'El Mundo' demana a Rajoy que lideri el procés de reforma constitucional: resum d'editorials

BarcelonaLa majoria de diaris de l'Estat repassen en els seus editorials la compareixença de Mariano Rajoy en què es tornava a negar a un referèndum pactat amb la Generalitat per decidir el futur polític de Catalunya. Només 'La Vanguardia' i 'El Periódico' no tracten aquest assumpte als seus posicionaments.

'El Mundo'

"El diàleg polític per reformar la Constitució és el camí més realista avui en dia per assegurar el futur de Catalunya dins d'Espanya. Un diàleg en el qual, i no és contradictori, PP i PSOE a l'uníson han de traçar una línia vermella innegociable: la sobirania nacional i la unitat d'Espanya no estan sotmeses a discussió. Per aquesta mateixa raó, el govern [espanyol] no pot acceptar el referèndum definitiu que Mas porta demanant des del mateix 9 de novembre a la nit: senzillament perquè és il·legal [...] Però dins la llei hi ha un immens camp de negociació en el qual han de participar totes les forces polítiques que vulguin incorporar-s'hi, perquè l'ideal seria aconseguir un consens similar en aquesta possible reforma de la Constitució del 1978. Un procés que hauria d'estar liderat per l'executiu".

'El País'

"Rajoy s'ho havia jugat tot a la carta que el 9-N no passaria res. Ara que sí que hi ha hagut consulta, encara que informal, qüestiona els resultats i els desqualifica perquè són producte d'una actuació il·legal, però s'hi aferra per deduir que la convocatòria va ser un fracàs total i que dos terços dels catalans no van seguir el joc. Aquesta simplificació no és la millor manera d'abordar un problema complex. Gairebé dos milions d'independentistes declarats suposa una minoria massa mobilitzada i extensa per ignorar-la o menysvalorar-la. Rajoy s'equivoca si creu que pot enrocar-se en els catalans que no van anar a votar, perquè hi ha evidències demoscòpiques que bona part d'ells estan en desacord de mantenir l''statu quo' sòlidament [...] Rajoy i Mas eren les persones a les quals corresponia solucionar aquest problema. Malauradament, al president del Govern espanyol li falta decisió política, i al de la Generalitat li sobra gosadia i agressivitat. [...] Si no canvien ràpidament d'actitud i redueixen la tensió, tant Rajoy com Mas s'hauran convertit objectivament en obstacles per a qualsevol possible solució del conflicte".

'Abc'

[Rajoy] garanteix que no hi haurà consulta separatista ni una Catalunya independent, encara que ambdues premisses les dóna el mateix ordre constitucional. Però potser no sigui necessari insistir tant que el 9-N va ser un fracàs –tot i que en termes generals, sens dubte, ho fos–, en la mesura que es pot respondre que, tot i estar expressament prohibit pel TC, es va celebrar. També desenfoca el problema la insistència que 'només' va votar el 30% del «cens», perquè l'argument obre una via perquè la Generalitat es despengi al final del procés –la votació segueix inexplicablement oberta– amb una xifra molt més alta, circumstància molt probable, donada la manca absoluta de garanties d'aquesta esperpèntica votació. Despatxar els fets com un 'simulacre' es pot entendre com un argument retòric, però llavors, per la mateixa raó que aquesta definició menysprea el vot independentista, dificulta la interpretació política de l'abstenció produïda el 9-N. El problema és que va tenir uns precedents que potser van haver d'abordar abans políticament i judicialment; per això, ara, la possible querella contra Artur Mas, sense estar encara presentada, per a alguns sembla ser un problema no per al president de la Generalitat, sinó per a la Fiscalia i el govern [espanyol]".

'La Razón'

"Un cop consumat el fet [el 9-N], la resposta havia de guardar l'adequada proporcionalitat als fets. Si no hi havia la intenció de retirar les urnes en el cas que la consulta fos organitzada per una entitat no governamental, tampoc calia fer-ho, per pur sentit polític, en arrogar-se la responsabilitat el mateix executiu català quan ja tot estava en marxa. Encara que, això sí, sense perjudici que la justícia hagi d'actuar ara per reparar el bé jurídic danyat. De totes maneres, i per als que afirmen una suposada falta de fermesa de Mariano Rajoy, només cal respondre a una senzilla pregunta: si algú creu que aquest president del govern [espanyol] autoritzarà un referèndum d'autodeterminació a Catalunya o n'acceptarà la secessió. Ningú, òbviament"

'El Punt Avui'

"Després d'escoltar la roda de premsa oferta ahir per Mariano Rajoy, es constata que l'única cosa que ha canviat després del 9-N és que ara el president del govern espanyol accepta preguntes dels periodistes. Es tractava de la seva primera valoració pública de la consulta catalana i, segurament empès pel malestar intern dels sectors més durs del PP, es va esforçar per exhibir una actitud de fermesa contra el desafiament català. En realitat, una vegada més, l'única imatge que Rajoy va aconseguir projectar és la d'un president absent que, en comptes d'obrir portes per arreglar els problemes, les va tancant. [...] A Catalunya, la intervenció de Rajoy no va sorprendre ningú perquè a hores d'ara tothom té assumit que el desencaix amb Espanya no es pot reconduir. No pas amb aquesta mena d'oracles de la negació que en realitat només estan disposats a tolerar l'actual estatus d'espoli fiscal, de frustració nacional i de submissió territorial".