Mas: "El posicionament de la majoria dels estats europeus és que tenim dret a fer un referèndum"

L'expresident considera que no hi ha "gairebé res en comú" entre el PDC i la CUP excepte aconseguir la independència

L'expresident de la Generalitat i president del PDC, Artur Mas, ha assegurat aquest dimarts que el posicionament de la majoria dels estats europeus és que Catalunya té "dret" a fer un referèndum independentista, com es va fer a Escòcia i el Quebec.

En una entrevista a Equinox recollida per Europa Press, ha defensat que aquests països comprenen la demanda feta per la majoria dels catalans, tot i que considera lògic que no n'hi hagi cap que hagi expressat públicament el seu suport oficial perquè " els estats tenen els seus interessos".

Segons Mas, una Catalunya independent podria oferir oportunitats als 7,5 milions d'habitants, que podrien escollir la seva nacionalitat –espanyola o catalana–, i ha destacat que, malgrat ser un territori petit que no té exèrcit, el seu poder rau en la seva gent i el seu desig de mantenir la identitat i llengua amb un projecte de futur.

L'expresident català, que participa activament en la internacionalització del procés català, ha assenyalat que el repte és combatre el relat que Espanya fa d'aquesta qüestió, a causa del seu " enorme poder" per adreçar-se a Europa i a la resta de món, i que així se sàpiga distingir Catalunya de la resta del territori espanyol.

També ha reivindicat que el model turístic de Barcelona i Catalunya té un "gran èxit", sobretot des de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, i que el fet que el 70% dels ciutadans no tinguin un origen directament català reforça el seu model de cohesió i convivència.

Després de preguntar-li per la CUP, que va forçar que deixés la presidència de la Generalitat, ara en mans de Carles Puigdemont, ha assenyalat que entre els anticapitalistes i el PDC no hi ha " gairebé res en comú, llevat de la necessitat d'aconseguir un estat per a Catalunya".

Per aquesta raó, ha justificat que hi hagi aquesta aliança "temporal" entre les dues formacions, i ha deixat clar que, una vegada s'obtingui la independència, a Catalunya hi haurà els debats polítics normals que existeixen entre les parts que pensen diferent.

També ha reconegut que la seva etapa al capdavant de la Generalitat, que va començar el 27 de desembre del 2010, va ser un període "molt difícil, marcat per les protestes i les conseqüències socials de la crisi econòmica" com a conseqüència de les retallades que va haver d'implementar.

Més continguts de