DRET A DECIDIR

Màxima pressió a Mas per mantenir viva la consulta

ERC, ICV i la CUP es coordinen per exigir al president que s’impliqui i el Govern reactivi plenament el 9-N

Els partits que fins ara han fet el camí al costat d’Artur Mas per aconseguir que Catalunya exerceixi el dret a decidir i les entitats que els donen suport saben que es viuen unes hores decisives. Els últims dies intensifiquen contactes amb un únic objectiu: garantir que els catalans votin el 9-N “amb garanties democràtiques”. Mas compta amb la confiança total del seu partit, del Govern i de la majoria dels seus interlocutors. Però la pressió que a hores d’ara suporta perquè mantingui viva la consulta és màxima.

I què vol dir això? Doncs que els socis sobiranistes han demanat al president, segons han confirmat a l’ARA diverses fonts presents en l’última cimera -la que es va celebrar dijous al vespre a les Cotxeres del Palau Robert-, que s’impliqui personalment en el que ja és, per una qüestió de terminis (“el temps se’ns tira al damunt”) i de bloqueig total del govern espanyol i del Tribunal Constitucional, una operació de rescat de la consulta.

Algunes fonts asseguraven ahir que el president va rebre “un ultimàtum” perquè sigui ell mateix qui digui de manera pública, en un termini de temps que no aniria més enllà del 15 d’octubre -data que va suggerir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, per decidir si la consulta es podia celebrar-, què fa i com. Si el president, que té l’última paraula, descarta la consulta pels impediments legals i logístics existents, la unitat quedaria en suspens i s’obriria l’escenari d’unes plebiscitàries. Unes eleccions per a les quals no hi ha cap aliança o coalició lligada més enllà del tempteig de Mas a Esquerra, que per ara no s’hi posa tan bé com voldria CDC.

Altres presents explicaven que, senzillament, haurien demanat a Mas -“que encara no es pot dir que s’hagi posat en risc ni a ell ni a la institució, i que té camp per córrer”- una implicació “més directa”. Argumentaven que moltes traves tècniques o jurídiques necessitaven decisions que només ell pot prendre. Sempre segons aquestes fonts, Mas hauria acceptat estudiar-ho i, si cal, reprendre preparatius aviat, de cara al consell executiu del dimarts 14 d’octubre. Lamentaven tenir la sensació que, sovint, els consellers responsables de la consulta posen “noves pegues” a cada nova solució.

Dues reunions més

Segons els interlocutors, es tracta d’entrada de prendre decisions administratives internes, com les referides als contractes públics, “que no tenen per què violentar la providència del TC i ser actes de prevaricació, sinó que es poden emparar en acords del Govern i el Parlament”. A la cimera de dijous, precedida de dues reunions tècniques de segon nivell “en les quals hi va haver de tot”, no es va trencar la unitat, però es va constatar la paralització d’alguns tràmits, cosa que va tensar l’ambient. És el cas de l’exposició del registre de votants -que havia de començar ahir i està aturat “per les incerteses legals”-, d’alguns contractes o la passivitat a l’hora d’implicar ajuntaments. Els partits van demanar a la consellera de Governació, Joana Ortega, d’Unió, implicació per aconseguir que els consistoris nomenin coordinadors municipals i designin locals de votació. Per ara, tot i que en alguns casos de manera cautelar, ho han fet uns 300 dels 947 ajuntament, i fonts presents a la reunió consideren que si el Govern animés a fer-ho n’hi hauria més, sobretot entre els més petits. Els locals de votació definitius s’haurien de publicar aquest cap de setmana al Diari Oficial de la Generalitat.

Als municipis més grans és més complex. Un secretari d’un important ajuntament consultat explicava ahir que la maquinària de la Generalitat està “absolutament aturada”. “Fem tard”, opinava, posant en dubte que ara hi hagi temps material per dur a terme els preparatius per al 9-N. “Sense exposar públicament el cens no es pot fer res”, deia, posant l’accent en el fet que no es podran fer els sortejos per a les meses.

Sense ordres de Governació

El personal dels ajuntaments també s’arrisca a la inhabilitació si col·labora amb la consulta, i la carta que va enviar als secretaris i interventors la delegada del govern espanyol a Catalunya “era una clara amenaça”. El nomenament de la Comissió de Control i de les comissions territorials, tot plegat impugnat per l’Advocacia de l’Estat al TC -que encara no s’ha pronunciat-, tampoc ha tingut un efecte pràctic: “Si no hi ha cens, no hi ha res”, deia. Així, Governació no dóna instruccions i tampoc ho fan les delegacions territorials, amb qui els consistoris haurien de coordinar-se. “Volem ordres, però no ens en arriben”, es lamentava.

El Govern no ho veu tan negre i no vol que s’encenguin senyals d’alarma. Ahir Mas es limitava a afirmar que “quan anem de bracet tot va bé”, i el seu entorn es negava a donar detalls de les cimeres i de com entoma els emplaçaments que rep: “Va ser una reunió de treball, vam identificar obstacles i sortides, la setmana que ve és clau i la discreció ajuda a la unitat”, indicaven.

Mas demana confiança als agents més implicats en el procés, que com ERC, ICV-EUiA, la CUP i ahir Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió, només preveuen una consulta “seriosa”, organitzada pel Govern, i no volen entrar encara en una fase de “succedanis”. L’ANC i Òmnium no estan disposades a organitzar cap votació. Diuen que no els toca, però s’han erigit en valedores del procés i els seus passos. Per tranquil·litzar-les, Mas va convocar ahir a Palau Carme Forcadell i Muriel Casals. “Ens ha dit que tot va endavant i hi confiem”, deia a l’ARA un cap visible d’una de les entitats.

Ni partits ni entitats abonen, si més no de portes enfora, sortides que no siguin les pactades fins ara i que, com es preveia, el TC ha vetat. Ahir només una veu, la de l’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, va relativitzar-ho: “El 9-N no s’acaba el món. Si no es pot fer, no és cap derrota o fracàs i caldrà buscar una altra solució”, deia a Catalunya Ràdio. És una pantalla la qual la resta encara no volen passar.

El TS pregunta al fiscal si veu indicis de delicte

UPyD va presentar el 8 d’octubre davant el Tribunal Suprem una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i quatre membres de la mesa de la cambra, per promoure el 9-N. Ahir el Suprem va activar els tràmits en instar el fiscal a dir si hi troba indicis de delicte. En el text de la querella presentada per UPyD s’assenyala que els querellats “eren conscients” dels seus incompliments en impulsar la consulta i que estan envaint les atribucions de les Corts espanyoles i fraccionant la sobirania nacional.

Més continguts de