"El que ens estan fent a nosaltres és un intent de destruir les persones i les seves famílies. Som en un estat policial". Així de clar ha sigut l'expresident de la Generalitat Artur Mas en una entrevista a RAC1 per referir-se a la fiança que ha imposat el Tribunal de Comptes (5,2 milions) i a les mesures que està prenent l'Estat per frenar el referèndum de l'1 d'octubre. Malgrat les sancions, però, Mas, acompanyat dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, ha assegurat que tornaria a impulsar el procés participatiu del 9 de novembre. 

Mas ha dit que amb tot el que està passant "l'estat espanyol ja ha perdut Catalunya". "Molta gent que no és independentista està profundament decebuda amb la manera com està actuant l'Estat. Li veuen tots els dèficits en carn viva", ha assegurat. L'expresident ha admès que ara el govern espanyol té "tot el poder" -amb la intervenció econòmica i policial- però ha dit que la gent ja no s'identifica amb un projecte així. Sobre una eventual intervenció de la Unió Europea en el cas català, Mas ha dit que abans de l'1 d'octubre no es pronunciarà i, si ho fa, serà "més aviat en contra". En aquest punt ha assegurat que tot dependrà de fins a quin punt la gent surt a votar i demostra que realment vol el referèndum. Tanmateix, ha llançat un avís: "La Unió Europea té una ocasió d'or per deixar clar que els principis i els valors estan per sobre dels interessos", ha afirmat. 

L'expresident, davant la situació, s'ha mostrat "profundament decebut" amb els socialistes, tant a Catalunya com a Madrid, pel fet que "davant un atac tan letal a la democràcia i als drets civils de la gent el PSOE i el PSC facin la gara-gara al PP a la Moncloa". 

L'exconseller de la Presidència Francesc Homs ha assegurat que l'Estat "l'ha fet molt grossa" i que està "trepitjant drets i llibertats" i torpedinant "l'estat de dret". Mas també ha abonat aquesta idea dient que el govern espanyol és "capaç" de qualsevol cosa. "Hi ha un estat de persecució" a Catalunya, ha assegurat l'expresident Mas, hi ha "repressió pura i dura". "No ens sentim culpables d'haver promogut que es posessin les urnes ni tampoc de defensar-ho avui", ha dit l'exconseller de la Presidència, que ha assegurat que el sobiranisme no es pot deixar "atemorir".

Per la seva banda, l'exvicepresidenta Joana Ortega ha considerat que s'està utilitzant aquest procediment com un avís per a navegants. Ha assenyalat que l'Estat els està utilitzant per "fer por" als que ara estan organitzant el referèndum. "Estem en una situació d'indefensió absoluta", ha dit. 

Rigau, per la seva banda, ha fet referència a l'ordre de la fiscalia de notificar els responsables de centres que faran de punts de votació. Ha considerat que no se'l pot fer responsables d'evitar l'obertura dels col·legis. 

La decisió del Tribunal de Comptes

Artur Mas és el gran damnificat de les multes econòmiques del procés participatiu del 9-N i l'últim responsable dels més de 5,2 milions d'euros de fiança que demana el Tribunal de Comptes. L'ens fiscalitzador ha xifrat en 4,8 milions el que va costar la consulta i hi suma 400.000 euros d'interessos. A l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau el Tribunal li demana un màxim de 3 milions, a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs 2,1 i a l'exvicepresidenta Joana Ortega uns 800.000 euros. Mas ha de pagar la xifra a la qual no arribin la resta d'encausats. Per tant, és el màxim responsable i ha de respondre solidàriament, segons el Tribunal de Comptes.

Un cop el tribunal notifiqui la xifra a cadascun dels processats pel 9-N (Mas, Rigau, Ortega, Homs i 4 persones més), tindran 15 dies per pagar i, si no ho fan, se'ls embargaran els béns.