobre el nom?

Ens haurem de posar d’acord. Quan Mas va fer un pas al costat jo no vaig estar contenta, però el nostre partit sempre ha entès que en moments excepcionals has de prendre mesures excepcionals. Hem de ser conscients que a vegades s’han de prendre decisions que no són les que ens agraden.

Per assegurar la majoria, cal que Puigdemont i Comín puguin votar. Si no, haurien de deixar l’escó?

No. No podem demanar responsabilitat sempre als mateixos. Els quatre diputats de la CUP tenen un paper molt important i haurien de ser conscients i coherents amb el moment. No només amb els votants que els van votar a ells, sinó amb els dos milions de votants que van optar per forces independentistes.

No sembla que la CUP hagi de canviar d’opinió.

A mi el paper de la CUP m’entristeix. Quan m’imagino aquest país que estem fent me l’imagino pensat per a tothom. Si comencem a excloure d’entrada, quin país estem fent?

Si finalment hi ha Govern, quin ha de ser el seu full de ruta?

El primer que ha de fer és treure el 155. I això portarà un temps, perquè tot el que hem fet ho hem de refer. A partir d’aquí, evidentment nosaltres volem construir un país per a tothom. I el que sí que hem de fer és eixamplar la base, i això es fa governant, tenint les institucions al servei de tots els ciutadans, siguin o no independentistes. Si imposem el nostre projecte no ens en sortirem. Hi ha una part de la població a la qual ens hem d’adreçar cada cop més.

¿Per acostar-se aquesta part de la població cal recuperar el diàleg amb partits com el PSC, el PP i Cs?

Tenim presos i exiliats, i això no ajuda gens. Però nosaltres sempre hem parlat amb tothom. No ens agrada el que fa el PP, no ens agrada el que fa Ciutadans, i amb el PSC també hi ha moltes coses en què discrepem, però això no vol dir que en algunes coses ens haurem de posar d’acord. Però per fer això s’ha de suavitzar una mica l’escenari. No n’hi ha prou amb la voluntat, també necessitem que hi hagi gestos que ho facin possible. I ara mateix no veiem cap voluntat de fer un gest.

¿Cal buscar socis més enllà de la CUP?

Crec que sempre hem de tenir les portes obertes, i els comuns són una força amb qui hem de poder parlar.

També de cara als pressupostos?

Ho hem d’intentar. Per què no? Però també hem de ser conscients de quines finances ens trobarem i de com haurà impactat el 155. No només és qüestió de voluntat.