BARCELONAJa al mes de febrer, setmanes abans del congrés de CDC que acabaria fixant l'estat propi per a Catalunya com a punt d'arribada, destacats dirigents del partit especulaven amb la possibilitat que Artur Mas no esgotés la seva primera legislatura com a president, que s'hauria d'acabar a finals del 2014. Aleshores s'intuïa el que aquestes setmanes s'ha confirmat: que el guió s'accelerava i fins i tot podria dinamitar-se. La negativa de Mariano Rajoy a pagar els deutes amb Catalunya derivats de l'aplicació de l'Estatut i el model de finançament, sumada al greuge en matèria d'infraestructures als pressupostos i a la severa exigència de complir amb la contenció del dèficit -que pot acabar amb la intervenció de l'autonomia-, han fet insostenible la convivència amb el PP.
Les gestions públiques (i també privades) de Mas amb Rajoy no han estovat la situació. Tampoc se n'han sortit Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez-Camacho. El matrimoni de conveniència CiU-PP, que havia de ser sòlid tota la primera meitat de legislatura, s'ha desfet. I res fa pensar ara que el pacte fiscal en la línia del concert hagi de prosperar.
El fracàs del gran reclam de Mas i la possibilitat d'incomplir amb el dèficit, dues circumstàncies que el calendari situa a finals d'any, han fet que el president posi formalment damunt la taula la possibilitat d'avançar eleccions. Serien la primavera del 2013, coincidint amb les basques. CiU sap que ja no pot seguir amb el PP perquè, malgrat que els seus dirigents entenen com a necessàries les reformes que fa Rajoy, el cove sense peixos per a Catalunya no els dóna cap marge de maniobra.
I tampoc està damunt la taula, segons tots els dirigents de la federació consultats i l'entorn del mateix president, un canvi de parella amb ERC. Mas no s'acaba de refiar dels republicans -competència directa a les urnes-, i els sectors de l' establishment que li van fer costat en la travessia del desert no aplaudirien una entesa nacionalista que també es rebria malament a Madrid. El president confia que un avançament en termes de plebiscit després de molta tensió amb l'Estat li doni majoria absoluta per administrar amb mans lliures el futur.
Estudis per a la hisenda pròpia
A Palau els costa parlar de plans B si el pacte fiscal embarranca a Madrid, però va ser el mateix Mas el que en va parlar a la cloenda del congrés de CDC el 25 de març, cosa que va descol·locar alguns dels seus col·laboradors més directes, que fins aleshores es refugiaven en l'argument "Si vols que surti el pla A no pots parlar del pla B". Fos o no un error de càlcul, el president va llançar la idea de la hisenda pròpia. I en diferents àmbits del Govern ja es treballa, tot i que de manera molt discreta, en la seva articulació tècnica i legal.
Però a l'horitzó se situen dues incògnites molt clares: la primera és si, després del fracàs de la negociació del pacte fiscal, cal anar directament a eleccions o convocar abans una consulta que impugni el no de Madrid i beneeixi la hisenda pròpia per fer possible un sistema de finançament com el concert. CiU no vol fer una consulta prèvia a la presentació del pacte fiscal a Rajoy per legitimar-lo, però no la descarta quan fracassi per emfatitzar així el xoc de legitimitats. A CDC la direcció agita aquesta última possibilitat perquè, afirmen, un referèndum no té el component partidari de les eleccions i "només suma".
La segona incògnita és més llunyana en el temps, però és, sens dubte, encara més rellevant. Hi hagi o no consulta i s'avancin o no les eleccions, el programa electoral amb què Mas i CiU es presentin haurà d'incorporar un salt qualitatiu important en comparació amb els del 2003, el 2006 i el 2010.
Sense més ofertes de pacte
El primer cop l'oferta era un nou Estatut que s'havia de pactar amb Madrid, i a la següent convocatòria, amb l'Estatut aprovat després del pacte Mas-Zapatero, calia desplegar-lo i CiU volia, aquest cop des del Govern, seguir fent de contrapart del PSOE. En l'última ocasió l'oferta era el pacte fiscal presentat com l'última oportunitat d'entesa amable després del decebedor procés de l'Estatut, que es va tancar amb la sentència del Constitucional del juny del 2010 retallant-lo i amb la massiva manifestació sobiranista del 10-J. Mas s'ha presentat sempre amb la mà estesa a Espanya, oferint pacte i acord per resoldre l'encaix.
Els dirigents de Convergència saben que, ja sigui proposant explícitament que la pròxima legislatura catalana sigui la de l'assumpció de l'estat propi (només la JNC gosa verbalitzar-ho) o amb l'assumpció de facto de la hisenda pròpia, a les eleccions ja no hi pot anar amb la mà estesa a Madrid si el pacte fiscal fracassa. I menys encara si hi ha una intervenció de Catalunya i l'asfíxia financera no remet.
Així, mentre Francesc Homs eleva el to des del Govern, Oriol Pujol i Josep Rull musculen ideològicament CDC, que divendres va constituir les seves sectorials. I aquest cop hi ha hagut corredisses per formar part del consell nacional, que en el seu moment debatrà i aprovarà el programa.
El revestiment legal
Els menys atrevits, però, fan notar que qualsevol mesura ha d'estar revestida de legalitat per no incórrer en desacataments. De fet, l'any 2003 Aznar va tipificar com a delicte al Codi Penal, amb penes de presó i inhabilitació de càrrec públic, la convocatòria de referèndums il·legals en resposta al pla Ibarretxe, que en preveia un d'autodeterminació. La llei de consultes, que CiU i ERC van pactar accelerar, ho esquiva, però iniciatives com la hisenda pròpia i donar cobertura a la insubmissió fiscal toparien amb la legalitat i podrien comportar inhabilitacions. Unió prefereix, en canvi, no plantejar-se escenaris de ruptura. Ho prefereix Duran, que no sembla que hagi de tenir problemes per imposar-se al sobiranista Josep Maria Vila d'Abadal, i els convergents assumeixen que aquest cop el debat sobre el programa serà més intens que en altres ocasions amb els socis.
La consigna és no preveure el fracàs del pacte fiscal, però els nuls indicis d'èxit i l'ofec financer han accelerat la legislatura, les amarres amb el PP es trenquen i els despatxos bullen amb els plans B. Hi haurà consulta o avançament electoral, però la clau de volta serà al programa.
