BARCELONAArtur Mas ha presentat diverses vegades el pacte fiscal com l'última oportunitat per a una entesa raonable i amistosa entre Catalunya i Espanya. Escaldat per l'Estatut, ho fa a partir de la convicció que és un tema que genera consens intern -ahir va parlar de "la pràctica unanimitat" dels catalans a favor- i que eixugant de manera significativa el dèficit fiscal Catalunya es pot garantir sobreviure com a nació. El cap de l'executiu acudia a la sessió de control del Parlament al Govern (que es va traslladar a la tarda perquè el president fos a l'acte de graduació de la 25a promoció dels Mossos, on va anunciar que l'any que ve, per primer cop, no es convocaran places) en un clima encara molt marcat pel rescat europeu a la banca espanyola, que tindrà unes repercusions més enllà del sector financer que encara són un misteri.
En el seu paper habitual la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va alçar la veu per advertir Mas que si en el context actual alimenta el debat de l'estat propi i no revisa l'agenda no farà més que convertir-se "en un problema afegit" per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa. El president va evitar fer volar ponts.
Si dissabte en la seva compareixença per valorar el rescat ja va estalviar crítiques a Rajoy i es va limitar a advertir que els 100.000 milions s'hauran de tornar i obliguen a fer les coses bé (poc es devia témer que diumenge el cap de l'executiu espanyol ho presentaria com un gran èxit) ahir va indicar que Espanya se'n pot sortir, sí. Però per fer-ho ha "d'ajudar Catalunya". Recuperava així el vell argument del catalanisme que Catalunya és la locomotora d'Espanya i que, per això, i perquè no pari de tirar dels vagons, se l'ha de mimar. "De motors no n'hi ha gaires. Per tant, ajudin, paguin els deutes, facin les inversions i les infraestructures, posin-s'hi bé, amb el pacte fiscal, i nosaltres tirarem del carro conjunt", va oferir Mas a Sánchez-Camacho. La llista de peticions del president és tan llarga com difícilment assumible pel PP d'acord amb la seva actitud, però no tanca la porta a l'entesa en un context "de gran desastre i no pas d'èxit".
Clavat al "no hi ha diners"
El president s'oferia a fer de locomotora, però d'una Espanya que faci autocrítica. Ara no hi ha, segons ell, més sortides en un context de crisi com l'actual. "No hi ha diners", repetia el president al socialista Joaquim Nadal quan aquest li reclamava que no retallés escoles bressol. Mas va tirar-li en cara que no entengués que el Govern no té ni cinc, i que, a més, el PSOE hagués marxat de la Moncloa deixant impagaments de 57 i 17 milions d'euros en aquests àmbits de l'educació preescolar.
Poc abans que Sánchez-Camacho instés Mas a no crear "problemes", el president d'ERC al Parlament, Joan Puigcercós, l'animava a tirar pel dret. Mentre Mas alimenta encara expectatives de resoldre la relació amb Espanya i no tira la tovallola amb el pacte fiscal, ERC -que ahir va demanar a Òmnium Cultural que es comprometi amb la independència fiscal intentant activar mecanismes de pressió indirecta a CiU- considera que ja no hi ha res a fer i que Rajoy no atendrà Catalunya. Mas i Puigcercós van discrepar sobre si el pacte fiscal afectarà la negociació. El republicà, amb poc a perdre, va indicar que Espanya "no està a l'altura i que tota la UE "entendria" que Catalunya aprofités el moment per dotar-se d'estat. "Molta gent entendria el cop de porta i, vist com actua Rajoy, és l'únic camí", tancava Puigcercós.
No va aconseguir treure Mas de polleguera, però tampoc ho pretenia. Això ahir va ser cosa de Nadal, i la seva incomprensió amb les estretors econòmiques, i del líder de Solidaritat, Alfons López Tena, que convidava el president a un #novullpagar. El president, irat i entre acusacions fora de micròfon dels diputats de SI de favoritisme a la concessionària Abertis, l'instava a fer agitació fora de Catalunya.
A Puigcercós el president li havia dit que toca parlar del pacte fiscal, fer pinya entorn d'una idea que convoca una immensa majoria. "La independència cada dia té més gent a favor, però encara divideix", va assegurar Mas. Si a Camacho li havia de dir que estava disposat a tirar del carro espanyol, a Puigcercós li admetia que si el pacte fiscal no surt, de la independència "ja en parlarem". Una de freda i una de calenta, i que cap dels protagonistes de la geometria variable es pugui sentir menystingut, vaja.
Per Mas, no toca obrir el meló sobiranista tan ràpid, però l'expresident Jordi Pujol, que segueix tibant la corda cap al cantó del sobiranisme i sense defugir cap debat, va dedicar ahir l'editorial del seu Centre d'Estudis a combatre els que diuen que l'estat propi "és impossible". Sota el suggerent títol El que segur que és impossible Pujol capgirava els arguments i assegurava que a Catalunya, en l'actual context europeu i espanyol, li és "més difícil" sobreviure com a nació que no pas aconseguir la independència. I contra l'argument de la divisió, precisament el que va usar Mas, l'expresident afirmava que "no hi ha cap independència que s'hagi proclamat ni per unanimitat ni, normalment, per una majoria aclaparadora" i recordava que algunes, com Montenegro, han arribat amb menys del 60% dels vots.
Ortega, pel diàleg, com Duran
Pujol sobrevola els debats, però al Parlament la majoria té els peus fermats a terra. O això fan creure. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es reunia amb Rocío Martínez-Sampere, del PSC, per acostar posicions sobre el pacte fiscal i l'Agència Tributària pròpia que monopolitza el diàleg. I la vicepresidenta, Joana Ortega, falcava la feina del seu cap, Josep Antoni Duran i Lleida, a Madrid. Ella també és partidària de dialogar i dialogar abans que els conflictes de competències amb l'Estat per les retallades acabin al Tribunal Constitucional. Seria impropi d'una locomotora.
