Mas sobre Millet i Montull: "Intenten pactar amb la fiscalia i penjar-li el mort a un altre"

L'expresident de la Generalitat respon a les acusacions del cas Palau

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest divendres en una entrevista a RAC1 que "no hi havia comissions" a la trama del Palau i ha demanat al fiscal que investigui les adjudicacions. Mas ha tornat a posar les mans al foc per l'extresorer del partit, Daniel Osàcar, a qui ha considerat "absolutament honorable". En aquest sentit, Mas ha assegurat que es refia més d'Osàcar que d'unes persones que "van a salvar-se al preu que sigui ells i els seus familiars", en referència a Fèlix Millet i Jordi Montull, els responsables del Palau i els principals acusats en el judici que se celebra aquests dies a la Ciutat de la Justícia. Segons l'expresident, els dos responsables del Palau estan acusant Convergència per intentar salvar-se de la presó: "Ho han intentat tot fins ara per no entrar a la presó", ha dit, i ha afegit que durant el judici "ha arribat el campi qui pugui i intenten pactar amb la fiscalia i penjar-li el mort a un altre", en referència a partit que ell va dirigir en aquella època.

Mas ha defensat que les donacions que el Palau de la Música feia a CDC es remunten "als anys 90", i ha assegurat que estaven registrades i que eren "legals". Tot i així, l'expresident ha dit que quan va esclatar el cas, el juliol del 2009, i va veure que els acords "s'estaven jutjant des de la línia de la moralitat", ell els va suspendre. Mas ha recordat que la seva feina "era guanyar eleccions", i no "portar els comptes del partit o els seus serveis jurídics". 

El periodista Jordi Basté ha preguntat a Mas si abandonaria el càrrec de president del PDECat, abans Convergència. L'expresident ha dit que no s'ha plantejat "abandonar la política", i ha dit: "No sé quina obsessió hi ha per apartar-me de la política". Mas ha reconegut que la imatge de Convergència "està sota sospita", però ha assegurat que el partit es va "autoliquidar" i es va fundar un partit nou "que no ha de donar ni una sola excusa", perquè no hi té res a veure. 

"Vostè està parlant amb un dels pocs polítics que ha plegat d’un munt de coses: vaig plegar com a president de la Generalitat per donar-li una oportunitat al procés sobiranista i vaig plegar també com a diputat del Parlament", ha recordat, i ha afegit: "Volen que plegui de tot, dec fer molta nosa, no?". Mas ha assegurat que no s’ha plantejat abandonar la política, tal com han demanat alguns grups de l’oposició. “No tinc per què fer-ho. És la meva vida dels últims 20 anys i crec que puc fer una feina”, ha argumentat. Preguntat per si es vol tornar a presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat, Mas ha assegurat que encara no ho ha decidit i ha refermat que “per responsabilitat” no es pot descartar, després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’hagi autodescartat.

El periodista Ernest Folch li ha preguntat si no feia autocrítica, i l'expresident ha respost: "Vol més autocrítica que tancar un partit polític? Com que estàvem sota sospita i som gent diferent, vam crear un partit nou que no estigui sota sospita".

Artur Mas ha parlat també de l'operació Catalunya, que va ser "dissenyada per diferents parts de l'Estat per alterar els resultats electorals i coneguda per la Moncloa". Segons Mas, bona part d'aquestes acusacions es deuen a l'objectiu del govern espanyol per desactivar l'independentisme. L'expresident ha dit que si no s'han creat "muntatges" contra els republicans és perquè "ERC no fa tanta por". Segons Mas, des de l'Estat "saben que el tomb que ha fet CDC o el PDECat és el que pot fer la majoria en algun moment a favor de l'estat català".

Les acusacions de Millet i Montull

El judici del cas Palau, que va començar la setmana passada, investiga el saqueig del Palau de la Música per part de l'expresident de la institució, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. Només començar el judici, Montull va avançar als periodistes: "Dimecres serà divertit". I és que Jordi Montull i la seva filla Gemma ja havien decidit que confessarien davant el jutge per tal d'intentar evitar que qui va ser directora financera del Palau entrés a presó. Però no va fer falta esperar a la declaració dels Montull, perquè Millet ja va disparar: " Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d’obra pública. No ho vaig dir en la meva confessió, però és veritat”, va dir. El procediment, segons l'acusat, era que el govern de Convergència adjudicava obres a l'empresa Ferrovial i aquesta feia una donació al Palau de la Música. D'aquests diners, el 2,5% eren per a CDC (com a comissió per a l'adjudicació) i l'1,5% restant se'l repartien entre Millet (1%) i Montull (0,5%).

Durant la seva declaració, Jordi Montull també va implicar Convergència a la trama del Palau, i aquest dijous, a preguntes del fiscal, Emilio Sánchez Ulled, va assegurar que si les comissions que pagava Ferrovial a canvi d'adjudicacions de CDC van passar del 3 al 4% va ser "perquè Convergència volia més diners". L'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, va defensar la seva gestió i, per tant, la del partit, i va assegurar que les acusacions de Millet i Montull eren falses.        

L'expresident donarà explicacions al Parlament sobre el cas Palau, però ho farà quan acabin les compareixences del judici.

El PP acusa Mas de voler tapar la corrupció amb "una gran estelada"

El coordinador d'acció parlamentària del PP, José Luis Ayllón, ha criticat que l'expresident de la Generalitat vulgui tapar els casos de corrupció que esquitxen CDC amb "una gran estelada". "El que va començar com un procés independentista, ha acabat com un procés judicial", ha lamentat Ayllón.

Ayllón ha retret a Mas que posi "la mà al foc" pels dirigents de CDC que "estan sota sospita", perquè assegura que no és la seva feina, sinó que el que ha de fer és "donar explicacions" sobre les acusacions que pesen sobre ells. El popular també ha volgut deixar clar que la "veritable" 'Operació Catalunya' és la de "Mas, el cas Palau i el que investiga el jutjat del Vendrell", ja que ha assegurat que és el paradigma de "com han operat a Catalunya els dirigents nacionalistes durant els últims anys".

Més continguts de