28/11/2014

Mas justifica l’aposta independentista per reduir desigualtats

3 min
El president de la Generalitat, Artur Mas, ahir en l’acte de lliurament dels premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella, coincidint amb el quart aniversari del diari.

BarcelonaUn dels retrets que els contraris a la independència formulen al procés sobiranista consisteix a afirmar que el debat nacional tapa les problemàtiques socials. Ahir, en l’acte de celebració del quart aniversari del diari ARA, al Palau de la Música, Artur Mas va rebatre l’argument: disposar de les eines d’un estat permetria precisament lluitar amb més bones condicions contra les desigualtats.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La jornada coincidia també amb l’aniversari de la seva victòria electoral del 2010, que va portar-lo a encetar el seu primer mandat com a president de la Generalitat. Des de llavors, segons va destacar Mas, Catalunya ha esdevingut “un país més madur, més lliure, que se sent més segur d’ell mateix, però que malauradament encara no és del tot just”. Mas va lligar la seva aposta independentista -concretada dimarts a la seva conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar - a l’aspiració de més justícia social. El pla és poder disposar de “millors eines” perquè la societat sigui “menys desigual”. “Per això estem batallant”, va assegurar, en un gest també cap a ERC, a qui intenta seduir per conformar una candidatura transversal independentista per concórrer en unes plebiscitàries.

Els mesos que vénen a partir d’ara, tal com va advertir, “seran moguts”. La setmana vinent, després d’escoltar la conferència que prepara el president d’ERC, Oriol Junqueras, per al 2 de desembre, Mas pensa iniciar una nova ronda de contactes a fi d’explorar un acord per a les plebiscitàries. Mas va fer broma amb l’incert calendari que té al davant el conjunt de la política catalana i va voler fer una “petita recomanació” als periodistes que estan pendents de si convocarà eleccions anticipades i no saben per quan han de preveure les seves vacances de Nadal. “Agafeu-vos des del Dia de la Constitució fins a la Puríssima... Aquell cap de setmana marxo amb la meva dona: no passarà res. Més enllà d’això no us puc dir res més. Feu com jo: deixeu-ho tot obert...”, va comentar.

La porta del PSC es tanca

D’altra banda, ahir el president de la Generalitat va veure com s’esvaïa una de les cartes que havia sospesat jugar per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2015. Després d’uns primers contactes preliminars i informals abans del 9-N per explorar un possible suport socialista als comptes, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va tancar pràcticament la porta a una entesa. Des dels micròfons de Catalunya Ràdio, Iceta va posar de relleu que el full de ruta independentista traçat per Mas aquesta setmana fa impossible un acostament.

“El nostre full de ruta no té coincidències amb el seu i, per tant, és molt difícil pensar en col·laboracions”, va raonar el cap de files dels socialistes catalans. Mas vol obrir la setmana que ve converses amb els partits per pactar el format d’unes eleccions i encarar una legislatura de 18 mesos que prepari el terreny per a la proclamació d’un estat independent. Però si l’objectiu de la convocatòria electoral ha de ser aquest, Mas ja pot oblidar-se de qualsevol suport socialista. “A Artur Mas ja no li podem oferir gairebé res. Ell s’està adreçant només als catalans i als partits que volen la independència”, va protestar Iceta, que setmanes enrere s’havia ofert a negociar els nous pressupostos a canvi d’un compromís més global del Govern per esgotar la legislatura fins al 2016.

Segur de la reforma

Com a alternativa al projecte independentista, Iceta va tornar a plantejar la proposta de reforma federal de la Constitució, que veu factible un cop el PP perdi la majoria absoluta en les eleccions generals previstes per a finals de l’any que ve. “És del tot evident que de les pròximes eleccions generals en sortirà una reforma constitucional”, va garantir Iceta, que va presumir de comptar amb “complicitats” a la resta de l’Estat a favor d’aquesta aposta, a diferència del sobiranisme.

stats