Mas reclama al Suprem que anul·li la sentència del 9-N perquè vulnera el dret a la llibertat ideològica

La Fiscalia renuncia a recórrer al Suprem la sentència contra Mas, Ortega i Rigau, que va quedar lluny de les seves peticions

L'anul·lació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 9-N. Aquesta és la petició del recurs de cassació, al qual ha tingut accés l'ARA, que l'expresident Artur Mas ha presentat al Tribunal Suprem, en el qual reclama que se l'absolgui i es deixi sense efecte la sentència que l'inhabilita per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant 2 anys, ja que considera que vulnera el dret a la llibertat ideològica.

En el recurs, la defensa de Mas -a càrrec de l'advocat Xavier Melero- reitera alguns dels principals arguments que ja va esgrimir durant el judici a l'Audiència de Barcelona. Així, subratlla la falta de concreció de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre que suspenia els preparatius per al procés participatiu que va substituir la consulta del 9-N, així com la falta de resposta a la petició d'aclariment que va elevar el Govern.

L'escrit de la defensa de Mas, de 48 pàgines i que exposa fins a nou motius de cassació per rebatre la sentència de Jesús María Barrientos, lamenta un altre cop que no s'acceptés com a prova l'informe inicial de la junta de fiscals que no veia motius perquè el 9-N arribés a judici.

Contra la inhabilitació per a càrrecs legislatius

Entre els arguments del lletrat de l'expresident, hi ha també una possible vulneració per part del jutge de l'article 42 del Codi Penal. En concret, la defensa de Mas considera que la sentència s'extralimita quan inhabilita Mas també per a càrrecs públics electius. Segons el raonament del recurs, en compliment de l'esmentat article Mas només hauria de ser inhabilitat per al càrrec que desenvolupava en el moment dels fets, i no per a dur a terme responsabilitats en el poder legislatiu ja sigui al Parlament, al Parlament Europeu o a les Corts espanyoles.

Una sentència que vulnera la Constitució

En l'escrit elevat al Suprem, la defensa de Mas sosté que la sentència del 9-N vulnera diferents articles de la Constitució. En concret, l'article 14 -que fa referència al fet que tots els ciutadans són iguals davant la llei-, el 16 -que garanteix la llibertat ideològica-, el 20 -sobre la llibertat de pensament i opinió-, el 23 -sobre el dret a participació dels ciutadans-, el 24 -que vetlla contra la indefensió davant dels tribunals-, i el 25 -que estableix que ningú pot ser condemnat per fets que en el moment de produir-se no van suposar delicte-.

Segons el raonament de Melero, la sentència contra Mas suposa també una  restricció dels "drets de participació directa en els afers públics, la llibertat ideològica i d'expressió de milions de ciutadans que observen com se'ls impedeix la possibilitat d'expressar-se de forma políticament rellevant".  A més, interpreta que la sentència "desincentiva l'exercici legítim del dret de participació i d'accés al desenvolupament de càrrecs públics" tant d'aquelles persones que s'hi dediquen habitualment com d'altres funcionaris i ciutadans en general.

A més, l'advocat de l'expresident sol·licita que el recurs presentat no es doni a conèixer a cap dels magistrats que va formar part de la sala que va condemnar Francesc Homs pel 9-N.

La Fiscalia renuncia a presentar recurs

La setmana passada Joana Ortega i Irene Rigau ja van presentar el seu recurs de cassació. En els seus casos, però, Ortega demanava que la inhabilitació no afectés els càrrecs municipals -se la situa a les travesses de la candidatura del PDECat a l'alcaldia de Barcelona l'any 2019-, i Rigau reclamava no haver de deixar l'acta de diputada.

Qui ha renunciat a presentar recurs contra la sentència del TSJC ha estat la Fiscalia. Tot i que les penes imposades a Mas, Ortega i Rigau van quedar lluny de la petició del fiscal Emilio Sánchez Ulled -que demanava que fossin condemnats també per prevaricació-, el ministeri públic ha decidit finalment no recórrer la sentència.

Més continguts de