Mas i Duran signen una nova treva
BarcelonaL’enèsima crisi entre CDC i Unió va quedar sufocada -almenys de moment- en hora i mitja d’intens debat intern. Això és el que va durar la reunió d’ahir de la comissió executiva nacional de CiU, una cita que arribava després d’una setmana d’aspra polèmica al voltant del vot diferenciat entre diputats dels dos partits al Congrés pel pacte antijihadista promogut pel PP i el PSOE. Encara fumejaven les queixes públiques de Josep Antoni Duran i Lleida, que s’havia sentit desautoritzat pels diputats convergents del grup parlamentari que ell capitaneja. Duran entenia que amb la seva abstenció havien desobeït no només la seva consigna de votar-hi a favor sinó fins i tot les directrius de la cúpula de la federació nacionalista. Ahir la plana major de CiU va voler donar per tancat l’incident. Però més que a una pau duradora els termes en què s’ha apressat a girar full s’assemblen més aviat als d’una fràgil treva, que pot saltar pels aires camí de les eleccions del 27 de setembre.
“Per un tema com aquest no trencarem pas”, reflexionava ahir un alt dirigent de Convergència. No era l’únic del seu partit que s’afanyava a matisar la unitat d’acció restablerta ahir. L’estat d’ànim a les files convergents es resumia amb la següent premissa: ni ara -a les portes d’unes eleccions municipals-és el moment de furgar en les diferències amb Duran, ni tampoc l’objecte del litigi -una proposició de llei sobre lluita antiterrorista impulsada des de Madrid- justifica una trencadissa. “Per una cosa així ara no ens barallarem. Una altra cosa serà quan Unió decideixi si fa seu o no un full de ruta independentista de cara a les plebiscitàries”, argumentaven fonts de la direcció de CDC.
El debat d’ahir al matí a porta tancada, segons fonts dels dos partits, va permetre a les dues parts confrontar arguments i, finalment, reconduir un desacord que amenaçava de desestabilitzar la federació en plens preparatius de la campanya per a les municipals. Va ser el secretari general de CiU i d’Unió, Ramon Espadaler, qui va encetar el torn d’intervencions per exposar el cas. Després va intervenir Duran, que va tornar a posar el crit al cel per la votació de dimarts passat i per remarcar que en l’anterior reunió de la cúpula de la federació, el 26 de gener, va acordar-se votar a favor de la tramitació del pacte antijihadista.
L’estratègia dels dirigents de CDC que van prendre la paraula, entre ells Josep Rull i Lluís Corominas, va ser intentar treure tot el ferro possible a la topada i deixar clar que en cap cas hi havia “mala fe” ni voluntat de minar l’autoritat del president del grup parlamentari al Congrés. Tot ho van atribuir a un “malentès” a l’hora d’interpretar el que es va dir el 26 de gener: calia “facilitar” la tramitació del pacte antijihadista, però això podia traduir-se en una abstenció per deixar clar el malestar amb les formes -el PP i el PSOE no n’havien consultat els continguts amb la resta de forces- i amb els continguts de la proposta, que preveu la cadena perpètua i considera terrorisme el simple fet de subvertir l’ordre constitucional.
Versions diferents de l’incident
A Unió s’atribuïa el vot diferenciat dels diputats convergents a una maniobra d’últim minut des de la seu del carrer Còrsega. La versió de CDC difereix en l’enfocament: Rull hauria rebut un whatsapp d’un diputat del seu partit que denunciava que la mà dreta de Duran a Madrid, Josep Sánchez Llibre, els instava a votar sí. Davant del desacord, Rull els hauria autoritzat a votar diferent. Fonts del partit que lidera Artur Mas raonen que un vot favorable a tramitar la iniciativa s’hauria interpretat com un gest condescendent cap a una proposta que, tal com està redactada ara, pot acabar considerant terroristes els que propugnin la independència de Catalunya.
Per llimar sobretot aquest aspecte de la proposició de llei, el grup parlamentari de CiU va presentar ahir a la tarda el seu paquet d’esmenes, entre les quals n’hi ha una que planteja considerar delicte de terrorisme subvertir l’ordre constitucional si es fa “a través de mitjans violents”. Correspondrà al grup de CiU al Congrés negociar les esmenes amb populars i socialistes, tot i que l’acceptació d’aquesta modificació -subtilment relacionada amb el procés sobiranista- serà clau a l’hora de decidir el seu vot final.
Per apaivagar els ànims a Unió, la direcció de CiU va expressar de manera unànime el seu “ple suport i confiança” en Duran i els seus portaveus adjunts al Congrés, Pere Macias i Sánchez Llibre. El mateix Mas, segons les fonts consultades, va fer una crida a girar full i polir els mecanismes de coordinació perquè no es tornin a produir xocs com aquest. Duran es reunirà avui amb Sánchez Llibre i Macias per parlar-ne.
Aquesta última crisi, però, fa presagiar noves tempestes a mitjà termini. Abans de la reunió d’ahir, Duran piulava a Twitter que, davant la disjuntiva d’enrocar-se en l’autonomisme o “imitar CDC i abraçar la independència”, defensa la “via confederalista”. Assegurava, a més, que a Unió “es practica la llibertat”, i sobre el seu partit destacava: “Hi ha gent que no pensa com jo i que no té por de dir-ho”. Des de Manresa, Mas reconeixia ja al vespre que la relació amb Unió “no és una bassa d’oli” i evitava garantir si podran seguir junts el 27-S. Fonts de CDC lamenten que Duran hagi “aprofitat aquest accident” per forçar un “tancament de files” en una Unió que abans de l’estiu afrontarà un debat intern, previsiblement mogut, sobre el seu horitzó nacional.
