Com podria deixar Mas el 9-N en mans de la societat civil?
El president de la Generalitat i el del Pacte Nacional pel Dret a Decidit estudien la possibilitat de demanar a les entitats del Pacte que assumeixin el lideratge del 9-N per esquivar la desobediència institucional
BarcelonaDesoir la suspensió del Tribunal Constitucional i mantenir el procés participatiu sota l'empara de la Generalitat o delegar l'organització del 9-N en la societat civil. Aquest és el dilema al qual s'enfronta el president de la Generalitat, Artur Mas, davant la suspensió del Tribunal Constitucional. El principal escull es troba en l'obertura d'edificis públics i municipals per a la votació de diumenge, però el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, a falta de consensuar-ho amb les 3.000 entitats que l'integren, té sobre la taula una estratègia per treure les urnes i evitar que els càrrecs institucionals siguin assenyalats com els responsables d'haver incentivat la desobediència: que siguin les entitats que l'integren les que sol·licitin a títol individual l'ús dels locals.
El dispositiu del procés participatiu del 9-N contemplava que 251 municipis obrissin els seus instituts de secundària públics i 684 més que no en tenen cedissin edificis de titularitat pública, ja fossin escoles o centres cívics. Amb la suspensió del procés, però, la responsabilitat de l'obertura dels instituts recauria en la Generalitat, mentre que en el segon cas serien els alcaldes els assenyalats per haver obert els edificis.
Mas confia en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir com l'ens de confluència entre els partits i la societat civil que pot canalitzar millor la resposta a la suspensió del nou 9-N. Membres de l'ens han explicat a l'ARA que la fórmula que es podria emprar per garantir l'obertura dels punts de votació previstos seria que les 3.000 entitats que formen part del Pacte facin sol·licituds de reserves dels locals a títol individual seguint el mateix tràmit que faria, per exemple, un esplai que vol demanar un local per fer una activitat o quedar-s'hi a dormir.
El precedent d'Arenys de Munt
En aquest procés d'intent de veto de l'Estat apareix de nou, cinc anys després, la pionera de les consultes simbòliques sobre la independència, la d'Arenys de Munt. En aquell cas, la consulta la promovia el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), però l'Ajuntament va aprovar el juny del 2009 una moció de la CUP de suport i va cedir una sala municipal dels baixos del consistori per a la consulta. El 2 de setembre, però, l'Advocacia de l'Estat va impugnar l'acord de ple i el jutjat contenciós 14 de Barcelona el va anul·lar en considerar que l'Ajuntament s'havia extralimitat. Prohibia així la cessió de la sala municipal per a la votació. I, com pretén fer l'Estat en el cas del 9-N, eliminava qualsevol pàtina d'oficialitat a la votació.
Els organitzadors van mantenir en secret, llavors, on es faria la consulta per esquivar una nova prohibició. En tractar-se d'un municipi de 8.000 habitants, va ser qüestió de minuts que el mateix 13 de setembre corrés com la pólvora que la consulta es faria al Centre Moral, entitat privada, que havia cedit les seves dependències –situades porta per porta amb les de l'Ajuntament– al MAPA, i la consulta es va realitzar amb tota normalitat malgrat les amenaces de l'Estat i l'intent de la Falange Española de rebentar-la. Allà començava un camí que, alimentat per la sentència del TC contra l'Estatut del 2010, ha acabat desembocant en l'actual situació política.
