Mas: "No em podré presentar mentre estiguem sota el règim espanyol"

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau es mostren orgullosos del que van fer pel 9-N

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentat que ja no es pot presentar a unes eleccions durant els propers dos anys "sempre que estiguem sota el règim espanyol". En cas que Catalunya s'independitzi, "jo ja estaria sotmès a la jurisdicció catalana". Mas ha fet aquestes declaracions en una entrevista de Jordi Basté a RAC1, en què també han participat Irene Rigau i Joana Ortega. 

Irene Rigau, diputada de Junts pel Sí, ha explicat aquest matí que se sent "disgustada, però tossudament convençuda del que vam fer". "Mentre la sentència no sigui ferma, no penso deixar l'escó", ha avançat. Rigau ha explicat que, segons la llei, fins que la sentència no sigui ferma no es pot presentar a les eleccions, però no està obligada a renunciar a l'escó que ara ocupa. Rigau ha assegurat que la condemna "és injusta" i ha recordat que el 9-N "es va actuar amb tot el civisme i el respecte".

Joana Ortega, que ja no és a la primera línia política, ha explicat que "en aquests moments m'esperona més" la possibilitat de tornar a dedicar-se a la política, per "posar-hi un gra de sorra i canviar les coses". En aquest sentit, Ortega (Unió) no ha descartat poder-se tornar a presentar com a candidata en unes eleccions, fins i tot aprofitant que el PDECat permetrà a les primàries per Barcelona que es presentin persones independents. Ortega ha considerat la sentència "una burla evident i immensa".

Mas va ser inhabilitat ahir  durant dos anys per ocupar qualsevol càrrec públic i obligat a pagar una multa de 36.000 euros per haver participat en l'organització de la consulta del 9-N. Joana Ortega, que era vicepresidenta del Govern durant la consulta, ha estat inhabilitada durant 1 any i 9 mesos i a pagar una multa de 30.000 euros, mentre que Irene Rigau, que era consellera d'Educació, ha estat inhabilitada per 1 any i sis mesos i a pagar 24.000 euros.  

L'expresident ha tret importància al fet que no s'hagi produït cap mobilització després que se n'hagi conegut la inhabilitació i ha destacat que "cal separar el que és l’efervescència del moment del que queda de sòlid. Com les cinc enormes manifestacions que hem fet, això és un pòsit, també el 9-N de 2014, les eleccions plebiscitàries del 2015 amb majoria absoluta de l’independentisme o el judici pel 9-N amb milers de persones donant suport al Palau de Justícia. Això ja hi és", ha defensat. En aquest sentit, Joana Ortega ha assegurat: "Notem que no estem sols", però ha advertit que es corre el risc que aquestes inhabilitacions "es converteixin en un acte de normalitat".

'Madrid no és Londres'

Vint minuts després de l'entrevista a RAC1, Artur Mas ja estava en directe des dels estudis d'Onda Cero a Barcelona. El periodista Carlos Alzina ha preguntat a l'expresident si descartava tornar-se a presentar a unes eleccions i Mas ha respost: "No em descarto jo, és que m'han descartat". Durant l'entrevista, el periodista ha comparat el procés català amb l'escocès, ja que ahir el govern d'Escòcia va anunciar que tornarà a demanar la celebració d'un referèndum. Mas li ha dit que Catalunya ja va demanar la transferència de la capacitat de celebrar consultes però el Congrés dels Diputats la va rebutjar. I ha afegit: "Podria passar el mateix a Espanya que al Regne Unit si Madrid fos Londres, no si Barcelona fos Edimburg, que ja ho és". Sobre la sentència, Mas ha defensat que no s'ha jutjat la desobediència sinó "unes determinades idees polítiques que no agraden a algunes esferes de Madrid" i, per justificar aquesta afirmació ha recordat que el govern espanyol ha incomplert unes quantes resolucions del Tribunal Constitucional "i a ningú se li acudit denunciar-ho i menys per la via penal". El cas del 9-N es va començar a jutjar a instàncies de la fiscalia. Mas ha dit que la democràcia anglesa ja està consolidada però que l'espanyola està "a mig camí".

Més continguts de