FINANCES PÚBLIQUES
Política 04/09/2012

Mas-Colell anticipa més retallades

La Generalitat no pot esperar més temps i necessita aquest mateix mes el fons de liquiditat. Si no, demanarà un crèdit pont per poder pagar les nòmines. Mas-Colell no descarta més retallades el 2013.

Mariona Ferrer I Fornells / Salva Almenar
2 min
NOU CURS, MÉS AUSTERITAT
 El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, tem que "tot apunta" que hi haurà més retallades el 2013, ja que les exigències de dèficit seran superiors. El titular d'Economia va criticar ahir a Els matins de TV3 que Brussel·les permeti renegociar el dèficit a Madrid però que el govern espanyol no permeti fer-ho a les autonomies.

BARCELONA/VALÈNCIA.Tot apunta que el 2013 arribarà amb noves retallades. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va anticipar-ho ahir a l'espera que Madrid concreti les condicions del rescat tou de Catalunya. "Quien parte reparte y se queda la mejor parte ", va dir en una entrevista a Els matins de TV3 , referint-se a les exigències que pot posar el govern espanyol a canvi dels 5.030 milions d'euros que va demanar la Generalitat la setmana passada. Tot i això, el conseller va matisar que l'executiu català consideraria una "imprudència temerària que el govern espanyol tanqués la porta a parlar del pacte fiscal" en la reunió entre el president Artur Mas i Mariano Rajoy del 22 de setembre.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però de moment la principal preocupació del Govern és aconseguir arribar a finals d'aquest mes. Si el fons demanat a Madrid no arriba ja, la Generalitat haurà de demanar un crèdit pont per poder pagar les nòmines i "arribar fins a l'octubre, en cas que el fons de liquiditat autonòmic (FLA) es pugui establir a l'octubre". La qüestió, però, és que la Generalitat ja ha hagut de demanar dos crèdits amb aquest sistema durant l'estiu. Com a segon pla B, la conselleria d'Economia no ha descartat que recorri a una nova emissió de bons patriòtics entre inversors particulars.

Mas-Colell va manifestar la seva desesperació per la lentitud del procés amb el govern estatal i la decepció perquè a hores d'ara encara no coneguin "la lletra petita del rescat". Pel conseller, si encara no s'ha articulat el fons és "perquè la situació espanyola en el context internacional està plena d'incerteses".

Si bé Catalunya necessita in extremis el rescat, a l'autonomia que va liderar l'adhesió al FLA, el País Valencià, encara li urgeix més. Ja ningú pot amagar la delicada situació financera que travessa la Generalitat Valenciana. Tots els indicadors ho confirmen, fins i tot les seves pròpies dades. I és que segons els números presentats en el compte general del 2011 fets públics ahir per la conselleria d'Hisenda, l'administració valenciana va obtenir un resultat econòmic-patrimonial negatiu que ascendeix als 6.648 milions de dèficit. És a dir, el govern valencià va gastar 15.943 milions d'euros, mentre que els seus ingressos es van quedar en 9.295 milions.

L'extens informe econòmic treu a la llum també algunes dades que fins ara el govern valencià s'havia mostrat reticent a confirmar. Segons aquest document, l'administració d'Alberto Fabra compta amb 141 alts càrrecs que representen una despesa de 6,5 milions d'euros.

Andalusia necessita mil milions

El rescat de la quarta autonomia està per caure. La Junta d'Andalusia va demanar ahir per anticipat a Madrid 1.000 milions d'euros a compte de la seva participació en els ingressos de l'Estat per impostos, mentre valora si s'acull o no al FLA. El ministeri d'Hisenda va respondre que activarà aviat el fons i que estudiarà les peticions d'anticipació de crèdits quan es formalitzin, tal com va fer amb el País Valencià per un valor de 300 milions.

stats